L’exposició itinerant «Francesc Almela i Vives. Humanista de l’edat de plata» comença el seu recorregut per la Comunitat Valenciana. El punt d’eixida serà Ibi. El municipi de l’Alcoià acollirà del 12 al 26 de març la mostra organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i comissariada per l’acadèmic Josep Palomero i Miguel Carlos Muñoz de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. L’exposició, formada per dotze panells que repassen la vida i la trajectòria de l’Escriptor de l’Any 2026, Francesc Almela i Vives (Vinaròs, 1901 – València, 1967), ens descobrix un personatge polifacètic —periodista, editor, poeta, novel·lista, dramaturg, historiador…— que, en els últims anys de la seua vida va rebre el reconeixement de l’Ajuntament de València amb el nomenament com a cronista oficial (1963) i fill adoptiu de la ciutat (1966). Un humanista de l’anomenada edat de plata el coneixement del qual ens proporciona moltes de les claus que ens ajuden a conéixer la realitat històrica i cultural de la societat valenciana del segle xx.
Els dotze panells expositius estan encapçalats per caricatures de l’autor que el mostren en diferents etapes de la seua vida. A més, en cada plafó s’inclou una inicial del seu nom i cognom sobre una fotografia de València. L’exposició ha sigut dissenyada per l’estudi Espirelius i mostra al públic una obra prolífica, que supera els cent cinquanta títols entre llibres i opuscles, sense comptar els nombrosos articles i col·laboracions disperses en publicacions diverses. «Almela tractà de tocar tots els gèneres per la voluntat de contribuir de primera mà al ressorgiment de la literatura en llengua pròpia i la cultura valenciana», expressen els membres la Comissió Francesc Almela i Vives. Este afany queda reflectit en els panells «Almela periodista», «Almela, poeta», «Almela, novel·lista i dramaturg», «Almela, llibrer» i «Almela, arxiver i historiador». «La seua obra va ser escrita en un temps difícil. Això no obstant, per la seua vàlua immanent i per la contribució al conreu literari de la nostra llengua durant el franquisme, es pot considerar ben extraordinària», valoren des de la Comissió.
Un valencianista «brillant»
En l’exposició, que pot demanar-se a través del web de l’AVL, també hi ha espai per a conéixer el context de la generació de la República i la modernitat. En este sentit, el públic s’endinsarà en algunes de les diverses iniciatives amb què es va comprometre Almela en el que s’han denominat «segona Renaixença». Així, Almela va ser president de la secció valenciana de Nostra Parla, entitat fundada el 1916 per a impulsar la unitat de la llengua; vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar, organització que va agrupar els universitaris valencianistes entre 1918 i 1923; es va afiliar a l’Agrupació Valencianista Republicana, i va ser un dels firmants de les Normes del 32, les bases ortogràfiques que van fixar la normativa del valencià modern. «Almela i Vives, havent sigut un dels valencianistes més brillants de la preguerra, es va convertir en una persona previnguda i reservada», pot llegir-se en el plafó «Almela i les Falles».
L’any 2002 la Generalitat Valenciana va adquirir per compra el seu arxiu, adquisició complementada amb donacions posteriors per part de la seua família en 2009 i 2015. Tots estos fons estan depositats en la Biblioteca Valenciana al servici de qualsevol investigador o ciutadà interessat. A més de la seua correspondència personal, el fons conté abundant documentació manuscrita, impresa i gràfica sobre bibliografia, literatura, art i història, sobretot de temes valencians. Inclou tipologies molt diverses, des de llibres o revistes a postals, gravats o paperetes singulars de loteria.
L’exposició rodarà per tota la Comunitat Valenciana fins al 30 de novembre d’enguany, i ja s’han rebut més d’una trentena de sol·licituds per a la seua exhibició. Entre les sol·licituds es troben la de l’Ajuntament de Vinaròs, municipi on va nàixer Almela i Vives, i la de la Fira Litterarum, per a la seua edició de Morella i Móra d’Ebre.
