Un estudi dut a terme per professionals del Campus Salut Bellvitge (Institut Català d’Oncologia, Hospital Universitari de Bellvitge i IDIBELL), ha analitzat l’ús de tractaments sistèmics en pacients amb cordoma avançat. El cordoma és un tumor ossi molt poc freqüent que apareix en edat adulta i pel qual no hi ha un tractament ben definit. Inclòs dins del grup dels sarcomes, està caracteritzat per un creixement lent però amb una elevada tendència a la recurrència.
El treball, publicat recentment a la revista científica Frontiers in Oncology, es basa en dades de pràctica clínica real i aporta nova evidència sobre l’activitat clínica de la immunoteràpia i dels inhibidors de la tirosina quinasa en el control d’aquesta malaltia.
El cordoma: un tumor rar amb tractaments estàndard poc definits
El cordoma és un tipus de tumor ossi ultrarar: a tot el món, es diagnostica un sol cas per milió de persones cada any. Es desenvolupa a partir de restes de la notocorda (una estructura embrionària), a l’interior de la columna vertebral, principalment al còccix o a la base del crani. Com que creix molt lentament, apareix a l’edat adulta, diagnosticant-se entre els 50 i 70 anys.
En aquestes circumstàncies, l’estratègia terapèutica habitual sol ser l’extirpació del tumor per cirurgia, o la radioteràpia d’alta precisió en pacients en què passar per quiròfan no és una possibilitat. Tanmateix, la cirurgia és complexa i el cordoma és un càncer amb una gran tendència a la recurrència, de manera que és necessari explorar vies alternatives de tractament, com ara la immunoteràpia.
Avaluant la immunoteràpia com a alternativa
L’estudi ha inclòs el major número de casos estudiats fins ara a Europa: un total de 13 pacients adults amb cordoma avançat, diagnosticats entre els anys 2005 i 2024 a l’ICO L’Hospitalet, que van requerir tractament sistèmic després d’haver rebut cirurgia i, en molts casos, radioteràpia. En aquests pacients, s’ha avaluat l’eficàcia de la immunoteràpia i altres tractaments sistèmics, que podrien ser una alternativa prometedora a la cirurgia.
Els resultats mostren que, malgrat la raresa del cordoma i el nombre limitat de casos, els tractaments sistèmics poden aconseguir respostes parcials o estabilitzacions prolongades de la malaltia en els pacients. Tant els inhibidors de la tirosina quinasa com la immunoteràpia van mostrar activitat clínica, amb una supervivència global prolongada en aquesta cohort.
“L’objectiu era descriure què passa en la pràctica clínica real quan tractem de manera sistemàtica pacients amb cordoma avançat, una malaltia molt poc freqüent i amb poques dades disponibles”, explica Mario Balsa, oncòleg mèdic de l’ICO l’Hospitalet i primer autor de l’estudi. I afegeix: “Aquest tipus d’anàlisi és especialment rellevant en tumors rars, on cada cas aporta informació valuosa per orientar futures estratègies terapèutiques”.
L’ICO l’Hospitalet i l’Hospital de Bellvitge, centres de referència CSUR en sarcomes
L’estudi s’ha desenvolupat en el marc d’un abordatge multidisciplinari, amb la participació de professionals d’Oncologia Mèdica, Cirurgia, Oncologia Radioteràpica, Radiologia, Anatomia Patològica i Infermeria. Aquesta col·laboració ha permès integrar l’experiència assistencial amb la recerca clínica, un aspecte clau en el tractament dels sarcomes i altres tumors ossis rars, que requereixen una elevada especialització i una coordinació estreta entre professionals.
En aquest sentit, cal destacar que l’Institut Català d’Oncologia a l’Hospitalet i l’Hospital Universitari de Bellvitge són centres de referència per al tractament de sarcomes i altres tumors musculoesquelètics en adults. A més, la Unitat Funcional de Tumors Ossis i Sarcomes de l’ICO l’Hospitalet i l’Hospital de Bellvitge, unitat multidisciplinària especialitzada en el tractament d’aquests tumors, va ser la primera creada a l’Estat espanyol i està acreditada com a CSUR, un reconeixement que avala l’expertesa clínica, la qualitat assistencial i la capacitat de concentrar casos d’alta complexitat.
Un estudi emmarcat en un model oncològic de referència
Aquest estudi s’emmarca en el model de col·laboració del Campus Salut Bellvitge, que integra assistència, recerca, prevenció i docència. Aquest ecosistema, basat en el treball conjunt de l’Institut Català d’Oncologia, l’Hospital de Bellvitge, l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona, ha estat acreditat per l’Organisation of European Cancer Institutes (OECI) com a Comprehensive Cancer Center (CCC), el màxim reconeixement europeu per a l’abordatge integral del càncer.
Per altra banda la potència assistencial dels dos hospitals, i la manera com es combina amb la recerca bàsica i clínica de l’institut de recerca, permet que aquest treball s’alineï amb l’estratègia de REMMA Bellvitge, el primer programa de Recerca en Malalties Minoritàries de l’Adult de l’Estat. De fet, aquesta iniciativa neix precisament per potenciar la recerca translacional i la medicina de precisió en patologies d’alta complexitat i baixa prevalença, com el cordoma, mirant d’integrar la recerca, l’assistència i docència al Campus Salut Bellvitge i transformar l’abordatge de les malalties minoritàries de l’adult garantint que el coneixement generat al laboratori arribi directament al pacient.
Sobre l’IDIBELL
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).