Fa anys, els professionals de RH vam abraçar i enaltir el nom de talent per a aquelles aptituds, actituds i coneixements humans que feien valuós un professional. Però hem de tenir actualment el mateix concepte de Talent? La irrupció de la IA ens obliga a canviar el nom, o només és una nova redimensió? A què podem anomenar talent en un moment en què la IA ha canviat el saber expert?
En l’anàlisi realitzada per al meu últim llibre vaig descobrir que les qualitats que Leonardo Da Vinci associava al geni contenen, en realitat, l’essència de les noves dimensions del talent.
Un talent més curiós, amb més pensament crític, amb més intel·ligència emocional, amb més resiliència, amb més creativitat, amb benestar propi i amb un enorme capital social. Aquestes set característiques redimensionen el concepte de talent fent un trasllat des d’un focus anterior en els coneixements (saber expert) cap a un model més centrat en les aptituds i actituds (soft skills).
Com és el nou concepte de Talent? Intentaré descriure’n les claus interpretatives i, sobretot, com el podem desenvolupar. El desenvolupament d’aquestes característiques ens donarà un talent diferent perquè està redimensionat en àrees a les quals fins ara no prestàvem tanta atenció, però que, amb l’avenç de la IA, constitueixen el valor diferencial d’un professional.
Talent més curiós
La curiositat com a característica d’un professional ens porta a diversificar interessos i generar perfils més transversals i menys experts. Fins ara, el talent se centrava molt en l’especialitat, però en situar-se el saber expert en la IA hem de dotar-nos d’interessos més concèntrics que generin perfils d’autor. La curiositat és la base de la singularitat de cada professional, que denotarà actituds i aptituds diverses que permetin tenir un currículum únic i exclusiu. Les empreses volen cada vegada més talent amb interessos diversos, que siguin aprenents eterns, amb una enorme capacitat de sorpresa per estar constantment aprenent.
Però no només aprendre d’un sol àmbit, sinó saber crear una mixtura competencial fruit de la seva capacitat d’aprenentatge divers. I com desenvolupem la curiositat? La psicologia del treball ha establert tres tipus d’aprenentatges complementaris que seran més importants en aquest moment tecnològic: aprenentatge observacional (aprendre de mestres vitals), aprenentatge per reptes (establir fites que impliquin aprenentatge) i, finalment, aprenentatge per prototips (provar solucions de manera molt àgil). Un talent més curiós generarà perfils més complementaris.
Talent amb més pensament crític
En un oceà d’informacions intencionades hem de dotar el talent d’un pensament crític més gran. No serveix el talent aplicat que té multitud d’informació, sinó que hem de destacar el talent que discrimina la bona informació i actua amb ella. Per això, al talent cal ensenyar-li a saber dubtar, a treballar el dubte com a font del seu coneixement. I després dels dubtes hem de formar-lo en saber argumentar quan existeix una enorme quantitat d’informació que el contradirà. Posteriorment, ensenyar-lo a ser equànime a l’hora de valorar idees i, finalment, desenvolupar la seva capacitat de canvi quan cal canviar d’opinió per acceptar-ne una de millor que la pròpia. El talent amb pensament crític permetrà avançar en un entorn on la veritat es relativitza en qualsevol moment per opinions diferents.
I com es desenvolupa el pensament crític? A més de tenir equips diversos, és bàsic saber conversar i dialogar per comprendre tots els punts de vista diversos; qui no s’obre al diàleg (donar i rebre) no pot desenvolupar el seu pensament crític. Per això és molt important el diàleg permanent amb clients (experiència client) i amb els empleats (experiència empleat/ada). El diàleg obert i el consell extern (el coaching pot ser una bona mesura) ens permetran desenvolupar el talent en el seu pensament crític.
Talent amb més intel·ligència emocional
Des de principis dels anys 90 del segle passat, Daniel Goleman va sintetitzar una antiga idea de la psicologia: que també cal ser intel·ligent emocionalment, tot i que potser caldria dir que cal tenir emocions intel·ligents. En aquest moment d’enorme desenvolupament tecnològic, cada vegada més el talent s’ha de caracteritzar per la seva intel·ligència emocional. Per això és important un talent amb un nivell més alt d’autoconsciència emocional, que sàpiga autoregular les conductes i les emocions, i que tingui un alt nivell d’habilitats socials que li permeti gestionar les relacions socials.
En definitiva, el talent ha de saber autogestionar-se emocionalment i gestionar els altres des d’un punt de vista emocional. I com es desenvolupa la intel·ligència emocional en el talent? Sobretot treballant tres nivells: primer, saber comprendre millor les pròpies emocions i les alienes, sent conscients dels diferents estadis emocionals; segon, treballar la conversa emocional, on es transmeti l’interès emocional en tota la seva plenitud; i tercer, gestionar conflictes i situacions de divergència emocional, per a la qual cosa és important tenir un nivell més alt de formació en creixement emocional.
