La Diputació de València culmina el seu projecte ‘Les fosses del franquisme’ amb la representació de l'obra ‘L'enterrador’, que tindrà lloc el dilluns 6 de maig a les 19.00 hores en el Teatre Principal, amb entrada gratuïta fins a completar aforament. La vicepresidenta primera i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, assistirà el dilluns al Principal per a veure l'obra de la companyia Teatro de Dos, “una experiència escènica que reviu un episodi negre de la nostra memòria històrica”.
La proposta de Gerard Vàzquez i Pepe Zapata és un espectacle teatral de ficció que es basa lliurement en les vivències de diverses persones, entre elles les de Leoncio Badia, conegut com ‘l’enterrador de Paterna’, de les quals ha quedat constància en nombrosos reportatges de premsa escrita i espais radiofònics arran de la investigació realitzada per la periodista Conchi Cejudo. Com a opció artística i amb la voluntat de respectar a víctimes i familiars, no es fa menció ni a llocs ni a persones reals.
“L'espectacle és un homenatge a totes les persones, en molts casos herois anònims, que amb la seua determinació van deixar testimoni d'humanitat en un episodi fosc de la nostra història recent, un error que no pot tornar a repetir-se”, explica la vicepresidenta Enguix, qui destaca “l'extraordinari acolliment que han tingut les activitats programades en ‘Les fosses del franquisme’, un projecte multidisciplinari amb exposicions, conferències, debats, cinema, publicacions, actuacions musicals i teatre, una oferta educativa i cultural molt àmplia amb la qual la Diputació ha contribuït a recuperar eixa part de la història que ens van contar incompleta”.
Conferències, mostres, llibres, cinema i teatre
La representació de ‘L'enterrador’ és l'última de les activitats paral·leles programades al costat de l'àrea de Cultura de la Diputació que dirigix Paco Teruel, com a complement a les exposicions de L’ETNO i el Museu de Prehistòria, nucli dur d'un programa que ha tingut com a objectiu “explicar a les noves generacions els valors democràtics, en un temps en el qual són necessaris més que mai el diàleg i el consens per a evitar que s'imposen els extremismes”, en paraules de Natàlia Enguix.
Enguix ha apostat per reforçar el vessant educatiu i divulgatiu de la Memòria, sense oblidar les subvencions a ajuntaments i associacions memorialistes que, des de la creació de la delegació fa huit anys, ha invertit més de quatre milions d'euros en localització, exhumació i identificació de les restes de persones represaliades durant i després de la Guerra Civil, així com en la recuperació de trinxeres i refugis i la construcció de monuments en record de les víctimes.
El programa ha comptat, entre altres activitats multidisciplinàries, amb un cicle de conferències, entre elles les dels juristes Baltasar Garzón i Dolores Delgado; bibliotertulies com la de Paco Roca i el seu còmic ‘El abismo del olvido’; la projecció de documentals com ‘El silencio de otros’ i pel·lícules com ‘La trinchera infinita’; i obres de teatre com ‘Los que comen tierra’ i ‘L'enterrador’. L'eix de la programació han sigut les exposicions dels museus de la Diputació, que es van implicar en el projecte des del primer moment.
Dos exposicions troncals
El Centre Museístic La Beneficència, en el qual se situen el Museu de Prehistòria de València i L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, ha acollit fins a abril dos exposicions sobre les fosses del franquisme en el municipi de Paterna. Les dos formen part del projecte ‘Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memòria’, una iniciativa conjunta de la delegació de Memòria Democràtica i l'àrea de Cultura de la Diputació de València, i han rebut milers de visites al llarg de l'últim any.
La mostra ‘Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna’, del Museu de Prehistòria, és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d'una perspectiva arqueològica a través d'un estudi del cas concret del cementeri municipal de Paterna, en el qual hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que van ser afusellades entre 1939 i 1956. L'exposició té tres objectius: visibilitzar l'aportació de les disciplines científiques i els equips tècnics que duen a terme l'exhumació i identificació de les persones represaliades i la recuperació de les seues històries de vida; fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seues famílies; i entaular un diàleg amb la ciutadania sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria.
D'altra banda, l'exposició ‘2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria’, de L’ETNO, s'acosta a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de l'antropologia social per a ampliar la mirada fora d'estos llocs. Per això, exhumar implica molt més que desenterrar ossos. Implica introduir nous i noves agents, transitar pel temps i per l'espai i posar-nos en el lloc d'aquelles persones que van ser assassinades i humiliades, així com recórrer amb elles i els seus familiars i descendents els camins de l'oblit i la memòria.
