Tres mites sobre les ajudes socials i les persones migrades
Les ajudes públiques i les prestacions socials no es donen en funció de si una persona és immigrant o no, sinó pels ingressos que té qui ho demana o la seva família. Però així i tot, avui en dia encara corren tòpics com aquests: “Els immigrants copen els ajuts socials”, “tenen prioritat a l’hora d’accedir a prestacions” o “venen a casa nostra per beneficiar-se del nostre sistema garantista”.
Analitzem diversos estereotips racistes que posen en qüestió les polítiques d’integració i acollida a Catalunya.
“Els immigrants no volen integrar-se”
El tòpic és encara un dels estereotips més reproduïts sobre la població d’origen estranger. Però, és cert? S’ha de diferenciar entre els conceptes d’integració i assimilació.
- L’assimilació es dona quan les persones arriben a un lloc i es veuen obligades a adoptar tots els costums locals, eliminant les diferències.
- En canvi, la integració és un procés bidireccional on el procés d’adaptació es dóna per ambdues parts, la nouvinguda d’una cultura diferent i la local. Per tant, com es pot mesurar si les persones d’origen migrant volen o no integrar-se?
La difusió d’aquest tòpic amaga una voluntat de donar per fet que la població migrant és un col·lectiu hermètic i tancat, sense interès per acostar-se a la cultura del país que l’acull. Lluny de corroborar-ho, però, les dades del darrer Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya, desmunten aquest estereotip, mostrant l’alt interès que les persones nouvingudes tenen en la cultura local. Mirant, per exemple, les xifres d’inscripcions a cursos de català, i entenent que el coneixement de la llengua catalana és un esglaó de la integració, del total d’inscrits als cursos del Consorci Per la Normalització Lingüística (CPNL), el 61% són d’origen estranger.
¿Quans MENAS hi han a Catalunya?
Segons dades de la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Catalunya acull actualment 2.242 menors estrangers, una xifra que encara que sigui la més alta de totes les comunitats, es podria reduir considerablement si es complimenten els procediments i les solucions aportades.
“No els importa viure en pisos en males condicions i amb molta gent”
Accedir a un habitatge no és fàcil per a la població nouvinguda. La seva situació legal condiciona molts aspectes de la seva vida i també la possibilitat de llogar un pis, tal com destaca el Consell Municipal d’Immigració de Barcelona. Els problemes són diversos. Les persones que no tenen els papers en regla tampoc poden tenir un contracte de lloguer al seu nom. Les que tenen duració temporal dels permisos de residència també tenen dificultats a l’hora de signar un contracte per aquest motiu. Les exigents demandes del mercat als arrendataris també són un fre per moltes persones migrades. La possessió d’un contracte estable, les fiances desmesurades o l’animadversió a llogar a una persona pel fet de ser d’origen migrant són algunes de les traves que l’informe senyala per constatar la dificultat que té aquest col·lectiu per accedir a un habitatge digne.
Més enllà dels obstacles de l’accés al lloguer de la població migrant, el darrer informe Llars i famílies a Catalunya de l’IDESCAT, mostra com a la grandària de les llars amb tots els membres d’origen estranger, predominaven les llars de dues persones (23,7%), seguides per les de tres persones (20,9%) i les de quatre (19,0%). D’aquesta manera, i en contra dels rumors que defensen que els immigrants viuen en pisos múltiples, les llars de sis persones i més, representen només el 7,66% del total.
“Maltracten i roben a les persones de les quals tenen cura”
Moltes de les treballadores de la llar pateixen una triple discriminació: són dones, d’origen migrant i pateixen precarietat laboral.
La discriminació que pateixen les dones migrades per “estar condemnades” a desenvolupar les tasques de la llar i la cura assistencial. La situació legal de la majoria d’aquestes dones els hi impedeix accedir a treballs més enllà de la cura. I, en aquesta línia s’ha assenyala un mecanisme legal que posa pals sota les rodes a totes les persones que es troben en un procés d’acollida i integració: la Llei d’Estrangeria. És una “normativa que t’exigeix estar com a mínim tres anys en situació irregular i t’anima, indirectament, a ser durant aquest temps carn de canó de l’economia submergida i l’explotació laboral”.
Fins fa poc, la seva feina no cotitzava a la Seguretat Social ara, tot i que es cotitza, són moltes les dones immigrants que lluiten per gaudir de drets laborals equiparables a la resta de treballadors/es.
