Ripollet és un municipi del Vallès Occidental situat a la segona corona metropolitana de Barcelona. Tenim prop de 40.000 habitants, 39.773 per ser exactes, i amb una alta densitat de població, amb 9.185,5 habitants per quilòmetre quadrat. La majoria dels veïns i veïnes ens desplacem diàriament a Barcelona o d’altres ciutats veïnes per estudiar o treballar. Tot i aquestes xifres, Ripollet és l’únic municipi de l’àrea metropolitana amb una població similar que no disposa d’un servei de transport ferroviari digne.
Per agafar el tren, la ciutadania ens hem de desplaçar als municipis veïns com Cerdanyola o Montcada, caminant uns 25-30 minuts o agafant un autobús que té una freqüència de pas cada mitja hora i el trajecte acostuma a durar tant o més que anar-hi caminant.
La solució que vam rebre, per part de la Generalitat l’any 2013 va ser la creació de la línia e4, conjuntament amb el carril BUS-VAO de la C-58 directe a Barcelona. Aquesta línia ens connecta directament amb Sagrera-Meridiana en uns 15-20 minuts.
Es tracta d’una alternativa molt competitiva respecte al vehicle privat. De fet, el seu èxit ha estat tal que en els darrers anys ha quedat saturada. Actualment, registrem increments anuals propers al 20% en el nombre de validacions. Si mantenim aquesta tendència, enguany arribarem a prop del milió i mig de trajectes registrats.
Arran d’aquest augment de viatgers, i agreujat pel fet que la poca gent de Ripollet que agafava el tren van deixar de fer-ho a causa de la crisi de Rodalies, el novembre de 2024 va néixer BUS.O.S. El moviment neix d’una assemblea d’usuaris cansats i cansades de la situació: cues interminables, de viatjar drets per l’autopista, d’haver de deixar passar dues i tres expedicions perquè anaven plens abans de poder pujat, la manca d’informació els panells… El nostre moviment va néixer sense cap experiència prèvia, impulsat per un grup divers de persones amb sensibilitats i ideologies diferents, però amb un objectiu comú: millorar el transport públic de la nostra ciutat.
Abans de l’assemblea fundacional, ja existia un grup de WhatsApp on els usuaris ens informàvem entre nosaltres i compartíem incidències del servei. Amb el naixement del col·lectiu, aquest espai es va consolidar sota el nom de BUS.O.S. Ripollet. Actualment, el grup compta amb a prop de 300 usuaris i s’ha organitzat amb tres comissions de treball que aborden àmbits clau com les relacions institucionals, les accions de carrer i la gestió de xarxes socials.
En els inicis del moviment, ens vàrem trobar amb la negativa de l’Ajuntament a aprofundir en la problemàtica amb nosaltres i crear una taula de treball conjunta amb usuaris i Generalitat de Catalunya. Davant d’aquesta manca de resposta institucional, vam optar per organitzar-nos i sortir el carrer. Vam impulsar accions com manifestacions, encartellades per visibilitat la situació… No va ser fins mesos després, quan vam aconseguir portar el cas als mitjans de comunicació, amb aparicions a TV3, que tant l’Ajuntament com la Generalitat van començar a donar-nos respostes i escoltar-nos.
Les imatges emeses a la televisió van evidenciar una realitat que feia temps que denunciàvem: persones amuntegades contra el vidre frontal del bus, pujant com podíem per qualsevol de les dues portes, cues interminables i testimonis de conductors esgotats per la situació.
Aquest escenari ens porta a una pregunta inevitable: cal realment arribar aquest extrem perquè les institucions reaccionin? No n’hi ha prou amb les instàncies i les queixes formals que alerten, des de fa temps, del mal estat del servei?
Arran de la suma d’accions, la Generalitat es va desplaçar a Ripollet per anunciar un seguit de “millores” a l’e4. Entre les mesures destacades, es van incrementar la freqüència de pas: cada 5 o 6 minuts en hora punta del matí i cada 8 o 9 minuts la resta del dia. Després d’aquests canvis de l’e4, va arribar una millora al 648, una línia que porta estudiants de Montcada i Ripollet cap a la UAB en dies lectius; circulava cada 60 minuts, i ara circula cada 30 minuts la major part del dia.
Malgrat això, amb el temps hem comprovat que aquestes actuacions són insuficients. Es tracta, en essència d’un pegat: una solució temporal que no resol el problema de fons. Una línia d’autobús, per molt reforçada que estigui, no pot substituir una línia de ferrocarril. Per això, continuem defensant que Ripollet mereix una connexió estable i estructural com ara l’arribada del metro.
La nostra esperança per a una millora integral de transport públic a Ripollet passava pel traspàs de les línies a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però la recent pròrroga de les concessions ha refredat aquestes expectatives i esperances. Davant d’aquest escenari, ens fem preguntes que continuen sense resposta: seguirem fins al 2034 amb línies que passen cada dues hores per anar a l’hospital Taulí? Continuarem sense connexió a Montcada els caps de setmana i festius? Haurem d’aguantar un servei nocturn amb només tres expedicions per nit i, encara considerar-nos afortunats?
Aquestes incògnites reflecteixen un problema de fons que, avui dia, continua sense una solució estructural.
En conclusió, ens fem una pregunta de fons: quant de temps més haurem d’esperar perquè un servei pensat per al Ripollet dels anys vuitanta s’actualitzi a la realitat del 2026 o, millor dit, a la realitat de la ciutat que volem per al futur?
Pel que fa a l’arribada del ferrocarril al municipi, la situació és encara més incerta. Una reivindicació històrica que, ara com ara, continua sense perspectives clares. Parlem?
