En el context del vintè aniversari de la defunció d'Álvaro d'Ors i els setanta anys de la publicació de la seva obra 'De la guerra i de la pau', la nostra Càtedra Ètica, Bioètica i Dret ha dedicat un seminari de dues sessions a reflexionar sobre el fonament moral i ètic de l'ús de la força. Un enfocament que, necessàriament, ha conduït el debat a una mirada sobre les qüestions de fons de la geopolítica actual.
La primera sessió es va obrir amb la intervenció del catedràtic d'Ètica de la Universitat de Salamanca, Enrique Bonete, que, des d'una perspectiva kantiana, va exposar els sis principis ètics que han de guiar les accions bèl·liques. En realitat, els ha presentat com tres parells de principis, relacionats cadascun d'ells amb els tres moments de la guerra: etica ad bellum, etica in bellum i ètica post bellum. Així, al primer moment li corresponen els principis de defensa i de solidaritat. En el desenvolupament de la guerra han d'operar els principis de protecció i d'humanitat. Finalment, la gestió del final del conflicte ha de regir-se pels principis de responsabilitat i reparació de les víctimes.
El catedràtic de Filosofia Moral i Política, Aquilino Cayuela, va prendre el relleu i, servint-se també d'una categoria kantiana (la pau perpètua) va parlar que després de la caiguda del mur de Berlín es va promoure un relat conforme al qual s'havien esvaït els grans antagonismes en l'escena mundial. Aquella narrativa "va permetre la globalització" i és el que ara "ha saltat per l'aire".
Sobre el concepte de globalització també va insistir el professor titular de Filosofia i professor de Ciència Política de la Universitat, Miguel Ángel Belmonte. En aquest sentit, es va qüestionar la premissa que el comerç global sigui sinònim de pau. Des del seu punt de vista, en no poques ocasions les tensions derivades d'interessos econòmics són els que precedeixen a l'hostilitat. "És simplista atribuir la guerra a la megalomania d'un dictador, moltes vegades abans existeix una guerra comercial".
Belmonte, va examinar els conflictes actuals des de les categories de duel i reciprocitat. Així, el conflicte a Ucraïna pot ser interpretat des de la seva comprensió com a duel entre "els imperis decadents d'Europa i Rússia". En aquest punt, es va referir "al ressentiment de la intel·lectualitat europea cap a Rússia" i a l'"orgia de russofòbia" que s'ha desfermat.
Va completar aquesta primera taula de col·loqui el coronel d'Infanteria DEM i cap del Regiment d'Infanteria 'Barcelona 63', Pedró Valdés.
La segona sessió va gravitar entorn de l'obra d'Álvaro D'Ors i el seu entroncament amb les categories d'altres pensadors com Francisco de Vitòria i Carl Schmitt. En referència a aquests dos últims, subjau el debat entre la possibilitat d'un ordre internacional sostingut en el mínim consens o la teoria propugnada pel pensador alemany, conforme a la qual els grans espais mundials han de quedar repartits entre grans potències amb control hegemònic sobre la seva àrea respectiva, segons va explicar el catedràtic de Dret Internacional i europeu i director del Real Institut d'Estudis Europeus de la Universidad CEU San Pablo, José María Beneyto.
L'exposició de Beneyto va donar peu a un debat sobre el sentit últim del pensament d'Álvaro D’Ors, la seva visió de la modernitat i la seva comprensió del Dret de la Guerra. En ell van participar el catedràtic de Dret Constitucional, ICADE-Universitat Pontifica de Cometes, Miguel Ayuso, el catedràtic de Dret Penal de la nostra universitat, Carlos Pérez del Valle, i el professor de Dret Penal i Relacions Internacionals de la Universitat de Navarra, Mario Pereira.
Els col·loquis van ser moderats per la degana de la Facultat de Dret i Empresa de la Universitat, María Jesús Pesqueira, i per la professora d'Empresa i Economia i rectora honoraria de la Universitat, Eva Perea.
