Que no puguis sortir
d’aquest esquelet de diamant,
la xarxa cristal·lina de carboni
com un altar d’escates inflexibles,
el paper de pedra
on dus els poemes gravats
i que és la càpsula que et prens.
Que no puguis sortir
d’aquest emprovador
de roba espessida amb sal
i que et sigui el crani-baluard
on l’ull mira endins
i et cabdella des de l’iris
amb llana de serp,
amb fil de cabell.
I que no puguis sortir
de l’estasi del temps,
l’abiosi del poema.
Joan Duran i Ferrer va néixer a Sitges l’11 d’agost de 1978. Poeta, gestor cultural i doctor en bioquímica, és un dels ideòlegs i directors de la Festa de Poesia a Sitges. En l’àmbit de la creació literària ha rebut diversos premis de poesia, entre els quals el Miquel Martí i Pol. Ha participat en exposicions col·lectives combinant art plàstic i poesia (en galeries com René Metras, Pretexto, o l’Espai Pere Stämpfli), i en recitals i festivals poètics d’arreu del país. Compagina la creació literària amb el treball d’investigador i docent a la Universitat de Barcelona.
