Assistim en els últims dies a un despropòsit regulatori absolut amb l’aprovació dels dos nous reials decrets en matèria d’habitatge. Des de la Confederació Nacional de Pimes (CONPIMES), observem amb profunda preocupació com aquestes mesures desestabilitzen greument el mercat i amenacen de forma directa la línia de flotació de les nostres petites i mitjanes empreses, així com dels autònoms d’aquest país. Vull deixar una cosa molt clara des del principi: compartim i som plenament sensibles al drama social de les famílies vulnerables desnonades i a l’angoixa dels joves que no poden accedir a un habitatge digne pels preus prohibitius del mercat. És una realitat lacerant que trenca la cohesió social. Tot i això, la solució a aquesta emergència ciutadana no pot recaure sobre les espatlles dels propietaris privats ni de les empreses. L’Estat no pot dimitir de les seves funcions de protecció social i pretendre, a cop de decret, convertir els ciutadans i els petits empresaris en un escut social substitutiu de l’administració pública, obligant-los a assumir el risc i el cost dels impagaments.
Darrere de cada habitatge de lloguer, de cada reforma i de cada gestió immobiliària no hi ha grans fons voltor abstractes; hi ha autònoms, electricistes, lampistes, administradors de finques i agències de barri que no tenen el múscul financer de les multinacionals per resistir aquest nivell d’inseguretat jurídica. La sobreregulació i congelació artificial de preus ja estan provocant la retirada d’immobles del mercat. Les conseqüències econòmiques són alarmants: es projecta una contracció del 15% a les transaccions del mercat residencial secundari i una caiguda de fins al 20% a la despesa privada en rehabilitació i eficiència energètica que destrueix ocupació de proximitat. Tot això passa en un escenari que, segons estimacions fiscals, provocarà una minva recaptatòria de 1.850 milions d’euros per a les arques públiques.
Però el mal va molt més enllà del sector constructor i immobiliari. L’escassetat extrema d’oferta habitacional provocada per aquest intervencionisme s’ha convertit en una barrera crítica per a la contractació . El problema de l’habitatge ja no és només habitacional; s’ha transformat en un fre directe a la competitivitat i al creixement de les nostres empreses. Avui dia, moltes PIMES es veuen completament incapacitades per atraure talent i cobrir vacants perquè els treballadors qualificats rebutgen les ofertes laborals en no trobar un sostre pagable i digne a prop dels seus llocs de treball. Estem penalitzant les empreses que volen generar ocupació i escanyant la mobilitat laboral.