Talent amb més resiliència
Amb un nivell d’incertesa tan alt en l’entorn, que fins i tot podem dir que és una incertesa quàntica (el que ahir era cert avui pot no ser-ho), necessitem talent amb un nivell més alt d’acceptació de l’ambigüitat. Tenir resiliència per acceptar la quantitat d’adversitat de l’entorn amb què ens trobem cada dia. Curiosament, per tenir un nivell més alt de resiliència, el primer és incentivar l’assertivitat.
Només qui desenvolupa la seva capacitat de dir no quan cal dir no podrà tenir la capacitat de superar l’adversitat que li impedeix desenvolupar-se. Però l’assertivitat ha d’anar acompanyada de positivisme i proactivitat per poder superar moments crítics en el desenvolupament professional. Assertiu, positiu i proactiu són característiques del nou talent per superar l’adversitat.
El talent resilient desenvolupa al màxim les possibilitats escasses i el canvi d’entorn en què estem inscrits actualment. Com es desenvolupa la resiliència en el talent? Sobretot amb l’equilibri a l’hora de gestionar la informació, el desenvolupament de les accions i l’evolució d’aquestes. La resiliència sorgeix de la temprança d’acceptar les circumstàncies i créixer-hi amb assertivitat, positivitat i proactivitat. La resiliència generarà perfils més resistents a l’entorn.
Talent més creatiu
El desenvolupament de la capacitat creativa era assenyalat per Leonardo Da Vinci com la característica més gran. En un entorn on no es podrà destacar pel saber estructurat necessitem ments que desestructurin el saber per la seva creativitat. En aquest sentit, la creativitat leonardiana es caracteritza per saber aprofundir (anar més enllà de les dades), provar (intentar qualsevol possibilitat), adaptar-se (la realitat guia el creatiu), prendre perspectiva (mirar amb ulls diferents), perseverar (intentar-ho una vegada rere l’altra) i, finalment, accionar (allò creatiu necessita ser útil).
L’increment de la dimensió de la creativitat genera un perfil més heterogeni. I com es desenvolupa la creativitat? Per ser creatius necessitem cada vegada més hibridar coneixements de disciplines diferents, impulsar idees d’un àmbit a un altre (fecundació creuada d’idees), entrenar les habilitats d’extrapolació cognitiva (aplicar una lògica d’un altre discurs al propi) i, sobretot, buscar el pragmatisme conceptual, el fi del qual no és que el concepte sigui més o menys creatiu, sinó els resultats que ens aporta. Un talent més creatiu genera perfils més amplis per comprendre i actuar en una realitat canviant.
Talent amb benestar propi
Fins fa poc, el benestar del talent es donava per descomptat i no s’apreciava com una variable definitiva del propi talent. Avui dia, el benestar configura una part bàsica del valor d’un professional; per tant, treballar-se un mateix com a objecte de benestar dota el professional d’un enorme valor afegit. El benestar de propòsit suposa obtenir una gran capacitat de ser un mateix a la feina. En aquest sentit, sabem que l’autonomia, les relacions positives amb els altres i el control ambiental són variables que incideixen en el creixement professional. Per això, el propòsit personal i professional com a fi que emmarca el benestar s’ha de treballar en tot moment.
I com es desenvolupa el benestar? El talent amb més benestar s’ha preocupat de la seva autonomia (amb tècniques de job crafting), també de la relació positiva amb els altres (team building) i, com no, visualitza contínuament el seu entorn amb feedback continu. El benestar genera un nou talent més centrat en el ser i menys en el tenir.
Talent amb capital relacional
Sempre ha estat important tenir una xarxa social d’amics que possibiliti el desenvolupament personal, però en aquest moment, amb la IA, tindrem una necessitat més gran d’amics que ens estimin, ens ajudin i fins i tot ens critiquin. La potenciació del networking com a eix del talent ha de ser un element crucial, perquè, alhora, un networking més gran dota d’una capacitat més elevada per relacionar i crear connexions de fets, persones i esdeveniments. Tenir més relacions personals i crear contínuament relacions entre coneixements i fets possibilita un talent amb més vacunes davant del canvi. Com més xarxa es tingui, més possibilitats hi haurà d’acceptar el canvi com la constant de la vida professional.
I com es desenvolupa el capital relacional? Sobretot amb mètodes de pensament divergent, on allò important és la qualitat i la novetat de les relacions més que no pas la quantitat. Això genera un talent divers i interconnectat entre coneixements, fets i persones.
En definitiva, el Talent actual, després de la utilització massiva de la IA, posarà l’accent en característiques més humanes; serà bàsic no només tenir coneixements, sinó saber tenir actituds i aptituds més adaptades a un model de professional amb genialitat.
Cada vegada hem de ser més genials, únics, propis i, alhora, amb una enorme càrrega d’humanitat. Davant del saber dipositat en la tecnologia, el talent ha de redimensionar-se cap a característiques més humanes. Som davant d’una nova valoració del Talent, cada vegada més pròpia del Renaixement, per tant, més original, més integral i, com no, amb molt humanisme. Per què mai el talent d’una IA no serà humà?
