Sent la resiliència un dels conceptes que més atenció susciten per part de l'activitat científica, era una demanda recurrent el que es fes un esforç per aglutinar en un sol cop de vista les diferents perspectives sobre aquest constructe. Aquest treball s'ha fet a la fi, i ha cristal·litzat en l'obra 'Aproximacions interdisciplinàries a la resiliència en la societat del segle XXI', publicat per Dykinson i coordinat per Marcin Kazmierczak, Maite Signes i Cintia Carreira.
L'obra també és el decantat dels estudis que el grup Família, Educació i Escola Inclusiva (TRIVIUM) fa anys que realitza entorn de resiliència. En aquest temps, TRIVIUM ha fundat les seves indagacions en una bona notícia, arrelada en els principis de la Psicologia Positiva: la resiliència és una cosa que pot estimular-se.
A partir d'aquesta esperança sobre el que pot fer-se en pro de l'abans coneguda com a virtut de la fortalesa, aquests investigadors han posat el focus en les possibilitats que ofereix el mecanisme de la mimesi. En línia amb neoaristotèlics com MacIntyre o Ricoeur, han obert noves perspectives sobre com les diferents formes de narració poden moure a la persona a seguir l'exemple de models virtuosos, resilients en aquest cas.
El llibre és tributari d'aquests anys de reflexió -en el curs dels quals s'han desenvolupat deu edicions dels Congressos 'Paraula en l'Educació' i un projecte de recerca amb finançament ministerial sobre foment de la resiliència entre alumnes i professors d'Educació Primària-.
Aquest bagatge actua com a argamassa de l'obra, que el lector pot afrontar com un conjunt o també des de l'atenció selectiva als seus enfocaments particulars, centrats en àmbits tan diversos com l'educació, psicologia, literatura, noves tecnologies, filosofia, direcció empresarial o orientació vocacional.
