Històries que tornen una vegada i una altra, sagues que semblen no tenir fi, adaptacions constants de llibres i reinterpretacions de pel·lícules i sèries del passat. L’auge del remake s’ha convertit en una de les claus per entendre com funciona avui la indústria audiovisual i per què cada cop resulta més difícil que sorgeixin noves franquícies.
Aquesta és una de les principals conclusions d’una recerca col·lectiva i multidisciplinària liderada pel professorat de la Universitat CEU Abat Oliba, que analitza per què el cinema, les sèries i altres productes culturals aposten cada vegada més per narratives ja conegudes en lloc d’arriscar amb nous universos narratius. L’estudi examina el paper de la nostàlgia com a vincle emocional entre generacions i com a estratègia cultural i de mercat cada cop més determinant.
A partir de l’anàlisi de múltiples casos, la investigació conclou que l’auge del remake respon principalment a una lògica industrial i econòmica: apostar per històries i universos narratius ja coneguts permet a la indústria reduir el risc d’inversió en adreçar-se a comunitats de fans prèviament consolidades. A aquesta estratègia s’hi suma l’ús conscient de la nostàlgia com a eina cultural i emocional, capaç de reactivar vincles amb el passat i reforçar la connexió del públic amb relats que formen part de la seva memòria col·lectiva.
L’estudi contextualitza aquestes dinàmiques a través d’exemples àmpliament reconeixibles pel públic i representatius de les tendències actuals de la indústria audiovisual, com l’expansió d’universos narratius ja consolidats —des de La casa del drac, vinculada al món de Joc de trons, fins a Els anells de poder, una nova aproximació a l’imaginari de Tolkien—, o la prolongació de sagues que es renoven temporada rere temporada, com Stranger Things.
«El remake, més que una simple repetició o reinterpretació d’històries, és un símptoma del moment cultural que vivim. La nostàlgia s’ha convertit en una eina estratègica que permet a la indústria cinematogràfica connectar amb les audiències a partir de relats compartits i coneguts, i explica per què avui s’aposta més pel que és familiar que per la creació d’universos completament nous», assenyala Alfonso Freire, professor i investigador de la Universitat CEU Abat Oliba i un dels impulsors del projecte.
La recerca destaca que aquesta lògica no es limita al cinema o a les sèries, sinó que s’estén a altres àmbits de la cultura contemporània, com els videojocs, la publicitat o fins i tot l’ús de noves tecnologies com la intel·ligència artificial per recrear, rejovenir o «ressuscitar» personatges i narratives del passat. Una aproximació polièdrica que permet comprendre el remake com una tendència estructural, més que com una moda passatgera.
El treball de recerca s’ha materialitzat en el llibre Remake o el retorn etern de les estructures narratives en el cinema contemporani, publicat per Sílex Universitat. L’obra ha estat dirigida i impulsada principalment per tres professors de la Universitat CEU Abat Oliba —Jesús López González, Sergio Rodríguez López-Ros i Alfonso Freire Sánchez— i compta amb la participació d’experts de diferents universitats i àmbits de coneixement, com el màrqueting, la comunicació, les humanitats o la sociologia, fet que reforça el seu caràcter col·lectiu i multidisciplinari.
