La Jornada Catalana de la Mobilitat 2026 posa en evidència el paper clau dels municipis en la logística del darrer quilòmetre
- Unes 300 persones han assistit a l’esdeveniment de referència per al sector de la mobilitat i el transport públic, que ha tingut lloc avui a Vilanova i la Geltrú
- El secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, ha anunciat que al juny el Govern presentarà, juntament amb CIMALSA, l’Estratègia Catalana de Terminals Ferroviàries
- La presidenta de l’AMTU, Mar Molina, ha afirmat que “les ciutats i els pobles estan afrontant transformacions molt profundes en matèria de mobilitat, sostenibilitat i logística urbana, i això exigeix noves eines, més coordinació i una mirada compartida entre administracions i sector privat”.
- La JCM està organitzada per l’AMTU juntament amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i té el suport del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, l’ATM de Barcelona, i FGC
Dijous, 21 de maig de 2026
Com governar la logística, especialment en el darrer quilòmetre, i com es pot organitzar una distribució urbana més eficient, sostenible i compatible amb la qualitat de vida als nostres municipis, ha estat el tema principal que s’ha tractat avui en la Jornada Catalana de la Mobilitat (JCM) que ha tingut lloc a Vilanova i la Geltrú, i que ha comptat amb la participació d’experts en logística i estratègia, institucions i ajuntaments, clústers empresarials, i partners d’associacions en projectes europeus de distribució de l’últim quilòmetre.
La Jornada Catalana de la Mobilitat és l’esdeveniment de referència per al sector de la mobilitat i el transport públic a Catalunya, i està organitzada per l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), juntament amb el Departament de Territori de la Generalitat, l’ATM de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i aquesta any també l’Ajuntament de Manresa.
En el seu discurs, el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, ha posat en evidència que “tenim un gran problema de localització de les mercaderies perquè la gent no vol tenir infraestructures al costat de casa”, i per això ha incidit en què cal una col·laboració publico-privada. Nadal també ha afirmat que des de les administracions “hem de ser facilitadors” del transport de mercaderies. Així mateix, el secretari ha anunciat que al juny el Govern presentarà, juntament amb CIMALSA, l’Estratègia Catalana de Terminals Ferroviàries.
De la seva banda, la presidenta de l’AMTU, Mar Molina, ha volgut destacar el paper clau que juguen els ajuntaments en la gestió de la logística del darrer quilòmetre, ja que els toca gestionar desafiaments molt complexos com l’augment del comerç electrònic, la congestió urbana, les emissions contaminants, o la necessitat de regular zones de càrrega i descàrrega. Però també ha volgut ser optimista, apuntant que aquesta logística també obre noves oportunitats: impulsar models urbans més intel·ligents, incorporar tecnologia i dades a la gestió de la mobilitat o fomentar flotes sostenibles i zero emissions. En aquest sentit, Mar Molina afirmat ha afirmat que “des de l’AMTU, defensem que els municipis no poden afrontar sols aquests reptes. Necessiten eines, recursos, finançament i aliances”. La presidenta de l’AMTU també ha incidit en què “les ciutats i els pobles estan afrontant transformacions molt profundes en matèria de mobilitat, sostenibilitat i logística urbana, i això exigeix noves eines, més coordinació i una mirada compartida entre administracions i sector privat”.
Així mateix, l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, ha destacat que la logística d’últim quilòmetre “és un dels grans reptes en matèria de mobilitat” i ha demanat “operació estratègica i cooperació entre institucions”.
La logística i els reptes del món local
Miquel Serracanta, fundador i director de Supply Chain Talent, i Carmen Javierre, experta en estratègia de cadena i subministrament i operacions del Grup Giró, han iniciat el tema de la jornada amb un diàleg sobre la logística avui a Catalunya i els reptes del món local. Els ponents han defensat la necessitat d’avançar cap a una logística més sostenible a Catalunya i, pel que fa a la logística d’últim quilòmetre, han remarcat que no es poden aplicar les mateixes solucions a grans ciutats i municipis petits, ja que l’eficiència operativa varia molt segons el territori. També han destacat l’impacte creixent de l’e-commerce, que ja supera el 20% de les vendes globals i ha incrementat entre un 20% i un 30% els lliuraments des de la pandèmia. El consumidor exigeix entregues ràpides, econòmiques, flexibles i sostenibles, una combinació sovint contradictòria amb el rebuig a l’augment de furgonetes als carrers.
