Ser més actiu al matí o al vespre no és només una qüestió de preferències personals. El cronotip, la tendència biològica de cada persona a funcionar millor i ser més actiu en determinats moments del dia, pot tenir un paper rellevant en la preservació de la massa muscular, la qualitat i la força, així com en la salut metabòlica. Entendre aquesta relació pot ajudar a explicar per què no totes les persones responen igual a les mateixes rutines de salut.
Aquesta és una de les conclusions d’una revisió científica amb participació de professionals de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Universitat de Barcelona i el CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) de l’Instituto de Salud Carlos III, publicada recentment a la revista Nutrients.
El treball analitza l’evidència científica existent sobre la relació entre el rellotge biològic, els hàbits de vida -alimentació, activitat física i descans- i el manteniment del múscul, especialment en context d’obesitat i envelliment.
“El cronotip condiciona com ens organitzem al llarg del dia i pot influir de manera indirecta en factors clau per a la salut muscular, com el descans, l’activitat física o els horaris d’ingesta”, explica Roberto Barrientos-Salinas, investigador del Programa de Diabetis i Metabolisme de l’IDIBELL.
Quan els horaris no encaixen amb la biologia
Segons la revisió, les persones amb cronotip vespertí tendeixen a presentar horaris més tardans d’ingesta, una menor regularitat del son i nivells més baixos d’activitat física estructurada. Aquesta desalineació entre el rellotge biològic intern i els horaris socials pot afavorir patrons de vida menys saludables i impactar en la qualitat muscular i el metabolisme.
L’equip investigador remarca que el cronotip no és una qüestió de voluntat o d’hàbits apresos, sinó una característica biològica individual, condicionada per factors genètics i fisiològics.
El múscul, clau per a l’autonomia i l’envelliment saludable
La revisió posa l’accent en la importància del múscul com a òrgan essencial per a la salut. Més enllà de la força o la mobilitat, el múscul té un paper determinant en el metabolisme i en la prevenció de la fragilitat associada a l’edat.
En aquest sentit, els investigadors alerten del risc d’obesitat sarcopènica, una situació caracteritzada per l’excés de greix corporal combinat amb una pèrdua de massa i funció muscular, que pot comprometre la qualitat de vida a llarg termini.
Cap a recomanacions més personalitzades
El treball defensa la necessitat d’enfocaments més personalitzats i integrats, que tinguin en compte el moment del dia en què es fan els àpats (crononutrició), l’horari de l’activitat física i la durada i regularitat del son.
“Tenir en compte el cronotip pot ajudar a adaptar millor les recomanacions de salut i a fer-les més sostenibles en el temps, especialment en programes de pèrdua de pes, prevenció de la pèrdua muscular i promoció de l’envelliment saludable”, ha apuntat la Dra. Núria Vilarrasa, cap de secció del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital de Bellvitge i investigadora de l’IDIBELL.
Impacte en la pràctica clínica i la salut pública
Tot i que es tracta d’una revisió de la literatura científica, els autors assenyalen que aquestes conclusions poden tenir implicacions rellevants en la pràctica clínica i en la salut pública, ja que obren la porta a estratègies de prevenció més ajustades a les característiques individuals de cada persona.
“L’objectiu principal és que les persones siguin actives i s’eviti el sedentarisme. No obstant això, un millor coneixement de les seves característiques i hàbits permet dissenyar unes intervencions més precises que contribueixin a millorar la salut i funcionalitat de la població. Aquest enfocament pot resultar especialment rellevant en una societat amb horaris irregulars i un progressiu envelliment”, apunta Pablo M. Garcia-Rovés, líder del treball i membre del grup de recerca de l’estudi del metabolisme en l’obesitat i malalties associades MitoHealth i professor associat de la Universitat de Barcelona.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).
