Per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, compartim amb vosaltres el text elaborat per la Cel Ortega Aler, personal tècnic de RSC de Fundació El 7.
8 de MARÇ: IGUALMENT CAPACES
Davant d’un edifici immens, la Georgina aixeca el cap. Les finestres brillen amb llums diferents, cadascuna amb una història que es desplega rere el vidre. Encara és petita, i només pot observar des de fora, però allò que veu es quedarà amb ella per sempre.
En una finestra, una dona gran mira el seu fill amb el front arrugat; ell parla massa ràpid, massa alt. Ella es toca l’orella amb dolor, i ell perd la paciència.
En una altra, una dona es prova roba sense parar, decebuda amb un reflex que no la representa.
En un altre pis, una dona intenta guardar la compra, però el terra ple d’obstacles i els armaris massa alts li recorden que la seva autonomia depèn d’un entorn que no està pensat per a ella.
Més amunt, una mare prepara la seva filla per anar a escola mentre respon trucades amb urgència.
En un replà, una noia fa un pas enrere quan un jove li crida; el seu gest instintiu diu més que les paraules.
A les golfes, una adolescent plora a la seva habitació, mentre els crits d’altres persones adultes travessen les parets massa fines.
La Georgina observa tot aquest mosaic de vides. Algunes escenes la sorprenen, d’altres la confonen. Però totes li deixen una empremta. I un dia, quan sigui prou gran, ja no mirarà des de fora i voldrà obrir finestres.
Al 2026 parlem de feminismes, en plural, perquè la vida és plural. Cadascun d’aquests corrents aporta mirades indispensables: la interseccionalitat, l’anticapacitisme, l’antiracisme, l’anticolonialisme, la perspectiva LGTBIQ+, la justícia reproductiva, l’ecologisme…
Totes aquestes perspectives ens recorden que les desigualtats no apareixen soles ni aïllades. S’entrecreuen, es reforcen, i poden fer que una finestra sigui més difícil d’obrir. Les dones amb discapacitat —com les Georgines que avui encara són nenes— pateixen sovint una discriminació multiplicada. No per la discapacitat, sinó per les barreres: socials, físiques, culturals i institucionals. Barreres que mai no haurien d’haver existit.
La Glòria Fàbrega Cornellà, Coordinadora Tècnica de la Fundació Astres, ho expressa amb claredat:
“Les dones amb discapacitat intel·lectual avancen cada dia trencant límits que mai no haurien d’haver existit. Quan l’entorn és accessible i respectuós, emergeix el seu talent, la seva determinació i una mirada única que transforma els espais de treball.”
Les dades ho corroboren. Les dones i les nenes amb discapacitat es troben entre les persones més exposades a violències, desocupació, manca d’accessibilitat i manca de protecció efectiva. No es tracta de casos aïllats: és una crisi estructural. Una desigualtat sistèmica que exigeix una resposta col·lectiva.
Compartim algunes dades:
- La FRA (Agència de Drets Fonamentals de la UE), un 34% de les dones amb discapacitat han patit violència física o sexual des dels 15 anys (vs. 19 % de dones sense discapacitat).
- El Fòrum Europeu de la Discapacitat constata que només 48,3% de dones amb discapacitat estan ocupades i només 20,6% a jornada completa (comparant amb 28,5% d’homes amb discapacitat).
Aquest 8 de març no ens limitem a mirar les finestres il·luminades d’un edifici. Les obrim. Perquè el feminisme no és un relat d’un sol dia ni d’una sola lluita. És una feina col·lectiva que defensa els drets de totes les dones en tots els contextos. I això inclou, de manera explícita i imprescindible, les dones amb discapacitat: les que sovint són invisibles, les que sovint no són escoltades, les que sovint han hagut de lluitar dues vegades per ser reconegudes.
Aquest 8 de març, fem un pas més. Compartim les seves històries, reivindiquem els seus drets, trenquem les barreres que encara existeixen. Només quan totes puguem obrir totes les finestres, serem realment i col·lectivament igualment capaces.
Cel Ortega Aler
Personal tècnic de RSC de Fundació El 7.
