Cal garantir la continuïtat de les inversions acordades al Pla de Rodalies 2026–2030, els compromisos acordats i completar el traspàs amb recursos.
La planificació dels serveis ha de guiar les inversions ferroviàries, culminant els estudis i avançant cap als projectes i les obres.
El futur govern espanyol ha de garantir el finançament del transport públic i prioritzar-lo davant les ampliacions de l’AP-7 i de l’aeroport.
Davant les pròximes eleccions generals la PTP reclama un gran acord polític estatal que estigui a l’altura del paper que juga el transport públic en la nostra societat. L’autobús i els diferents modes ferroviaris són l’eina principal que té l’administració per garantir el dret a la mobilitat de la ciutadania i han de prioritzar-se com a tal.
Aquesta priorització s’ha de traduir en compromisos tangibles de planificació, manteniment, finançament i bona governança del transport públic. Les nostres infraestructures no poden ser objecte de picabaralla política: necessiten compromisos estables i a llarg termini i d’acords polítics que els executin de forma permanent i continuada, no en funció de les urgències mediàtiques.
Des del seu origen als anys 90 la PTP demana que el transport públic tingui la consideració que mereix. No ho fem sols: entitats ecologistes, sindicats, etc. han seguit el mateix camí. La crisi de Rodalies o els funestos accidents a l’alta velocitat fan inajornable una reflexió en profunditat del nostre model ferroviari. Als canvis en inversió que s’han succeït els darrers anys, cal sumar un replantejament del model de governança i gestió actual del sistema ferroviari. Adif i Renfe han de tornar a funcionar com una unitat, i les externalitzacions i subcontractacions s’han de revertir. El control públic sobre una qüestió tan sensible com les infraestructures ha de ser màxim.
En clau catalana reclamem compromisos concrets al següent govern espanyol per millorar els serveis de transport públic que depenen de l’Estat. Les competències sobre infraestructures, serveis, finançament i fiscalitat han de traduir-se en actuacions sostingudes durant la legislatura vinent.
Transport ferroviari: executar els acords i orientar les inversions als serveis
- Garantir la continuïtat del Pla de Rodalies. L’increment en la inversió ferroviària dels darrers anys s’ha d’orientar millor i ha de respondre a les prioritats del territori. Executar les actuacions i els compromisos ja acordats fins al 2030, sense que el canvi de legislatura n’aturi la tramitació, els projectes o les obres, especialment aquelles que suposen un augment de la capacitat de la xarxa
- Completar el traspàs. Per altra banda, el traspàs ha d’anar acompanyat del finançament, els trens i el personal necessaris, respectant els drets laborals i garantint la coordinació operativa i la continuïtat inversora.
- Planificar les infraestructures a partir dels serveis que han de permetre oferir. El Ministeri, Adif i Renfe han d’assumir coordinadament el Pla de Serveis Ferroviaris de la Generalitat com a base per programar les inversions. És a partir dels serveis estipulats pel departament de Territori que cal concretar les freqüències, la capacitat i les connexions previstes, i les actuacions necessàries per fer-les possibles.
- Culminar els estudis pendents i avançar cap als projectes i les obres. Completar la tramitació de cada actuació segons la fase assolida, prioritzant els trams restants de duplicació de l’R3, l’estació tècnica del Prat, les millores de Martorell, la intermodal del Camp de Tarragona i la quadruplicació Castelldefels–el Prat. Cal impulsar també els treballs de capacitat i millora del servei dels corredors de l’R1 i l’R4. Caldria que la tramitació de les actuacions al sistema ferroviari fos més àgil i revertir la dinàmica actual de grans endarreriments en la redacció dels estudis informatius i de canvis de criteri ministerials que han fet redactar estudis informatius per a actuacions que ja estaven en fase de projecte.
- Augmentar la capacitat del ferrocarril convencional. Millorar el corredor existent Tarragona–Penedès–Vallès–Girona i impulsar el nou traçat de doble via entre Platja de Castelldefels i Sitges, amb els nous túnels del Garraf. L’increment del transport ferroviari de mercaderies ha de ser compatible amb la millora dels serveis de passatgers.
- Preservar estacions útils i reforçar les connexions internacionals. Mantenir l’estació central de Figueres i la seva connexió amb els autobusos. Impulsar, amb les administracions franceses, els serveis regionals transfronterers per Portbou i Puigcerdà i la recuperació de trens nocturns internacionals assequibles.
Viari: prioritzar les alternatives al vehicle privat
- Renunciar a les ampliacions de capacitat de l’AP-7 i al perllongament de la B-40 a l’est de Terrassa. Destinar els esforços als serveis i les infraestructures de transport públic dels corredors afectats. Al Vallès, cal prioritzar les connexions ferroviàries transversals i els intercanviadors que permetin aprofitar millor l’R8 i la resta de la xarxa.
Polítiques de mobilitat: finançament, tarifació i fiscalitat
- Establir un finançament estructural i una tarifació social estable. Desplegar els instruments de finançament de la Llei de mobilitat sostenible amb aportacions estatals suficients i pluriennals. El sistema de finançament s’ha d’establir a partir d’impostos finalistes, que permetin garantir recursos per mantenir i ampliar l’oferta. Cal coordinar les ajudes estatals amb els sistemes tarifaris integrats i consolidar bonificacions segons la renda i les necessitats, acompanyades de servei suficient.
- Implantar una tarifació pública del vehicle privat, inclosos els peatges urbans. Establir un sistema públic de pagament per ús de les vies d’alta capacitat, vinculat a l’ús, les emissions i el tonatge, amb bonificacions socials i territorials justificades. Els ingressos han de ser finalistes per al manteniment i la millora de la seguretat viària i el transport públic. Cal facilitar també la implantació de peatges urbans per les administracions competents, amb ingressos destinats a millorar les alternatives de mobilitat.
- Renunciar a l’ampliació de l’aeroport i incorporar l’aviació a la fiscalitat ambiental. Aturar l’ampliació de Barcelona–el Prat i les ampliacions de capacitat aeroportuària plantejades al DORA III. Prioritzar una transició que reforci el ferrocarril i el transport públic. La fiscalitat dels combustibles ha d’incloure l’aviació i contribuir al finançament de la mobilitat sostenible.
Reclamem que aquestes demandes es concretin en compromisos de legislatura amb recursos i terminis d’execució, per millorar els trajectes quotidians i reduir la dependència del vehicle privat.
El transport públic, de la mateixa manera que l’educació, la sanitat o les pensions, és un dels pilars del nostre estat del benestar, i com a tal s’ha de tractar. El nostre context de crisi climàtica fa encara més necessari comptar amb una mobilitat sostenible eficient, útil i accessible per a tothom. La transició ecològica i la descarbonització del transport passen per un salt d’escala en l’ús dels modes sostenibles, els que consumeixen menys energia, i tenen en el transport públic el seu millor aliat. Cal que el nou govern planifiqui de forma responsable aquest camí que hem de recórrer entre tots.
