El doctor Vicenç Tort Herrando s’ha incorporat recentment a l’equip de professionals del Centre Mèdic Atlàntida. Es va formar en Medicina i Cirurgia, però després es va especialitzar en Psiquiatria, com ell mateix explica, “una mica per casualitat”. En aquesta entrevista, parla sobre la seva trajectòria i sobre com l’ansietat i la depressió són els motius de consulta més habituals en aquest àmbit de la medicina.
Quina ha estat la seva trajectòria professional?
Soc especialista en psiquiatria i fa més de 30 anys que treballo en aquest camp. La meva formació reglada la vaig fer al Regne Unit, al País de Gal·les, on vaig passar quatre anys. Després he treballat en diferents àmbits de la psiquiatria. A nivell hospitalari, he estat al Parc Sanitari Sant Joan de Déu i a les Germanes Hospitalàries durant la major part de la meva trajectòria. També he exercit a la sanitat privada, tant en consultes privades com per a mútues. A més, m’he especialitzat en psiquiatria forense i en psiquiatria per a persones amb discapacitat intel·lectual.
D’aquesta àmplia experiència, amb què es queda?
Tot ha estat gratificant des de diferents punts de vista. He treballat en unitats d’aguts, a nivell ambulatori i també en unitats de rehabilitació, i cadascun d’aquests àmbits té la seva part interessant si ho enfoques amb interès i ganes d’ajudar.
Vostè es va formar en Medicina i Cirurgia, però finalment es va especialitzar en Psiquiatria. Per què?
Va ser una mica per casualitat. Quan vaig acabar la carrera, hi havia poques places de MIR i molts candidats, així que ens vam haver d’espavilar una mica. Va sorgir una oportunitat en psiquiatria i, tot i que inicialment m’interessava més la cirurgia, vaig decidir provar-ho. Em va agradar i ja no vaig canviar d’especialitat.
Segons la seva experiència en consulta, quines són les patologies més freqüents?
En general, l’ansietat i la depressió són els motius de consulta més habituals. Són termes molt amplis, perquè no totes les ansietats ni totes les depressions són iguals. Però sí, aquests són els trastorns més recurrents entre les persones que busquen atenció psiquiàtrica.
Són malalties molt incapacitants per al dia a dia?
No necessàriament. Crec que hi ha un concepte erroni sobre això. Com en qualsevol especialitat mèdica, hi ha casos lleus i casos greus. Per sort, la majoria són lleus. Moltes persones conviuen amb ansietat o depressió sense que això els impedeixi treballar o portar una vida normal. Evidentment, hi ha casos més greus que poden ser invalidants en determinats moments, però això no vol dir que no es puguin tractar i millorar.
Molta gent té la idea que anar al psiquiatre és per a tota la vida, però jo, per sort, dono altes. Hi ha persones que venen, fan un tractament i, al cap d’un temps, poden continuar sense necessitat de seguiment psiquiàtric. Existeix una percepció errònia que tot és crònic, però això passa en moltes especialitats mèdiques.
Com es tracten aquests trastorns?
Depèn del cas. Hi ha aspectes més vinculats a la personalitat i a la manera d’afrontar els esdeveniments vitals que es poden beneficiar d’un tractament psicològic. Però en trastorns més clínics, com depressions greus o trastorns bipolars, l’abordatge ha de ser combinat. No crec que només amb medicació o només amb teràpia psicològica es puguin tractar de manera efectiva la majoria de malalties.
Els estudis mostren que la combinació de tractament farmacològic i psicològic té millor resposta i menys risc de recaiguda que l’ús d’un sol mètode.
En salut pública es parla molt de la importància de la prevenció. També s’aplica en psiquiatria?
Evidentment. La prevenció és clau, sobretot en els casos més greus. Seria fonamental començar des de la infància i l’adolescència, amb un esforç important en la detecció i intervenció precoç. En trastorns com els psicòtics, per exemple, s’està posant molt èmfasi en el tractament dels primers episodis per millorar-ne l’evolució. En altres casos, un abordatge primerenc pot evitar seqüeles i que determinades patologies es tornin cròniques.
Es pot prevenir des de l’estil de vida?
Sí, fent una vida saludable. Això no significa només menjar bé o fer exercici, sinó també garantir una bona integració social. Hi ha persones que tenen dificultats per encaixar en la societat, i l’estigmatització pot provocar una cronificació dels seus problemes. Seria necessari promoure campanyes per reduir l’estigma i treballar més la psiquiatria infantil.
Hi ha una estacionalitat en aquestes malalties?
Depèn. En alguns casos, com en el trastorn bipolar, sí que hi pot haver una estacionalitat, amb episodis maníacs més freqüents a la primavera i més depressió a la tardor. En altres casos, els canvis no depenen tant de l’estació sinó dels hàbits de vida. Per exemple, hi ha persones amb ansietat que milloren després de les vacances simplement perquè han reduït l’estrès diari.
També és important diferenciar entre trastorns mentals i estats psicològics. A ningú li fa gràcia tornar a treballar després de vacances, però això no és un problema de salut mental.
Recentment, s’ha impulsat una campanya de prevenció del suïcidi juvenil. Què se’n pot fer?
És positiu fer plans i protocols de prevenció, però el problema no és només crear-los, sinó avaluar-ne l’eficàcia. Al llarg de la meva carrera, he vist diversos programes de prevenció del suïcidi, però pocs han estat analitzats adequadament.
Cal valorar si aquests plans estan funcionant, identificar què es pot millorar i no canviar-los contínuament per qüestions polítiques. No existeix un pla perfecte, però es poden fer ajustos per optimitzar-los. També hem de ser realistes: el suïcidi zero és un objectiu inassolible i transmetre aquesta idea pot ser frustrant tant per als professionals com per a les persones afectades.
Qui és el doctor Tort fora de la consulta?
Una persona normal i corrent, amb les seves virtuts i defectes, com tothom. M’agrada caminar, llegir una mica de tot i gaudir del cinema. També miro futbol i surto amb amics per desconnectar. No tinc grans aficions, però intento gaudir de les coses senzilles.
