Els encoixinats orgànics amb residus d'ametlla, nous i raïm poden controlar de manera molt efectiva les males herbes anuals als cultius de vinya. Així ho ha demostrat un estudi de la Universitat de Lleida (UdL) i Agrotecnio publicat a la revista Weed Research. Els resultats suposen una alternativa al llaurat per a les explotacions ecològiques que no utilitzen herbicides químics. El treball intensiu del sòl que requereix temps i recursos, a banda que pot acabar degradant-ne l'estructura.El treball ha analitzat durant dos campanyes agrícoles l'ús de les closques i pells d'ametlla, les closques de nou i els residus del premsat del raïm (brisa) com a cobertes del sòl en dos finques de Pinot Noir ubicades a Raïmat. El personal investigador ha demostrat que la taxa de descomposició de l'encoixinat influeix en el rendiment: les cobertes lignificades (closques d'ametlla i de nou i pells d'ametlla) proporcionen una supressió de les males herbes a llarg termini, mentre que la polpa de vi de descomposició ràpida millora el vigor de la capçada però perd eficàcia abans.
Igualment aquests encoixinats orgànics a partir de subproductes agroindustrials no són tan eficaços amb les males herbes perennes, com Cynodon dactylon (grama). I és que aquest geòfit (planta que durant l'època desfavorable conserva òrgans subterranis protectors) és capaç de penetrar la barrera física de la coberta vegetal i estendre's per la seua superfície. Per tot plegat, la recerca conclou que els encoixinats orgànics ofereixen en general una alternativa sostenible al llaurat per a les males herbes anuals i poden millorar el creixement de la vinya de regadiu, però per limitar les plantes perennes s'han d'integrar amb estratègies complementàries, amb mesures de control com ara l'aplicació d'herbicides.
