- Què et va motivar personalment a assumir la regidoria de Mobilitat? Hi ha alguna experiència pròpia que t’hagi fet veure la mobilitat com una prioritat?
L’any 2023 estava treballant en la direcció de la construcció de la Línia 5 del metro de Toronto, em van venir a buscar per sumar-me en el projecte actual de l’alcalde Aloy. Va ser un senyal per tornar a Manresa després de 12 anys treballant a l’estranger. Per a mi, la mobilitat és una prioritat donat l’actual context de canvi climàtic i emergència habitacional especialment en ciutats com Manresa, fora de l’àrea metropolitana de Barcelona.
- Com et mous habitualment per Manresa? I pels desplaçaments interurbans per la comarca?
Dins de Manresa a peu o en el nou servei de lloguer de bicicletes Baik, modes ideals en ser una ciutat dels 15 minuts. En l’àmbit comarcal, en cotxe, i la connexió en Barcelona en bus o en tren.
- Quina és, avui, la principal problemàtica de mobilitat que té la ciutat? I desplaçaments interurbans?
Encara seguim depenent molt del vehicle privat, tot i que amb el bus urbà l’any passat es van assolir els 3,4M viatges anuals, i la demanda segueix creixent any rere any. A nivell comarcal, l’oferta de transport públic és més limitada, que fa que la dependència del vehicle privat sigui més alta. Per altra banda, també hi ha una percepció de la falta d’aparcament dins de la ciutat, que hi estem mirant de trobar solució creant més espais d’aparcament, tant el perímetre de la ciutat com en els barris.
- Trambages sí? Trambages no? Què opines del tramvia com a solució per recosir les xarxes ferroviàries existents a la ciutat?
Trambages sí. Tenim unes vies que ja existeixen per a mercaderies, i que electrificant-les podrien servir per a passatgers per arribar fins a Súria i Sallent. Tramvia també, però calen vàries transformacions tant urbanístiques com socials perquè Manresa pugui encabir tramvies.
- Com valores la posada en marxa de la nova concessió de l’e22?
El servei l’hauríem d’avaluar en condicions normals, ja que la crisi de Rodalies ha fet operar amb molta més demanda. Un cop hagi acabat aquesta crisi, cal avaluar el servei amb més perspectiva. Hem vist un canvi respecte de l’anterior contracte, però encara hi ha marge de millora en molts aspectes, com ara la informació del servei en temps real o en afectacions programades.
- Com valores la posada en marxa del Baik? El sistema és pioner de subscripció pública de bicicletes elèctriques, quines són les expectatives?
Ho valorem molt positivament. Estem parlant d’un servei per subscripció de llarga durada: la bici és teva, hi inclou assegurança i manteniment. També és un servei turístic, en què els visitants també el poden utilitzar per visitar els equipaments turístics i espais naturals. Són 200 bicicletes (160 per subscripció, 40 en servei turístic). Estem segurs que amb l’arribada del bon temps, la demanda augmentarà. Passat un mes de la posada en servei hi ha 40 persones utilitzant-les.
- Quina decisió presa com a regidor de mobilitat t’ha costat més, i de quina et sents més orgullós?
El replantejament de la ZBE va ser una situació difícil, ja que ho enfocàvem d’una manera que un part de la població no hi estava d’acord. En canvi, em sento molt orgullós de les modificacions que hem anat fent progressivament del servei de bus urbà de Manresa, per tal de satisfer les necessitats dels diversos perfils de la societat manresana i que són un èxit i exemple de transport urbà del País.
- Mirant cap al futur, com t’imagines la mobilitat de Manresa d’aquí a 10 anys?
D’entrada, m’imagino el tren comarcal ja en marxa, almenys en les seves primeres fases. Això implicarà una àrea de mobilitat metropolitana de Manresa més consolidada i ordenada. Per altra banda, millors connexions amb Barcelona, a una hora de tren mitjançant semidirectes.
- I, per acabar, la pregunta amb la qual sempre tanquem l’entrevista: Quina és la línia de transport públic de la teva vida, i per què?
Depèn de l’etapa vital. Quan era petit, el bus escolar. A la universitat, l’R5. I a l’època adulta, l’LRT d’Eglinton de Toronto.
