Testimoni de Donato i de la seva participació en la formació a l’arribada (OAT) a Coma-ruga, 2-7 de febrer, en el marc del Cos Europeu de Solidaritat.
En la frenesia del dia a dia, sovint oblidem un component essencial del Cos Europeu de Solidaritat: la capacitat d’orientar el nostre propi aprenentatge. La formació a l’arribada (OAT), durant la primera setmana de febrer a Coma-ruga, va ser l’ocasió perfecta per sortir de la confusió de Barcelona i reconnectar-me no només amb altres joves com jo, sinó també amb el “perquè” de la meva acció.
El grup era un microcosmos de la Catalunya solidària: des de projectes en ecoviles (ecoaldees en el cor dels Pirineus, passant per centres de rescat prop de Girona, fins a persones que, com jo, es dediquen principalment a la comunicació. La barrera lingüística va caure gairebé de seguida, i es va transformar en un recurs: hi havia qui ajudava amb l’anglès, qui es llançava per primer cop amb el castellà, qui oferia classes gratuïtes de català. Aquesta connexió i ajuda mútua es va reforçar amb les activitats proposades i amb la gamificació del nostre procés de “trencament del gel”.
Una activitat de ceràmica ens va demanar crear un objecte que representés una altra persona participant. Construir alguna cosa amb les pròpies mans per a una persona desconeguda ha requerit una empatia immediata. Va ser un exercici de donació recíproca que va superar qualsevol lliçó formal sobre la solidaritat.
Un dels moments més interessants de la setmana, però, va ser el debat sobre els valors de l’ESC. El debat va ser intens: observar com cada voluntari carregava d’un significat polític únic i personal el seu propi projecte em va impactar i em va fer sentir part d’una xarxa de joves. Tot i que les nostres bases divergissin, l’objectiu final era compartit: deixar el món una mica millor de com l’hem trobat. He après que el desacord, quan és respectuós, enriqueix el sentit de implicació amb l’impacte social.
També va ser fascinant parlar de xocs culturals i aprenentatge intercultural. Comptar també amb la participació de persones locals va acabar de completar el quadre, aportant mirades i posicionaments diversos. Aquest “petit ecosistema” ens ha permès reflexionar sobre com ens volem submergir en la societat catalana, la seva cultura, i quin paper hi volem jugar en el nostre dia a dia.
Aquesta experiència a Coma-ruga m’ha recordat com és important aturar-se per orientar el meu aprenentatge en aquesta oportunitat única que estic vivint. Aquests moments, juntament amb la planificació dins la tutoria de Nexes, han servit per “ajustar el rumb” i recarregar-me de noves energies. Torno amb una consciència renovada, noves amigues i amics i noves idees per aplicar en el meu voluntariat.
El voluntariat ESC és també política i implicació activa a la comunitat d’acollida, en el meu cas, la de Barcelona.
I per a tu, quin és el valor que guia la teva experiència, fins i tot quan vas contracorrent?
