Més enllà de la branca d’olivera: una perspectiva feminista sobre la pau, el desarmament i els conflictes globals
13/05/2026 | Nexes Interculturals
Quan parlem de “Pau i Desarmament”, la imatge que sovint ens ve al cap és la de polítics amb vestit asseguts al voltant de grans taules de fusta signant tractats, o el símbol silenciós d’un colom blanc. Però, com a dona jove que observa l’estat actual del món, m’adono que la pau real poques vegades es construeix en sales tranquil·les.
La pau de veritat es construeix sobre el terreny, entre la runa i als carrers. I, gairebé sempre, són les dones les que porten la part més feixuga d’aquesta càrrega.
En aquest Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, em resulta difícil escriure un text estàndard i de celebració. Perquè ara mateix, mirant el panorama global, la “resiliència” de les dones sembla menys una elecció i més un requisit cruel per sobreviure.
Si realment volem parlar de desarmament des d’una perspectiva feminista, hem de parlar de les dones que paguen el preu més alt per una economia globalitzada i militaritzada.
Les realitats sobre el terreny
La guerra no és un esdeveniment aïllat; és una indústria globalitzada. Les armes que destrueixen barris al Sud Global sovint són finançades, fabricades o ignorades per sistemes del Nord Global. I, enmig d’aquest foc creuat, hi ha les dones que mantenen unides les comunitats.
Hem de parlar de Palestina, on el concepte de Sumud (fermesa) és encarnat per mares que mantenen les seves famílies unides sota bombardejos inimaginables. Donen a llum en zones de guerra i organitzen xarxes de supervivència mentre el món s’ho mira. Són les darreres constructores de pau, i, tot i així, la pau se’ls nega cada dia.
Hem de mirar cap al Sudan, un conflicte devastador massa sovint ignorat pels mitjans globals. Enmig d’un desplaçament brutal, són les dones sudaneses les que gestionen les Sales de Resposta d’Emergència (ERR), organitzant l’ajuda mútua i protegint les seves comunitats de la fam i dels senyors de la guerra.
Hem de recordar les dones de l’Iran, que ens han demostrat que la lluita pel desarmament també significa lluitar contra l’opressió estatal interna i militaritzada. Han arriscat les seves vides per cridar “Dona, Vida, Llibertat”, demostrant que la pau sense autonomia corporal és només silenci, no pau real.
També ho veiem en llocs com la República Democràtica del Congo, on les dones indígenes lluiten per protegir la seva terra i els seus cossos de l’extractivisme violent que alimenta les nostres indústries tecnològiques globalitzades.
Integrar un enfocament feminista a l’activisme per la pau
Un veritable enfocament feminista de la pau reconeix que el desarmament no és només l’acte físic de deixar les armes. És el desmantellament actiu dels sistemes patriarcals i capitalistes que prioritzen el poder i el benefici per sobre de la vida humana.
Com a persona que treballa en una organització dedicada a la Cultura de Pau, m’adono que no n’hi ha prou amb anomenar aquestes dones “fortes”. Romantitzar la seva força és perillós perquè excusa els sistemes que les obliguen a ser fortes en primer lloc.
Les dones no haurien de ser resilients. No haurien de haver de treure les seves famílies de les ruïnes ni protegir les seves filles de la violència de l’estat. Mereixen el dret a ser vulnerables, a estar segures i a viure vides ordinàries i pacífiques.
Què podem fer? Passos concrets per a la solidaritat
La pau és un verb actiu. Si volem solidaritzar-nos amb aquestes dones, hem d’anar més enllà de la conscienciació i prendre mesures concretes:
- Desfinançar la militarització: Informa’t sobre campanyes com l’Objecció Fiscal a la Despesa Militar per aprendre com la ciutadania pot negar-se a que els seus impostos financin el comerç d’armes.
- Donar suport a la defensa no violenta: Forma’t en noviolència estratègica a través de xarxes com l’Autodefensa Noviolenta (ADN), que prepara les comunitats per defensar els seus drets contra l’autoritarisme sense armes.
- Boicot a la complicitat: Uneix-te o dóna suport a coalicions locals com la Coalició Prou Complicitat amb Israel per assegurar-nos que les nostres institucions no financen violacions dels drets humans.
- Amplificar l’ajuda directa: Sempre que sigui possible, evita les grans burocràcies i dona directament a fons d’ajuda mútua liderats per dones sobre el terreny, com els fons de salut materna de Gaza o les cuines comunitàries sudaneses.
Avui, no ens limitem a admirar les dones que sobreviuen en zones de conflicte. Amplifiquem les seves veus, interrompem els sistemes que les danyen i lluitem per un món on la seva “resiliència” ja no sigui necessària.
