L’ENTREVISTA | MARTA GIMÉNEZ, acompanyant la solidaritat
La Marta no és gaire de quedar-se quieta. Sempre té alguna idea entre mans i la necessitat de posar-la en marxa. Potser per això entén tan bé les persones que impulsen iniciatives solidàries: persones que un dia decideixen transformar una vivència, una il·lusió o fins i tot un moment difícil en una manera d’ajudar els altres. Acompanyar-les i veure fins on pot arribar la seva solidaritat és, per a ella, una manera de donar sentit a allò que fa.
Aquesta inquietud per fer coses i posar en marxa nous projectes ja t’acompanyava abans d’arribar a la Fundació. Com va ser el camí que et va portar fins aquí ?
Durant molts anys vaig treballar en el món de la moda i vaig tenir el meu propi negoci, però durant la pandèmia vaig haver de tancar les botigues i reinventar-me. En aquell moment volia fer alguna cosa amb més sentit, que pogués aportar alguna cosa positiva i solidària a la societat i, sobretot, que em permetés ajudar.
Va ser un canvi molt important per a mi, perquè venia d’un àmbit completament diferent i també deixava enrere el fet de tenir el meu propi negoci. Però des del primer moment vaig quedar impactada en veure tota la solidaritat de la gent i a quin nivell s’implicava en diferents iniciatives per lluitar contra la leucèmia. Va ser llavors quan vaig sentir que jo també volia formar part d’aquest món.
Ara ets tu qui acompanya moltes d’aquestes persones. Què hi ha darrere de la feina de l’equip d’Iniciatives Solidàries?
Conjuntament amb el meu equip, coordino tot el procés de les noves iniciatives que ens arriben i també faig el seguiment de les persones que ja ens coneixen i que repeteixen cada any. Parlo amb els promotors, els acompanyo durant tot el procés, gestiono els materials i els donatius i, en les iniciatives més importants, intento ser-hi personalment.
Actualment, estic treballant per fer créixer un projecte que vol impulsar les iniciatives solidàries i fomentar la donació de medul·la a les escoles, és molt engrescador!
En aquesta feina no hi ha dos dies iguals. Una iniciativa pot arribar per la web, per correu, per telèfon, per xarxes socials… i, a partir d’aquí, comença tot un acompanyament que va des d’escoltar què vol fer aquella persona fins a preparar els materials, donar visibilitat a l’activitat, gestionar el donatiu i, finalment, donar-li les gràcies.
I després de veure’n tantes, encara hi ha iniciatives capaces de sorprendre’t?
Sí, i molt! És una de les coses que més m’agraden de la meva feina. Sempre continuen arribant idees sorprenents i diferents.
Hem tingut el cas d’una noia que feia un calendari solidari d’Advent a Instagram tocant cada dia una cançó diferent; una samarreta solidària que va aconseguir recaptar 22.000 euros; una immobiliària que va organitzar unes xerrades per al sector; vermuts solidaris… Fins i tot una floristeria que va crear una flor solidària!
Al final t’adones que cadascú troba una manera diferent i original de posar el seu granet de sorra.
«Darrere de cada iniciativa solidària sempre hi ha una història que et deixa empremta»
Què et trobes quan coneixes les persones que impulsen aquestes iniciatives solidàries?
Sempre hi ha una gran història al darrere. Moltes vegades són pacients o familiars de pacients. També hi ha donants de medul·la que volen sensibilitzar i donar visibilitat a la causa. I fins i tot, persones que no tenen cap relació amb la malaltia però creuen en la tasca de la Fundació.
Coneixes persones amb molta força, que han superat una leucèmia, persones que encara estan en tractament o famílies que, malauradament, impulsen una iniciativa en memòria d’algú que ha marxat. Això fa que cadascuna sigui especial i que, d’una manera o altra, sempre et deixi empremta.
Per a mi, els promotors són referents. Són persones que donen exemple i que, amb el seu compromís i solidaritat, aconsegueixen inspirar els altres.
Aquest contacte tan directe també deu tenir moments molt bonics i d’altres especialment difícils…
Sí. Un dels moments més bonics és quan un promotor ens diu que s’ha curat. També emociona veure la il·lusió i l’esforç que posen en cada iniciativa per sensibilitzar la gent i aconseguir donatius.
