L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha finalitzat la celebració de l’Any Maria Ibars, Escriptora de l’Any 2024, amb la presentació de la reedició de L’últim serf i l’antologia Tota la mar és remor. La presentació va tindre lloc en el Centre Cultural la Beneficència i va comptar amb la participació de la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó; Manuel Pastor, en representació de la família de l’escriptora de Dénia; el director de la Institució Alfons el Magnànim, Enric Estrela, i les acadèmiques M. Àngels Francés i Àngels Gregori.
Enric Estrela va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents i de presentar la col·laboració amb l’AVL. «És la nostra contribució a la commemoració de Maria Ibars com a escriptora de l’any 2024», va explicar alhora que destacava els treballs i les iniciatives que ha posat en marxa l’Acadèmia per a difondre l’obra de l’escriptora nascuda a València, però vinculada a Dénia. «Una col·laboració que sens dubte continuarà en futurs projectes», va ressaltar el director del Magnànim.
Manuel Pastor, net de Maria Ibars, va recordar l’estima de la seua àvia per Dénia i la va comparar amb els elements paisatgístics que definixen la seua obra. «La meua àvia era dura com el Montgó, però també era com les Rotes; era part d’eixa mar que t’estima i t’abraça. Tenia una part íntima i dolça que estava recoberta per una roca dura», va rememorar.
En la seua intervenció, la presidenta de l’AVL va destacar que Maria Ibars forma part de les creadores literàries de referència, però que, com altres autores, ha patit la criptogínia. «Es tracta de dones que van escriure la seua obra en temps convulsos i hostils i van haver d’afrontar dificultats importants i nombrosos entrebancs de divulgació i valoració crítica, però que van mantindre el compromís i la fidelitat amb la llengua i la cultura del país i van decidir escriure gran part de la seua obra en valencià», va expressar Cantó. Per tot això, la presidenta de l’AVL va subratllar el compromís de la institució per a rescatar-les de l’oblit i salvaguardar el seu llegat, perquè esdevinguen un dels nostres referents, conformant la nostra genealogia femenina, al costat i amb la mateixa jerarquia dels escriptors i intel·lectuals de tots els temps.
L’obra culminant i pòstuma
Carles Mulet ha sigut l’encarregat de la introducció i l’edició d’una novel·la valorada generalment com l’obra culminant de Maria Ibars. L’últim serf fou la seua última obra en publicar-se i va eixir a la llum setmanes després de la mort de l’autora, en gener del 1965, tot i que l’havia acabada el 1958. En la introducció de la reedició, Mulet destaca que la publicació de la novel·la en 1993, en la col·lecció Biblioteca d’Autors Valencians d’Edicions Alfons el Magnànim, va constituir «una cita essencial en l’impuls del coneixement, la recuperació i la valoració de l’escriptora Maria Ibars». Això s’esdevenia en el context de l’organització i desenvolupament de l’any commemoratiu del naixement de Maria Ibars, després de gairebé trenta anys de la seua mort.
«L’últim serf és una novel·la humaníssima, contada des d’una mirada escèptica respecte del progrés i recelosa de la condició humana. I és una novel·la arrelada a un territori ben delimitat i concret, sense el qual seria gairebé impossible entendre la mirada i la concepció del món de Maria Ibars», va explicar Verònica Cantó.
Versos que són com fars
L’antologia Tota la mar és remor consta de vint poemes procedents de Poemes de Penyamar (1949, amb reedició facsímil del 1992 duta a terme per l’Ajuntament de Dénia); cinc poemes extrets de la carpeta inèdita Ram a l’amiga, que l’escriptora va presentar a la IV Taula de Poesia organitzada pel Centre de Belles Arts el 1951; nou poemes publicats en la premsa durant els anys seixanta (tots en el setmanari La Marina de Dénia) i un poema inèdit publicat en el bloc de Carles Mulet.
Són poemes que, en conjunt, permeten traçar una panoràmica clara de l’actitud lírica de Maria Ibars, amb unes latituds i altituds que contenen unes coordenades concretes: les del paisatge de la Marina com una forma de resistència; necessitat vital i responsabilitat col·lectiva en fer còmplice —i perdurable— la mirada poètica en l’entorn més immediat. «És la perspectiva poètica que adopta algú que, sense esdevenir, la seua creació literària, un cim, va significar un ciment, la base ferma, i originària, de la poesia escrita al País Valencià per una dona al segle XX; una autora que va nàixer entre la Generació Perduda de la literatura nord-americana i les Sinsombrero de la Generació del 27», va explicar l’acadèmica Àngels Gregori, responsable juntament amb l’acadèmica M. Àngels Francés de l’antologia.
En paraules de Gregori, la poesia de Maria Ibars representa la calma i la urgència, el repòs i el vertigen. «Són dos trets elementals de la poesia d’Ibars: davant d’una aparent tranquil·litat, hi ha també un mar de fons, convuls i complex com els corrents oceànics. Versos que són com fars: no una immensitat de llum que cega els ulls, però que il·lumina enmig de la foscor», va concloure l’acadèmica.
Últimes visites
Amb la presentació de les publicacions, l’AVL tanca la celebració de l’Any Maria Ibars. Això no obstant, encara rodarà durant el mes que ve l’exposició itinerant «Maria Ibars, un paisatge de paraules. Escriure i viure a l’ombra del Montgó», que ha recorregut una cinquantena de municipis de la Comunitat Valenciana. La mostra, organitzada per l’AVL i comissariada per Carles Mulet i Rosa Seser, està formada per dotze panells que radiografien la vida i l’obra de l’escriptora nascuda a València, però vinculada a Dénia. Cal destacar que l’exposició fixa, que es va exhibir en el Centre d’Art L’Estació de Dénia, entre el 18 d’octubre i el 8 de desembre, es va tancar amb la visita de 4.272 persones.
