Quan una persona viu una experiència traumàtica, sovint tendeix a pensar que allò que ha passat podria haver estat diferent o fins i tot haver-se evitat. Aquest procés, conegut com a pensament contrafactual, és una resposta psicològica automàtica davant experiències adverses. Ara, un estudi publicat a la revista Scientific Reports analitza com afecta aquest tipus de pensament a dones que han patit una pèrdua gestacional precoç.
Les conclusions del treball revelen que el pensament contrafactual és altament freqüent en aquests casos i que podria tenir inicialment una funció adaptativa, contribuint a processar la pèrdua i a reformular objectius futurs, com ara la possibilitat d’un nou embaràs.
Els principals autors del treball són els experts Antoni Borrell, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i membre del BCNatal-Hospital Clínic de Barcelona, i Aida Mallorquí, psicòloga clínica de la secció de psicologia clínica de la salut de l’Hospital Clínic de Barcelona, en col·laboració amb Antoni Rodríguez-Fornells, de la Facultat de Psicologia, l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBneuro) i l’IDIBELL.
Pensar en un escenari vital més amable
La naturalesa dels processos cognitius que deriven d’una pèrdua perinatal encara són poc coneguts. La nova recerca examina la prevalença i l’evolució temporal del pensament contrafactual en un conjunt de 119 dones immediatament després de patir una pèrdua precoç durant la gestació. Mitjançant una avaluació psicològica en línia, es van analitzar l’impacte traumàtic, els pensaments repetitius i la freqüència d’aquest tipus de pensament.
“Aquest estudi longitudinal és el primer que segueix de manera immediata una mostra àmplia de dones per estudiar un fenomen que pot afectar la salut mental després d’una pèrdua gestacional”, apunta l’especialista Aida Mallorquí, primera autora de l’article. “Curiosament, fins ara la majoria d’estudis sobre trauma i pensament contrafactual s’havien basat en persones avaluades anys després de l’esdeveniment traumàtic, fet que limita la comprensió d’aquest tipus de resposta psicològica”, continua.
Segons l’article, el pensament contrafactual era present en la majoria de les dones (72%) durant la setmana posterior a la pèrdua. El 99% de les participants imaginaven escenaris en què la pèrdua s’hauria pogut evitar.
En el 91,6% dels casos, aquests pensaments tenien un caràcter autoreferencial, és a dir, estaven relacionats amb el propi comportament, els pensaments o l’estat emocional de les participants. Això implicava un elevat sentiment de responsabilitat personal i possibles sentiments de culpa vinculats a la pèrdua —«si no hagués fet tant exercici», «si no hagués estat tan preocupada o estressada»—.
Els sentiments negatius també es percebien sovint com a potencialment perjudicials per al fetus, igual que una dieta poc saludable o altres hàbits considerats nocius, tot i que la majoria de pèrdues precoces s’expliquen per anomalies cromosòmiques fetals, aspecte desvinculat del comportament de la dona. “La creença que l’estat psicològic de la mare pot afectar el fetus, així com la por de desenvolupar una depressió perinatal amb conseqüències per al nen, està molt estesa i s’observa habitualment en les consultes psicològiques perinatals”, expliquen els experts.
L’estudi també mostra que, tot i que aquest tipus de pensament apareixia en la majoria de dones, la seva persistència i freqüència durant els primers quatre mesos indicaven que la pèrdua havia estat viscuda de manera traumàtica. A més, els investigadors van trobar una relació amb trets de rumiació, és a dir, amb la tendència d’algunes persones a centrar-se repetidament en emocions negatives i preocupacions sense arribar a una resolució efectiva.
Més recursos psicològics per abordar les pèrdues gestacionals
Les conclusions indiquen que l’activació inicial del pensament contrafactual podria actuar com un mecanisme cognitiu adaptatiu que aporta recursos psicològics per afrontar experiències negatives. “Aquest tipus de pensament ajudaria les dones a elaborar l’experiència viscuda, fent-les reflexionar sobre el propi comportament en relació amb les circumstàncies i el desenllaç final, i possiblement preparar per un embaràs futur, donat que les dades epidemiològiques apunten que un 85% de dones aconseguirà un embaràs després d’una pèrdua gestacional precoç”, indica l’equip investigador.
“Tot i així, el nostre estudi indica que quan aquest patró de pensament persisteix en el temps, pot indicar que la pèrdua ha estat viscuda de manera traumàtica. Això pot condicionar la salut mental de la dona i pot influir en futures decisions reproductives. Que els professionals de la salut puguin oferir informació sobre la repercussió psicològica d’una pèrdua gestacional des de l’inici de l’experiència, podria afavorir l’adaptació i l’ajust emocional. Una pèrdua gestacional no és únicament un esdeveniment biològic, sinó també una experiència amb un fort impacte emocional que requereix una atenció integral”.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).
