Homes, dones i infants es veuen obligats a abandonar els seus països d’origen per diverses circumstàncies.
El dret internacional recull el dret a migrar i a l’asil com un dret humà, així com el principi de no devolució, que estableix la prohibició dels estats de retornar a les persones que arriben com a refugiades al seu territori a un país considerat no segur.
Les migracions solen ésser motivades per la diferència existent en la relació població-recursos entre dos o més espais geogràfics comunicables. Per això, els llocs d’immigració soler ésser les terres de colonització o les àrees urbanes.
Una bona acollida de la població immigrant suposa un guany per a tota la societat, ja que ajuda a la integració de les persones nouvingudes i beneficia la cohesió social i econòmica del país.
Un tret dels nous models migratoris arreu del món i una realitat social consumada a Catalunya – sobretot des de finals de la dècada dels noranta del segle passat -, és l’augment de l’arribada d’immigració femenina amb projectes de caràcter eminentment econòmic
Des de la perspectiva dels països d’origen, les migracions femenines es deuen a una gran multiplicitat de factors, entre els que podem destacar les escasses oportunitats d’ocupació, els devastadors impactes dels plans d’ajustament estructural a moltes regions, unit a l’increment de les llars monomarentals i a d’altres condicionants de gènere
Les dones d’origen immigrant estan gradualment realitzant, des del mercat, part del treball reproductiu que, fins a ara, s’havia assignat a les dones en l’àmbit privat i sense remuneració a canvi.
Els mal anomenats immigrants extra-comunitaris no tenen més remei que viure envoltats de violència, social i institucional. El problema no és tan gran que els seus drets i persones siguin objecte d’exclusió, sinó que degut a les disposicions legals vigents, el pateixen en un grau superior. En moltes circumstàncies s’exerceixen i es vulneren drets.
Actualment, i després que la generalització de l’ús d’aquest terme (‘MENA’) a l’esfera pública hagi derivat en la deshumanització primer i la criminalització després d’un col·lectiu en situació d’extrema vulnerabilitat, hem de parlar-ne com el que són: nens, nenes i adolescents que estan sols i exposats a un greu risc d’exclusió i de desemparament.
Estructures, polítiques, pràctiques, creences i comportaments en una societat que generen situacions injustes on es beneficien algunes persones o se’n perjudica d’altres segons la raça o ètnia, AIXÒ ÉS EL RACISME.
El racisme és sostenir la superioritat o la inferioritat d’un grup ètnic davant dels altres, promovent mecanismes, sistemes i cultures de discriminació, persecució i exclusió. La paraula «racisme» també designa la doctrina antropològica o la ideologia política basada en aquest sentiment. El racisme és l’odi, el rebuig o l’exclusió d’una persona per la raça, el color de la pell, l’origen ètnic o la llengua, que li impedeix el gaudi dels seus drets humans. És originat per un sentiment irracional de superioritat d’una persona sobre una altra.