Posteriorment s’ha dut a terme la primera taula rodona, en què han participat personalitats destacades vinculades a institucions o empreses. Manuel Valdés, director general de l’ATM de Barcelona, ha destacat el paper integrador de l’ATM en la gestió de la mobilitat i la logística. Carmen Ruiz, directora general de CIMALSA, ha defensat que la logística és també una eina de cohesió territorial i ha destacat el treball que CIMALSA està fent per ampliar i millorar els espais d’aparcament de camions. Ramon García, director general del Centro Español de Logística (CEL) i vicepresident del Clúster d’Innovació CITET, ha explicat el manifest sobre logística urbana impulsat des del CEL per identificar necessitats i proposar solucions davant els reptes actuals de la distribució urbana. Gerard Llobet, primer tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i regidor d’Urbanisme, ha incidit en què les ciutats mitjanes afronten una realitat marcada per l’augment de vehicles i la pressió creixent sobre els centres urbans i, en aquest sentit, aposta per treballar conjuntament amb el sector privat per trobar noves solucions. El tinent d’alcalde ha explicat que en els últims anys ha vist com l’e-commerce ha canviat la fesomia del comerç local. Finalment, Marta Losada, gerent del Clúster Catalonia Logistic, ha remarcat que les ciutats mitjanes afronten una realitat marcada per l’augment de vehicles i la pressió creixent sobre els centres urbans i aposta per treballar conjuntament amb el sector privat per trobar noves solucions.
Seguidament, ha tingut lloc una segona taula rodona en què s’ha debatut sobre la logística local i s’han presentat casos d’èxit. Zoï Geeraert Panagotidou, de La Ciclona-Som Ecologística, ha explicat el projecte europeu NanoHub Zone, de distribució de paqueteria aprofitant els recorreguts d’una línia d’autobús i la implicació d’una empresa de ciclologística, cosa que optimitza el servei. Sergi Martínez-Abarca ha presentat la plataforma ATM DUM, que ha posat en funcionament l’ATM de Barcelona, una eina oberta i centralitzada que recopila dades i coneixement sobre la distribució urbana de mercaderies. La plataforma neix amb l’objectiu de facilitar la planificació i gestió logística als municipis, operadors i ciutadania, i convertir-se en una eina de referència per al conjunt del territori català. Daniel de Santos Marco ha explicat la tasca d’AECOC en l’impuls d’una distribució urbana de mercaderies més eficient a través del projecte Smart Distribution, actiu des del 2019. En el cas de la comarca del Garraf, destaca l’estudi realitzat per analitzar el funcionament de la DUM a partir de dades socioeconòmiques, el marc normatiu, el parc de vehicles i les infraestructures disponibles. També assenyala dos grans reptes compartits per molts municipis: optimitzar els espais de càrrega i descàrrega i garantir que els transportistes puguin accedir fàcilment als punts de lliurament. Betina Verger, ha explicat l’experiència de l’Ajuntament de Terrassa. que ha iniciat una nova etapa de treball amb operadors logístics per explorar un model basat en espais delimitats i videovigilats per concentrar vehicles de repartiment i millorar-ne la gestió. I Maria Palau ha explicat la feina d’Sinob Mobilitat en la planificació de la mobilitat i el transport de persones i mercaderies, especialment en municipis de baixa densitat.
La jornada també ha comptat amb la participació d’Ignasi Ragàs, que ha fet un balanç final del que s’ha tractat a la jornada i ha plantejat reptes de futur. Ragàs ha destacat la necessitat de contractar talent per adaptar la logística als reptes de futur.
Finalment, alguns dels assistents a la jornada també han participat d’una visita a les instal·lacions del Port de Vilanova i la Geltrú, on han pogut conèixer, entre d’altres, la planificació urbanística i mobilitat del port, la reordenació d’espais, el transport de mercaderies i hinterland, la cadena logística del sector pesquer, o el Pla de Ports Horitzó 2030.
