Presentació de Dones i exemplaritat en la Història

El pròxim dia 28 de maig, a les 19.00 h, tindrà lloc la presentació en línia del llibre ‘Dones i exemplaritat en la Història’ (Ed. Càtedra, 2024). L'obra està coordinada per la professora Rosa María Alabrús Iglesias, directora de la Càtedra Rei Martí l'Humà, comte de Barcelona, de la nostra universitat.

Al llarg del mateix s'analitza el procés de construcció de l'exemplaritat femenina en la història moderna, assumint la pròpia complexitat del concepte. El sistema de valors femenins a imitar o seguir mai ha estat estàtic sinó mòbil en el temps i amb moltes variables en joc, ja sigui en la vida matrimonial, en la vida conventual, en l'àmbit de classes socials privilegiades o en situacions marginals.

La publicació ha estat fruit del projecte Puente concedit per CEU Universitats al llarg de 2023: Exemplaritat i contra- exemplaritat femenina. Les dones en la confesionalització europea i la globalització religiosa, amb referència B223AR05.

El grup de recerca exposa les biografies d'una desena de dones en l'època moderna, dins i fora d'Espanya, que ens il·lustren sobre els arquetips femenins a admirar o a censurar. La doctora Rosa María Alabrús analitza l'exemplaritat de la figura de Práxedes de Rocabertí, pertanyent a una de les famílies nobiliàries de major llinatge a la Catalunya del segle XVII; la doctora María Cristina Ríos Espinosa (de la Universitat del Claustre de Sor Joana de Mèxic) estudia l'exemplaritat i contra-exemplaritat en santa Teresa de Jesús i en sor Juana Inés de la Creu; la doctora Alicia Fraschina (Universitat de Buenos Aires) contraposa la ràpida canonització de santa Rosa de Lima enfront de María Antonia de San José (Mamà Antula), canonitzada recentment, l'11 de febrer de 2024, pel Papa Francesc; la doctora Marina Caffiero (Universita della Sapienza di Roma) realitza un recorregut per les transformacions dels models de santedat femenina entre els segles XVI i XIX a Itàlia; les doctores María Luisa Jacquinet i Andrea Imaginario (Universidade Autònoma de Lisboa) disseccionen el discurs religiós sobre l'exemplaritat monàstica i literària femenina a Portugal, en el Segle de les Llums; el doctor Emilio Callado Estela (Universitat Cardenal Herrera CEU de València) efectua una exploració sobre les religioses del convent de Corpus Christi de Vila-real a través del necrologi, com a singular font documental; els doctors Ricardo García Cárcel i José Luis Betrán Moya (Universitat Autònoma de Barcelona) examinen la contra-exemplaritat femenina a través de diversos processos inquisitorials; el doctor Antonio Fernández Luzón (Universitat de Barcelona) posa de manifest la imatge d'exemplaritat i també de contra-exemplaritat que l'emperadriu, María Teresa d'Àustria, ha generat al llarg del temps; el doctor Antonio Gil Ambrona (Universitat Autònoma de Barcelona) planteja en el seu text les relacions entre Voltaire i la seva neboda Madame Denis, i, finalment, la doctora Mariela Fargas Peñarrocha (Universitat de Barcelona) incideix en l'enigma d'Agnès Bou, com a "criada malvada", en el marc de l'estudi de les complexes identitats femenines a la Catalunya Moderna.