El potencial cancerigen de la carn processada està ben establert des de fa temps –es classifica com a carcinògena per humans per l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC)-, amb una evidència epidemiològica sòlida que vincula el seu consum habitual amb un augment significatiu del risc de patir càncer colorectal. Tanmateix, la nova recerca aporta dades a gran escala que amplien l’espectre d’evidències en altres tipus de càncers: segons els resultats, per cada increment de 30 grams diaris de carn processada, el risc d’adenocarcinoma gàstric augmenta un 9%, i el d’adenocarcinoma esofàgic, un 13%.
Aquestes són les conclusions a les que arriba el nou estudi europeu liderat pel grup de recerca en Nutrició i Càncer de l’IDIBELL-ICO, publicat recentment a la International Journal of Cancer. El treball es basa en dades de la cohort EPIC (European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition), un dels estudis prospectius més grans del món en nutrició i càncer, amb més de 450.000 participants europeus i un seguiment mitjà de més de 14 anys.
“Aquests resultats amplien l’evidència disponible sobre la relació entre dieta i risc de desenvolupar càncer i, per tant, ressalten la importància de l’alimentació en la prevenció d’aquesta malaltia”, explica la Dra. Paula Jakszyn, directora de l’estudi. “La generació d’aquest tipus d’evidència contribueix a millorar el coneixement disponible en l’àmbit de la prevenció primària i aporta informació rellevant per orientar futures recomanacions de salut pública”, afegeix.
Carn processada i càncer: nova evidència en tumors digestius
Segons el seu origen i processament, la carn es pot classificar en tres grans grups. La carn vermella inclou la carn de mamífers com la vedella, el porc o el xai. La carn blanca fa referència principalment a aus com el pollastre o el gall dindi. En canvi, la carn processada és aquella que ha estat modificada, sigui per millorar-ne el gust o la conservació, mitjançant diversos processos (el curat, el fumat, el salat o l’addició de conservants). Així doncs, quan parlem de carn processada ens referim a aliments com embotits, pernil, salsitxes o bacó, entre altres. Aquestes diferències són rellevants, ja que tant la composició nutricional com els processos de transformació influeixen de manera diferent en la salut.
Això es reflecteix en els resultats de l’estudi. Mentre que no s’ha trobat una associació significativa entre el consum de carn vermella i el risc global de càncer gàstric o esofàgic, sí que s’ha vist que una ingesta més elevada de carn processada s’associa a un augment del risc de desenvolupar càncer gàstric i adenocarcinoma esofàgic. L’associació és especialment notable en el cas del càncer gàstric del tipus intestinal, un dels principals subtipus de la malaltia. L’anàlisi per subtipus tumorals i localització anatòmica –un dels punts forts del treball- ha permès observar que aquesta associació es manté en diferents formes de la malaltia.
També, s’han observat resultats addicionals que caldrà confirmar, com una possible associació entre el consum de carn blanca i el risc de càncer gàstric en determinats subgrups, especialment en dones.
En línia amb les recomanacions de salut pública
Aquests resultats s’alineen amb el coneixement existent. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que el consum de carn processada està relacionat amb un augment del risc de determinats càncers, tot i que el risc individual és relativament baix i depèn de la quantitat consumida.
Per aquest motiu, els organismes de salut pública recomanen moderar-ne el consum i situar-lo dins d’un patró dietètic globalment saludable. En la mateixa línia, a Catalunya es promou limitar la freqüència de consum de carn processada i prioritzar aliments frescos i d’origen vegetal. “El risc global depèn del conjunt de l’alimentació i de l’estil de vida, que inclou altres factors igualment importants, no només del consum individual de carn processada. Cal ser prudents, i prioritzar sempre una dieta equilibrada i variada”, puntualitza la Dra. Paula Jakszyn, investigadora de l’IDIBELL i l’ICO.
Així doncs, aquest estudi aporta noves evidències en un camp clau per a la salut pública i reforça el paper de la dieta com a factor modificable en la prevenció del càncer. Els investigadors subratllen que “des de la recerca, continuarem investigant la relació observada en el nostre estudi per entendre millor els mecanismes implicats i les diferències entre individus”, conclou Catalina Bonet, investigadora de l’IDIBELL i l’ICO i primera autora de l’estudi.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).