Encara que segur que n’hi ha hagut casos de maltractament per les dues bandes, cal destacar que les cuidadores i cuidadors fan bé la seva feina. Aquests conflictes són la conseqüència d’un sistema de provisió social de les cures que no està a l’altura de les necessitats dels nostres familiars dependents.
“Es casen amb persones de nacionalitat espanyola només per conveniència”
Tot i que el mecanisme del matrimoni entre les persones d’origen migrant i les nacionals els podria ser la via més ràpida per obtenir la nacionalitat espanyola, segons l’IDESCAT, del total de nuclis de matrimonis a Catalunya només el 4,81% són mixtos. Per això, que aquesta afirmació no té cap base fonamentada i respon a un estereotip racista de fons absolutament intolerable. No només, això, si l’objectiu dels matrimonis fraudulents fos només aconseguir la nacionalitat espanyola, les dades sobre la ruptura dels matrimonis mixtes es dispararia. Lluny d’aquesta realitat, els divorcis entre parelles mixtes continua sent molt inferior a la de les parelles autòctones.
“Els concedeixen més beques de menjador que als autòctons”
Segons dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, la gran majoria de beques de menjador que es donen a Catalunya són per a fills i filles de famílies autòctones. En concret, 7 de cada 10 beques són per a menors de pares amb nacionalitat espanyola. Les beques de menjador són ajuts sufragats amb fons públics destinats a l’alumnat en edat escolar obligatòria que pertanyen a famílies en situacions socioeconòmiques precàries, independentment de la seva nacionalitat o origen.
El Departament d’Ensenyament s’encarrega de fer la planificació i d’establir el preu màxim de la prestació del servei, que enguany és de 6,20 euros per alumne i dia (IVA inclòs). En el cas de l’alumnat que s’ha de desplaçar fora del seu municipi de residència, el servei de menjador és obligatori i gratuït. Cada ajuntament obre, normalment, entre maig i juny, el procés per sol·licitar una beca de menjador. L’ajut se sol·licita segons els ingressos familiars i s’estableix un llindar per sobre del qual no es poden sol·licitar. D’aquesta manera, es concedeixen els ajuts als trams de rendes més baixes prenent com a referència el llindar de la pobresa establert a l’IDESCAT.
Per exemple, en el cas d’una família de cinc membres, els ingressos anuals no poden superar els 20.708 euros. El consistori atorga ajuts ordinaris de 3 euros diaris i també extraordinaris de 4 per a les rendes més baixes. A la capital també existeix un Fons Social d’ajut a menjador de 6 euros del qual es poden beneficiar automàticament els alumnes que estiguin en situació d’emergència social.
“Sempre reben més ajuts per al lloguer”
Com en el cas de les beques menjador i la majoria d’ajudes socials, no es discrimina positivament per raó d’origen a l’hora de rebre aquestes bonificacions. Les administracions que atorguen les ajudes a l’habitatge són el Consorci de l’Habitatge de Barcelona i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. El Consorci de l’Habitatge de Barcelona dona prestacions per al pagament del lloguer, però no diferencia les persones immigrades. Són ajuts a fons perdut per fer front al pagament del lloguer de les unitats de convivència que tinguin
ingressos baixos o moderats, a qui el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió social i residencial. Segons dades del entre 2016 i 2025, l’adjudicació d’habitatge públic als diferents col·lectius demandants ha anat variant, així com el perfil de les persones inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial. S’ha passat d’una persona jove que necessitava habitatge per al seu procés d’emancipació, a un perfil d’unitat adulta, amb menys ingressos. Només el 20,34% de les sol·licituds d’habitatge protegit de propietat i lloguer eren de població estrangera. La xifra continua sent molt baixa en comparació al gruix de la població i tenint en compte que hi ha més persones nouvingudes a casa nostra. El sexe de la persona sol·licitant s’ha mantingut estable, amb un percentatge lleugerament superior de dones. Més que ajudes econòmiques per pagar el lloguer, les persones migrades busquen tenir accés a un habitatge sense discriminacions.