Però també hi ha l’altra cara. Quan ens diuen que un pacient ha marxat és molt dur, sobretot quan l’has conegut, hi has parlat i has compartit una part del seu camí.
Et ve algú al cap?
Recordo amb molta estima l’Adolfo. Era un pacient de Madrid amb qui parlava cada dos o tres dies. Era una persona encantadora, amb moltíssims amics, família i coneguts del banc on treballava.
La seva gran passió era la música i va fer un CD amb cinc cançons, una de les quals dedicada a la Fundació. Quedava amb la seva gent i els venia el CD per cinc euros. D’aquesta manera va aconseguir recaptar 11.000 euros.
És d’aquelles persones que coneixes a través de la feina però que acaben deixant una petjada molt més personal.
Ara estàs impulsant un projecte amb escoles. Què us agradaria deixar en els infants i joves que hi participen?
Les escoles són molt importants perquè els infants i els joves són el futur. En pocs anys seran ells els qui estaran al capdavant de la societat i crec que és fonamental que creixin amb valors i aprenguin a ser solidaris.
Volem que coneguin la tasca de la Fundació i que sàpiguen que treballem per ajudar les persones amb leucèmia i altres malalties de la sang. Però també que entenguin que, quan siguin majors d’edat, poden fer-se donants de medul·la òssia i que amb aquest gest poden arribar a salvar una vida.
I més enllà de tot això, aprenen a ajudar els altres, a treballar en equip i a entendre que avui pot ser per mi i demà per tu. Sobretot, una cosa que per mi és molt important: compartir és viure.
«Per a mi, els promotors solidaris són referents: persones que, amb el seu compromís i solidaritat, aconsegueixen inspirar els altres»
Quan mires tot el que representa avui el projecte de la Fundació Josep Carreras, què significa per a tu formar-ne part i poder-hi contribuir professionalment?
Per a mi és molt especial poder formar part d’aquest projecte i veure tot el camí que ha recorregut la Fundació des dels seus inicis. Veure com ha crescut REDMO, com ha avançat la recerca i tot el que s’ha aconseguit al llarg dels anys et fa prendre consciència de la dimensió del projecte i de tot el que encara queda per fer.
Poder contribuir professionalment a aquest projecte és, per a mi, formar part d’un acte increïble de solidaritat i d’amor.
I quan deixes enrere les iniciatives, com és la Marta fora de la Fundació?
M’agrada molt fer esport perquè crec que és molt important per sentir-me bé. També estar amb la meva família i els meus amics, i una de les meves grans passions és el mar.
La música sempre ha estat molt present a casa. Tant la meva mare com la meva àvia n’eren unes apassionades. Vaig fer solfeig i piano i, des de petita, vaig escoltar molta òpera i vaig anar a moltes funcions. Sempre m’ha agradat cantar i ara ho faig en una coral. Cantar en grup és màgic i és una cosa que gaudeixo molt.
I potser hi ha una altra cosa que alguns companys no saben: m’encanta ballar. De petita ballava constantment per casa i deia que de gran seria ballarina… o rentaplats, pel tema de l’aigua! (Riu).
«Tenir el privilegi de formar part de les històries de totes aquestes persones és el que continua donant sentit, cada dia, a la meva feina»
Amb tot el que has viscut aquests anys, què és el que encara avui et fa venir a treballar amb il·lusió?
Tenir el privilegi de formar part, encara que sigui per un moment, de les històries de totes aquestes persones, de la seva il·lusió per ajudar i de tot el que hi ha darrere de cada iniciativa. Poder escoltar-les, acompanyar-les i compartir una part del seu camí és el que continua donant sentit, cada dia, a la meva feina.
Perquè, al final, darrere de totes aquestes històries hi ha quelcom que ens uneix. Com sempre diu el mateix Josep Carreras, després d’haver viscut en primera persona el patiment i la curació, el seu gran desig és que algun dia la leucèmia sigui curable per a tothom i en tots els casos. Un desig que, avui, també és el de tots nosaltres.
