Aquest document defineix les línies estratègiques, els objectius i les actuacions necessàries per abordar el fenomen del sensellarisme de manera integral i coordinada. Comença presentant els antecedents de la XAPSLL i el punt de partida, que són les jornades de reflexió estratègica organitzades per la Xarxa entre l’octubre del 2021 i el febrer del 2022. També introdueix un marc competencial i normatiu detallat que inclou les polítiques vigents i les iniciatives a nivell municipal, supramunicipal i europeu, amb un enfocament especial en la prevenció, la res posta ràpida a situacions d’emergència, i la promoció de l’estabilització residencial i l’accés a l’habitatge. En segon lloc, es presenta l’estat de la situació actual del sensellarisme segons les dades del recompte d’equipaments i estableix el marc compartit entre els principals agents: la visió, la missió i els principis inspiradors. Aquest marc respon a la necessitat d’una acció coordinada per millorar la capacitat d’actuació de l’Administració municipal i les entitats socials en la prevenció, l’atenció, l’acompanyament i l’estabilització residencial de les persones sense llar, i reduir l’impacte de la vulneració de drets, garantint una atenció basa da en el reconeixement dels drets, l’equitat, la perspectiva de gènere i la planificació centrada en la persona.
El sensellarisme ha estat tradicionalment un problema d’àmbit local vinculat a l’actuació dels serveis socials. En l’agenda política i mediàtica s’acostuma a definir el sensellarisme com l’expressió més extrema de la pobresa a les societats riques, i s’identifica amb el fet de viure al carrer. En conseqüència, les polítiques impulsades per abordar aquesta problemàtica s’han emmarcat en l’àmbit del control i de la convivència a l’espai públic o dels serveis socials, ambdós de competència municipal.
Durant els darrers vint anys han estat les administracions locals i les entitats del tercer sector les que han impulsat la professionalització i la millora de la resposta a les necessitats de les persones sense llar i sense sostre. Aquest impuls ha suposat la posada en marxa de serveis i equipaments per facilitar allotjament temporal i acompanyament social i, en els últims anys, l’inici de projectes pilot basats en la metodologia housing first que ofereix un habitatge estable com a primer pas en el procés d’acompanyament i recuperació de les persones ateses
De manera paral·lela a la professionalització i l’extensió dels serveis per combatre el sensellarisme, el nombre de persones sense llar ha crescut a Catalunya com a conseqüència d’una crisi sostinguda d’accés a l’habitatge, les insuficiències del sistema de garantia de rendes, la precarietat laboral que afecta les persones i llars de rendes baixes i l’exclusió social, residencial i administrativa de les persones migrants.
Reduir de manera significativa el sensellarisme
requeriria actuacions en quatre àmbits
- Transformacions que incideixin en les seves causes estructurals
- Mecanismes de prevenció de la pèrdua de l’habitatge i l’allotjament dirigits a població especialment vulnerable
- Millores en l’atenció i l’acompanyament a les persones sense llar
- Eines per a l’estabilització residencial de les persones ateses en els serveis per combatre el sensellarisme.
Aquests àmbits incloïen el reconeixement de drets i protecció dels afectats, la prevenció del sensellarisme durant processos de desinstitucionalització, l’accés a la salut i al sistema sa nitari, la reducció de l’exclusió residencial severa i del temps de sensellarisme, la millora del model d’allotjament i d’accés a l’habitatge, la reducció del risc de sensellarisme per a les persones immigrants, la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques d’atenció, la generació de coneixement per millorar les polítiques i canviar la percepció social sobre el sensellarisme, així com la promoció de la corresponsabilitat i el treball en xarxa.
