Espanya encapçala la producció científica internacional sobre intel·ligència artificial i periodisme. Així ho posa de manifest un estudi conjunt impulsat per la Universitat CEU Abat Oliba (CEU UAO) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que analitza més de 200 articles acadèmics publicats arreu del món entre 2020 i 2024.
La recerca conclou que una quarta part dels estudis científics sobre IA i periodisme compten amb autoria espanyola, un lideratge que s’ha mantingut de manera constant al llarg del període analitzat. Aquest resultat situa Espanya al capdavant d’un àmbit de recerca en plena expansió i amb un fort impacte en l’ecosistema mediàtic actual.
Més enllà del lideratge quantitatiu, l’estudi també identifica importants llacunes en la literatura acadèmica. Segons els investigadors, bona part de les recerques aborden la IA des d’una perspectiva marcadament tecnodeterminista, centrant-se en el seu potencial innovador i deixant en un segon pla qüestions fonamentals com l’impacte ambiental, la interferència dels algoritmes en el judici periodístic o la seva aplicació en contextos amb menys recursos i marcs reguladors més febles.
En aquest sentit, Juan Francisco Jiménez, investigador de la Universitat CEU Abat Oliba i coautor del treball, destaca que “gran part de les investigacions sobre intel·ligència artificial en el periodisme se centren en el potencial tecnològic d’aquestes eines, però deixen en un segon pla debats fonamentals des del punt de vista ètic, com la funció que exerceix el periodisme en les societats lliures o els riscos que una adopció acrítica de la IA pot suposar per a la seva funció social”.
L’anàlisi constata també un creixement exponencial de l’interès acadèmic per aquesta temàtica. Si el 2020 es van publicar 13 articles sobre IA i periodisme, el 2024 la xifra va ascendir a 102, cosa que representa aproximadament la meitat del total d’estudis publicats durant el quinquenni analitzat. Aquest augment quantitatiu, però, no sempre ha anat acompanyat d’una reflexió profunda sobre les seves implicacions ètiques i socials.
Des d’una perspectiva territorial, Europa concentra la major part de la producció científica i dels casos d’estudi analitzats, mentre que altres regions, com l’Orient Mitjà, l’Amèrica Llatina o l’Àfrica subsahariana, presenten una presència significativament inferior. Aquesta asimetria posa de manifest la necessitat d’impulsar una agenda de recerca més diversa i sensible als diferents contextos globals.
La investigació s’emmarca en el projecte IA-COM, finançat per l’Agència Estatal d’Investigació, centrat en l’anàlisi de l’impacte de la intel·ligència artificial en el foment del periodisme de qualitat i l’alfabetització mediàtica en l’actual context de desinformació. L’estudi s’ha publicat recentment a la revista Review of Communication Research.
