Cada 21 de setembre commemorem el Dia Internacional de la Pau, una jornada que ens convida a reforçar els valors de la convivència, la no-violència, la justícia i el respecte pels drets humans.
Durant el 2026, diferents conflictes i crisis han continuat afectant milions de persones arreu del món. Les guerres d’Ucraïna i Gaza, les emergències humanitàries i migratòries, els desplaçaments forçats, els discursos d’odi i la polarització social mostren que la construcció de pau continua sent una necessitat urgent.
Parlar de pau és parlar de la protecció quotidiana de la integritat, els drets i la dignitat de totes les persones. No es construeix únicament en els grans espais de decisió política i institucional. També pren forma a les comunitats, les organitzacions, els centres educatius i les relacions que establim cada dia.
La commemoració d’enguany arriba en un context internacional marcat pels conflictes armats i les greus vulneracions dels drets humans. Segons les dades més recents de l’ACNUR, al final de 2025 hi havia 41,6 milions de persones refugiades, 9 milions de persones sol·licitants d’asil i 68,7 milions de persones desplaçades dins del seu país a causa de conflictes o situacions de violència. En conjunt, una de cada 70 persones al món es trobava en situació de desplaçament forçat.
No normalitzem el patiment
En aquest Dia Internacional de la Pau, posem una atenció especial en la situació de la població palestina a Gaza. Malgrat l’alto el foc anunciat l’octubre de 2025, continuen els atacs, les víctimes civils, els desplaçaments i les dificultats per accedir a aliments, aigua, atenció sanitària i allotjament segur.
L’actualitat avança amb rapidesa i l’acumulació constant d’informació pot generar cansament, desconnexió o sensació d’impotència. Tanmateix, no podem permetre que el patiment humà es converteixi en una notícia més. Consultar fonts contrastades, evitar la difusió de continguts falsos, escoltar les persones afectades i donar suport a iniciatives humanitàries són formes concretes d’exercir una solidaritat responsable.
Durant el 2026, els organismes internacionals també han continuat documentant greus afectacions sobre la població civil en conflictes com els d’Ucraïna, el Sudan, Myanmar i la República Democràtica del Congo. En aquest context, la defensa del dret internacional, la protecció de la població civil i la rendició de comptes són més necessàries que mai.
Com diu Núria Cuadrat de la Coordinadora d’ONGs Solidàries, «Europa continua sent la regió més pacífica del planeta malgrat els governs insisteixin en rearmar-nos, invertir en defensa i assenyalar els moviments migratoris com una amenaça que cal afrontar amb exèrcits.»
«És d’imperiosa urgència, que Europa recuperi els principis pels que es va fundar: el de la dignitat humana, la igualtat, la convivència i el respecte pels drets humans amb la protecció de totes les persones, incloses les que pertanyen a les minories. Perquè amb les políques de rearmament, els ajustaments econòmics a favor de les grans corporacions i les darreres intencions de retallar drets socials en favor de la guerra, estem destruïnt el reducte pacífic mundial en el que habitem.»
La pau és una responsabilitat compartida
La pau no és una idea abstracta ni significa únicament l’absència de guerra. Implica poder viure amb seguretat, dignitat, igualtat d’oportunitats i respecte. També exigeix actuar davant les desigualtats, les discriminacions, els discursos d’odi i les estructures que generen exclusió o opressió.
Des del Grup Plataforma Educativa, aquesta commemoració ens convida a continuar promovent entorns basats en la convivència, l’escolta, la cooperació i el reconeixement de la diversitat. Destaquem, des de Fundación Utopía el seu compromís actiu amb la defensa dels drets humans, la justícia social i la dignitat de totes les persones. La pau no és només l’absència de conflicte armat; és la possibilitat real que totes les persones puguin desenvolupar els seus projectes de vida amb llibertat, seguretat, igualtat d’oportunitats i respecte als seus drets fonamentals.
Per aquest motiu, treballar per la pau implica també actuar davant les causes que generen desigualtat, pobresa, exclusió, discriminació i vulneració de drets. Significa promoure societats més justes, inclusives i solidàries, on les persones i les comunitats siguin protagonistes dels processos de transformació social.
Invertir en pau és invertir en drets, en solidaritat i en oportunitats. Perquè la pau no és una utopia: és una responsabilitat compartida que construïm cada dia.