El nou Pla Director de Mobilitat de l’ATM de Barcelona es comença a elaborar de la mà d’administracions, empreses, professionals, entitats i ciutadania
Amb l’inici d’any, el Pla Director de Mobilitat 2020-2025, que ha servit per guiar i marcar la forma de moure’ns a la Regió de Barcelona aquest darrer lustre, passa el relleu a un full en blanc. Un full en blanc amb molt camí per recórrer i moltes possibilitats que es va començar a guixar el passat desembre amb la jornada inicial del Pla Director de Mobilitat 2026-2031, un document que té el repte de copsar tots els canvis i reptes que la societat ha experimentat els darrers anys, i que l’ATM de Barcelona, com sempre, té l’encàrrec d’entomar.
Aquests darrers 5 anys, el més impactant que ha viscut el món ha estat la pandèmia de la Covid, que més enllà de les pèrdues humanes i l’afectació a empreses, famílies i sèries estadístiques, ha transformat la forma amb com ens relacionem i, sobretot, com ens movem. Però també, en l’àmbit local, cal destacar la sequera continuada que hem patit durant més de tres anys, que també ha condicionat com planifiquem la mobilitat dels pròxims temps.
Més enllà de valorar allò amb què sí que hem pogut avançar, i retreure’ns allò amb el qual no hem pogut, el que toca és fer un esborrany d’on ens agradaria arribar l’any 2031 i quines són les propostes, ambicions i objectius que ens marquem de cara al nou pdM.
El nou pla director de mobilitat tindrà impacte en la planificació de la mobilitat de 12 comarques del país que contenen més del 70 % la població en un territori que ja no pot créixer més. El reptes de gestionar la capil·laritat dels usos dels espais urbans i de baixa densitat és un dels grans impulsos del document que ara comença, especialment quan des del desembre del 2025 podem i hem d’entendre la mobilitat com un dret.
El nou document marc de planificació es realitzarà amb totes les parts involucrades partint de la necessitat de dotar-nos d’una millor en l’eficiència en els recursos destinats a la mobilitat, a reforçar la governança amb nous elements que la reforcin amb un context d’una societat cada cop més digitalitzada i a on compartir dades ha de ser un imprescindible. I per això, més enllà del govern de la mobilitat i la dada, ha de comptar amb un marc legal que acompanyi les actuacions d’acord amb els grans reptes, tant en l’àmbit social com ambiental.
Els treballs del nou pdM volem que pivotin sobre 5 elements bàsics que han de permetre el disseny i la planificació d’una mobilitat:
- Saludable i sostenible, que fomenti el transvasament d’usuaris a una mobilitat amb menys impacte ambiental i amb menys consum energètic per fer front a l’emergència climàtica. Al mateix temps, que també fomenti la mobilitat activa per tal de minimitzar els costos socials del sedentarisme.
- Eficient i productiva, per afavorir l’optimització socioeconòmica del sistema que mantingui i incorpori nous llocs de treball amb especial èmfasi en les noves tecnologies, l’economia circular i la innovació.
- Segura i fiable, amb l’objectiu de reduir l’accidentalitat i millorar la percepció de seguretat de tots els perfils de persones en tots els modes de desplaçament.
- Inclusiva i equitativa, que garanteixi aquest dret a la mobilitat per tothom, incorporant la perspectiva de gènere i d’edat en tot el sistema de mobilitat.
- Intel·ligent i digital, que faciliti la digitalització i automatització de la mobilitat per compartir dades i informar millor a la ciutadania.
Aquest enfocament es fixa una sèrie de reptes als quals hem de fer front: per una banda, a escala global i ambiental, amb l’objectiu d’accelerar en la transició energètica amb la reducció de les emissions (locals i globals), que exigeix reduir desplaçaments en vehicle privat i consolidar l’electrificació de tota la mobilitat; d’altra banda, amb la mirada posada en la resiliència per fer front a períodes de crisi sanitària o meteorològica.
Des d’un punt de vista més local, el nou pdM contempla els reptes de l’impacte de l’entrada de ple en la integració multimodal amb un nou sistema tarifari i canvis en el model de transport interurbà amb la mirada, a mitjà termini, de la liberalització ferroviària i la compleció del Pla Rodalies.
A nivell més genèric i tecnològic, l’impacte de la IA, el vehicle autònom i les innovacions que ens estan arribant i a les quals no li posem nom, encara que ben segur canviaran la forma en com ens movem i ens relacionem. I aquí entra de ple el repte dels nous models productius i laborals, amb l’augment del teletreball (i reducció de viatges) i noves pautes de consum (amb l’augment del comerç electrònic i el repte majúscul de la logística urbana)
I a escala social, és evident que la planificació de la mobilitat i del dret a la mobilitat l’hem d’atendre tenint en compte l’origen (amb la clàssica dicotomia urbà-rural) i les diferències i les necessitats de tota la ciutadania. La perspectiva de gènere i d’edat ha de ser un element clau, vertebrador i imprescindible, com ho ha de ser també l’atenció a les diversitats funcionals, tant físiques com cognitives.
En definitiva, és evident i clau que aquest conjunt de reptes que es dibuixen es basen en una millora de la governança, un augment de la coordinació entre tots els ens implicats i una eficiència de la planificació, i per assolir aquest repte caldrà:
- Reforçar el missatge comunicatiu i apropar-nos a tots els usuaris.
- Millorar el vincle entre l’urbanisme i la mobilitat per incloure els principis de mobilitat sostenible des dels inicis del plantejament dels plans urbanístics i territorials.
- Alinear el pdM amb les estratègies per contribuir al territori amb zero emissions el 2030/2050.
- Capil·laritzar les mesures del pdM als PMU.
- Articular i promoure la corresponsabilització per part d’empreses i altres agents clau.
- Millorar el sistema finançament del TPU.
- Millorar en la gestió i difusió de les dades de mobilitat associades a la digitalització.
- Prioritzar territorialment i temàtica la implantació de les mesures per maximitzar l’eficiència