Moltes persones migrades són víctimes de prejudicis a l’hora d’accedir a un habitatge per l’aparença, per si duen un vel o pel color de la pell. Encara que no es parla obertament d’ aquesta discriminació, a l’hora de contactar amb el propietari del pis o amb l’agència, només per l’accent, ja detecten l’origen i no els hi lloguen. Pel altre banda cal destacar que, pel fet de ser immigrants, se’ls demanen més garanties a l’hora de llogar com ara, 6 mesos de fiança en comptes de 3, nòmines actualitzades i un historial laboral (que en el cas de persones nouvingudes és impossible que el tinguin). A més, sovint les persones que no tenen els papers en regla, també tenen por d’anar a preguntar a les administracions quines possibilitats d’accedir a ajudes tenen, per por de ser expulsats.
Els sol·licitants d’asil també tenen dificultats per accedir a un habitatge tot i que disposin de targeta vermella. Amb aquest document provisional, que es renova cada tres o sis mesos, les persones refugiades tenen accés a la sanitat, a empadronar-se, a treballar (un cop passen els primers sis mesos) o a obrir un compte bancari. Són drets reconeguts, però que sovint no poden exercir per la desconeixença d’empresaris, entitats bancàries o propietaris que busquen llogaters.
“Ens treuen les feines i a sobre reben prestacions”
A Catalunya, la població nacional té una taxa d’atur d’un 9,7% i l’estrangera d’un 20,8%; la nacional té una taxa de risc de pobresa d’un 15,7% i l’estrangera d’un 41,6%. Amb aquestes dades davant, intentem desmuntar el tòpic dels avantatges que tenen els nouvinguts a l’hora de treballar i viure amb certa qualitat de vida a casa nostra. Gairebé el 60% dels immigrants que atén la Creu Roja estan desocupats i entre els que tenen feina, el sou no supera els 600 euros en la majoria dels casos.
Molta gent pensa que només les persones migrades són qui s’emporten les ajudes socials.
Però en la realitat, hi ha un percentatge molt baix d’aquestes persones que s’emporten aquestes ajudes. Tot això es pot desmuntar amb dades i testimonis. Segons les dades del 2017 del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, el 83,4% dels usuaris dels serveis socials van ser persones de nacionalitat espanyola, i només el 6% del total d’usuaris van ser persones d’origen immigrant. També, la condició de ser estranger en cap cas suposa un avantatge i un privilegi i, per tant, no existeix cap mena d’ajuda social dirigida a persones estrangeres pel fet de ser-ho i de les quals puguin quedar excloses els ciutadans espanyols. A més a més, segons estudis, les persones d’origen immigrant passen a formar part de les capes més pobres de la societat. Així, el 52% de la població estrangera està en risc de pobresa o exclusió social, la qual cosa provoca que estigui entre els beneficiaris d’algunes prestacions socials.
Malgrat això, els nascuts a l’estranger només constitueixen el 21% dels beneficiaris de la renda garantida de ciutadania; el 15,4% dels destinataris de l’habitatge públic; el 15,1% dels usuaris dels serveis socials, i el 9,7% dels beneficiaris de prestacions per desocupació. En definitiva, hi ha un munt de dades que permeten desmentir aquesta suposada “preferència” de les prestacions socials per part de les persones migrades. Així, si comparem les despeses que representen aquestes persones d’origen migrant, es constata que aporten més del que reben.
A Catalunya tothom té garantida l’assistència sanitària de cobertura pública, incloses les persones immigrades des del primer moment que arriben al país. Alhora, el sistema sanitari públic compta amb diferents eines per superar les barreres comunicatives que poden obstaculitzar el desenvolupament fluid del procés d’atenció sanitària a les persones immigrades.
La Guia de prestacions i serveis a les famílies, que la Secretaria d’Afers Socials i Famílies actualitza periòdicament, informa des d’una perspectiva general dels ajuts i els serveis que les administracions destinen actualment a totes les famílies, independentment de la seva procedència. Aquesta Guia solament està disponible en la versió digital atès que s’actualitza periòdicament. Aquesta Guia ofereix informació sobre prestacions en temps, com els permisos i reduccions de jornada quan neix un infant; prestacions econòmiques d’àmbit estatal i d’àmbit autonòmic; desgravacions fiscals; ajuts específics per a famílies nombroses, i altres tipus d’ajuts i serveis com el transport escolar, les beques a l’estudi, els ajuts per a l’adquisició de llibres de text i diversos programes de formació per a pares i mares, entre d’altres.
