Aquest 17 de maig se celebra el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia (IDAHOBIT). Però, de què parlem exactament quan parlem de “celebrar la inclusió”? Des de Nexes estem treballant per reforçar la nostra visió de gènere: amb una perspectiva interseccional i antiracista, reflexionem sobre el fet que no apostem per una inclusió que serveixi de decorat per a polítiques que, per l’altra banda, tanquen fronteres o justifiquen genocidis.
Ens trobem en un moment perillós, on els drets – conquerits a base de cops, reclusió i molta xarxa comunitària – estan sent segrestats pel que anomenem homonacionalisme, tant aquí a Catalunya com contra el poble palestí. Aquesta és la cara amable del sistema que ens diu que som “benvingudes” sempre que ens portem bé i siguem productives.
Que és l’homonacionalisme?
El terme va ser proposat originàriament per la investigadora en estudis de gènere Jasbir K. Puar. L’homonacionalisme utilitza els cossos i les llibertats del col.lectiu LGTBQIA+ per assenyalar altres cultures com a “bàrbares” o “endarrerides”, especialment cap a les comunitats racialitzades. Es pretén vendre la idea que el Nord Global és un oasi de llibertat LGTBI+ per tal de justificar el racisme institucional i el control migratori. En altres paraules, discursos homonacionalistes recolzen els prejudicis que les persones migrades han de ser forçosament homòfobes i que la societat occidental és completament igualitària. Creiem fermament, però, que no hi ha llibertat sexual definitiva en un món que aixeca murs.
Aquí, a Catalunya i a tot arreu, rebutgem frontalment que la defensa dels drets de les dissidències sexuals i de gènere s’utilitzi com a moneda de canvi per oprimir altres. Lluitar per un món que inclogui totes les diferències no ha de ser la bandera que tapi el racisme, ni l’excusa per al pinkwashing de les institucions que miren cap a una altra banda quan les opressions no toquen les seves economies.
La lluita no acaba amb el matrimoni o amb una llei d’autodeterminació si aquestes només protegeixen qui té un passaport europeu. La LGTBI-fòbia no es combat amb l’exclusió de les companyes migrades, sinó reflexionant sobre com la norma afecta el nostre dia a dia.
Apostem per:
- Espais educatius lliures de LGTBI-fòbia.
- Un reconeixement col·lectiu i compartit de les violències a nivell social.
- Masculinitats alternatives i responsables, amb grups d’homes que puguin reflexionar sobre les seves actituds.
- Una major sensibilització sobre les violències intragènere, cada cop més visibles.
A Nexes, amb eines educatives i d’activació jove, unim la nostra veu a altres contra la norma que ens vol a totes callades. No oblidem que Stonewall va ser una revolta de carrer liderada per dones trans i persones racialitzades. Les qüestions de gènere, feministes, LGTBQIA+ i la interseccionalitat no són l’excusa per odiar i excloure ningú: ni a Palestina, ni a Catalunya, ni al món.
Apostem per la vida. Per totes les vides, sense excepcions.