Dijous, 21 de maig de 2026
Com governar la logística, especialment en el darrer quilòmetre, i com es pot organitzar una distribució urbana més eficient, sostenible i compatible amb la qualitat de vida als nostres municipis, ha estat el tema principal que s’ha tractat avui en la Jornada Catalana de la Mobilitat (JCM) que ha tingut lloc a Vilanova i la Geltrú, i que ha comptat amb la participació d’experts en logística i estratègia, institucions i ajuntaments, clústers empresarials, i partners d’associacions en projectes europeus de distribució de l’últim quilòmetre.
La Jornada Catalana de la Mobilitat és l’esdeveniment de referència per al sector de la mobilitat i el transport públic a Catalunya, i està organitzada per l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), juntament amb el Departament de Territori de la Generalitat, l’ATM de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i aquesta any també l’Ajuntament de Manresa.
En el seu discurs, el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, ha posat en evidència que “tenim un gran problema de localització de les mercaderies perquè la gent no vol tenir infraestructures al costat de casa”, i per això ha incidit en què cal una col·laboració publico-privada. Nadal també ha afirmat que des de les administracions “hem de ser facilitadors” del transport de mercaderies. Així mateix, el secretari ha anunciat que al juny el Govern presentarà, juntament amb CIMALSA, l’Estratègia Catalana de Terminals Ferroviàries.
De la seva banda, la presidenta de l’AMTU, Mar Molina, ha volgut destacar el paper clau que juguen els ajuntaments en la gestió de la logística del darrer quilòmetre, ja que els toca gestionar desafiaments molt complexos com l’augment del comerç electrònic, la congestió urbana, les emissions contaminants, o la necessitat de regular zones de càrrega i descàrrega. Però també ha volgut ser optimista, apuntant que aquesta logística també obre noves oportunitats: impulsar models urbans més intel·ligents, incorporar tecnologia i dades a la gestió de la mobilitat o fomentar flotes sostenibles i zero emissions. En aquest sentit, Mar Molina afirmat ha afirmat que “des de l’AMTU, defensem que els municipis no poden afrontar sols aquests reptes. Necessiten eines, recursos, finançament i aliances”. La presidenta de l’AMTU també ha incidit en què “les ciutats i els pobles estan afrontant transformacions molt profundes en matèria de mobilitat, sostenibilitat i logística urbana, i això exigeix noves eines, més coordinació i una mirada compartida entre administracions i sector privat”.
Així mateix, l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, ha destacat que la logística d’últim quilòmetre “és un dels grans reptes en matèria de mobilitat” i ha demanat “operació estratègica i cooperació entre institucions”.
La logística i els reptes del món local
Miquel Serracanta, fundador i director de Supply Chain Talent, i Carmen Javierre, experta en estratègia de cadena i subministrament i operacions del Grup Giró, han iniciat el tema de la jornada amb un diàleg sobre la logística avui a Catalunya i els reptes del món local. Els ponents han defensat la necessitat d’avançar cap a una logística més sostenible a Catalunya i, pel que fa a la logística d’últim quilòmetre, han remarcat que no es poden aplicar les mateixes solucions a grans ciutats i municipis petits, ja que l’eficiència operativa varia molt segons el territori. També han destacat l’impacte creixent de l’e-commerce, que ja supera el 20% de les vendes globals i ha incrementat entre un 20% i un 30% els lliuraments des de la pandèmia. El consumidor exigeix entregues ràpides, econòmiques, flexibles i sostenibles, una combinació sovint contradictòria amb el rebuig a l’augment de furgonetes als carrers.
Posteriorment s’ha dut a terme la primera taula rodona, en què han participat personalitats destacades vinculades a institucions o empreses. Manuel Valdés, director general de l’ATM de Barcelona, ha destacat el paper integrador de l’ATM en la gestió de la mobilitat i la logística. Carmen Ruiz, directora general de CIMALSA, ha defensat que la logística és també una eina de cohesió territorial i ha destacat el treball que CIMALSA està fent per ampliar i millorar els espais d’aparcament de camions. Ramon García, director
