Un descobriment del Grup de Transformació i Metàstasi del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), juntament amb l’IDIBELL, obre una via cap a la identificació de les lesions precanceroses de mama que es convertiran en tumors. Aquest treball, dirigit per Eva González-Suárez, es publica a la revista Nature Communications.
La investigació s’ha centrat en el paper de la proteïna RANK, molt involucrada en la gènesi dels tumors de mama, tal com va descobrir la mateixa Dra. González-Suárez l’any 2010 arrel d’investigacions a l’Institut d’Investigació Biomèdica Bellvitge (IDIBELL), on encara avui manté una línia d’investigació clínica.
Al teixit mamari hi conviuen dos tipus de cèl·lules: les luminals, que produeixen la llet; i les basals, que són contràctils i permeten l’expulsió de la llet. Diversos estudis suggerien que els tumors de mama s’originen exclusivament en una subpoblació de cèl·lules luminals, les anomenades progenitores luminals. El treball que ara es publica, amb Jaime Redondo-Pedraza com a primer autor, descobreix, en canvi, que els tumors poden començar en un altre tipus de cèl·lules, a les quals els autors denominen cèl·lules infidels i que deriven de les cèl·lules basals.
Les cèl·lules ‘infidels’ en què comença el càncer
La nova investigació mostra que l’expressió de la proteïna RANK en les cèl·lules basals fa que perdin la seva identitat, i es converteixin en noves cèl·lules que no són clarament ni basals ni luminals, sinó híbrides, amb característiques de totes dues. Aquestes són les cèl·lules infidels.
A les cèl·lules infidels començarien tots els tipus de tumors de mama, tant els luminals, que expressen receptors hormonals (+), com els “triples negatius”, que no els expressen (-).
“El que sabem ara és que les cèl·lules basals de la mama poden donar lloc a tots els tipus de tumors“, explica Eva González, investigadora del CNIO i líder del grup de Transformació i metàstasi de l’IDIBELL. “Podríem dir que la identitat definida de les cèl·lules protegeix de l’aparició tumoral. No obstant això, quan les cèl·lules perden la seva identitat inicial i es converteixen en aquestes cèl·lules híbrides o infidels, provinguin d’on provinguin, és quan donen lloc a l’aparició del càncer“.
Signatura genètica en les lesions que progressaran a càncer
El grup ha desenvolupat una firma genètica, que detecta, en l’origen de les lesions precanceroses, aquestes cèl·lules infidels. Això permet identificar quines d’elles han d’evolucionar cap a tumors invasius.
Després del seu treball d’identificació de la firma genètica en ratolins, el grup d’Eva González-Suárez ha provat aquest nou marcador amb una cohort de lesions precanceroses mamàries humanes i han comprovat que és capaç d’identificar aquelles lesions que sí que es convertiran en càncer.
“Un diagnòstic freqüent en mama és el del carcinoma ductal in situ, que és una lesió considerada precancerosa de la qual fins ara no podia saber-se si evolucionaria o no cap a càncer”, assenyala González-Suárez. “Com que això fins al moment no podia saber-se, es tracta totes les dones a les quals se’ls diagnostica aquestes lesions com si ja fos un càncer. És a dir, s’està sobretractant un nombre molt alt de dones“.
Els diagnòstics d’aquestes lesions precanceroses han augmentat gràcies als programes de cribratge i la millora de les tècniques d’imatge, fins al punt que, ara mateix, el 20% de tots els diagnòstics de càncer són aquestes lesions precanceroses que, en realitat, no són càncer. D’aquestes, només un 30% es convertiran en càncer, però la impossibilitat de saber quines ha fet que la immensa majoria es tractin com a càncers.
La firma genètica identificada pel grup d’Eva González podria detectar les lesions precanceroses que han d’evolucionar cap a tumors invasius, és a dir, cap al càncer.
“Ara cal confirmar la firma amb una cohort independent, i refinar-la per poder utilitzar-se a la clínica per identificar les lesions que sí que es convertiran en càncer invasiu”, afirma González.
Sobre el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO)
El Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) és un centre públic d’investigació dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. És el major centre d’investigació en càncer a Espanya i un dels més importants a Europa. Integra mig miler de científics i científiques, més el personal de suport, que treballen per millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer.
Sobre l’IDIBELL
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).
Entitats finançadores: Consell Europeu de Recerca (ERC); Comunitat Autònoma de Madrid; Fundació «la Caixa», Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través de l’Agència Estatal de Recerca.
