El desenvolupament del càncer colorectal no depèn d’un sol factor, sinó que és resultat d’una interacció complexa entre la genètica, l’entorn i l’estil de vida individual. Ara, un nou estudi liderat per investigadors de l’IDIBELL-ICO, ha aportat llum sobre la interacció específica entre genètica i ambient en el risc a desenvolupar càncer colorectal. Concretament, han posat el focus en l’efecte que té l’exposició prolongada als trihalometans, un subproducte habitual del procés de potabilització de l’aigua, en el risc a desenvolupar càncer colorectal. Segons els resultats, s’han identificat variants genètiques que podrien modular la resposta de l’organisme als trihalometans i influir en el risc a desenvolupar aquest càncer.
La investigació, liderada pel Dr. Víctor Moreno i amb Ferran Moratalla com a primer autor, ambdós del grup de recerca de Càncer colorectal de l’IDIBELL-ICO, s’ha publicat recentment a la revista científica Environmental International i ha contat amb el suport de l’Asociación Española Contra el Cáncer (AECC). També hi han participat professionals del programa PADO (Programa d’Anàlisi de Dades en Oncologia) de l’ICO i investigadors del CIBERESP.
Més enllà de l’exposició: la importància de la susceptibilitat
L’estudi s’ha realitzat en el marc del projecte multicèntric MCC-Spain, comparant dades de 1037 pacients de càncer colorectal i 2100 persones sanes. L’objectiu no era analitzar la seguretat de l’aigua, que ja està garantida pels controls sanitaris. Era entendre si, davant una mateixa exposició ambiental rellevant (com ho és l’exposició prolongada a productes químics presents a l’aigua que bevem), el risc a desenvolupar càncer colorectal varia segons la genètica de cadascú.
Els resultats han permès identificar tres variants genètiques concretes que semblen modular la manera com ens afecta l’exposició, durant anys, als subproductes de la potabilització de l’aigua. En particular, l’equip del Dr. Víctor Moreno ha observat que una variant relacionada amb el gen LRRC8B podria tenir un paper rellevant en la resposta biològica als trihalometans, augmentant la susceptibilitat al càncer colorectal i modulant el risc a desenvolupar tumors. “La nostra genètica pot fer que siguem més o menys sensibles a certes exposicions ambientals”, explica el Dr. Víctor Moreno. “La combinació dels factors ambientals i la genètica és molt complexa, i pot ser clau per entendre el risc que es té de desenvolupar càncer, en aquest cas, colorectal. Per això, el tipus d’anàlisi que hem fet ens ajuda a identificar possibles factors de susceptibilitat biològica”, afegeix.
Els trihalometans, un subproducte de la desinfecció de l’aigua
En el procés de potabilització de l’aigua, el tractament amb clor pot generar subproductes de la desinfecció de l’aigua (DBPs) al reaccionar amb matèria orgànica. Els trihalometans (THM), com el cloroform, en són un exemple habitual i estan estrictament controlats, però poden estar més o menys presents als subministraments d’aigua segons el tractament que es faci.
Per avaluar-ne l’exposició entre els més de 3000 participants de l’estudi, pacients i sans, els investigadors van estimar l’exposició a THM a llarg termini d’acord amb els nivells registrats a l’aigua durant anys (des dels 18 anys fins a dos anys abans de l’entrevista, resultant en un recull de dades previ al 2009, quan la normativa sobre els nivells màxims de contaminants a l’aigua es va enfortir). Segons els resultats, un major percentatge de pacients amb càncer colorectal havia viscut en zones on la suma total de THM era més alta de l’aconsellable.
En definitiva, “l’estudi que hem fet posa en evidència la importància d’estudiar el nostre entorn i els nostres gens, simultàniament, per entendre com interaccionen i com ens afecten determinades exposicions ambientals quotidianes”, continua en Ferran Moratalla, primer autor de l’estudi, membre del programa Oncobell (IDIBELL) i del Programa d’Anàlisi de Dades en Oncologia (ICO). Són necessàries més investigacions per confirmar els resultats obtinguts i explorar els mecanismes biològics implicats en el lligam entre l’exposició a THM, la genètica i el risc de desenvolupar càncer colorectal.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).
