L’aterosclerosi és una malaltia en què les artèries s’estrenyen i es tornen més rígides a causa de l’acumulació de greix i altres substàncies a les seves parets. Aquest procés pot derivar en problemes cardiovasculars greus, com infarts o ictus. Tot i que se sap que factors com el colesterol alt i la inflamació tenen un paper important en la seva progressió, encara queden molts aspectes moleculars per comprendre.
El paper dels miRNA i mRNA en la regulació gènica
El recent premi Nobel de Medicina atorgat a Victor Ambros i Gary Ruvkun pel seu descobriment dels microRNAs (miRNAs) ha posat el focus mundial en aquests petits reguladors de l’estabilitat i la funció dels RNA missatgers (mRNAs). La recerca que s’ha fet per estudiar la interacció entre miRNA i mRNA proposava un paper passiu d’aquests últims, però treballs més recents apunten a una relació més complexa, on els mRNA poden modificar la seva pròpia accessibilitat als miRNA ajustant la longitud de les seves regions no traduïdes (UTRs) mitjançant un procés que sovint es veu alterat en algunes malalties.
L’equip autor d’aquest estudi porta temps estudiant el paper de les alteracions moleculars en diverses patologies, especialment en complicacions cardiovasculars associades a malalties renals i aterosclerosi. Han descrit, per exemple, el transcriptoma (mRNA, lncRNA i miRNA) de les aortes d’un model de ratolí d’aterosclerosi, tant en la seva progressió com en la seva regressió després d’un tractament. I també han identificat miR-125b com un biomarcador específic de la malaltia.
Com es modifiquen els mRNA en l’aterosclerosi?
En un nou estudi publicat a la revista Biomedicines, l’investigador Estanis Navarro, de REMAR-IGTP, i dos investigadors del grup de Nefrologia i trasplantament renal de l’IDIBELL, Miguel Hueso i Adrián Mallén, han analitzat els canvis globals en la longitud dels mRNA en un model murí de progressió d’aterosclerosi. Han observat variacions en les regions 5’UTR, 3’UTR i la regió codificant dels mRNA, que es redueixen durant la progressió de l’aterosclerosi.
A més, els autors plantegen que la reprogramació de l’empalmament alternatiu (splicing) i el canvi d’isoformes dels transcrits -mecanismes que generen diferents versions d’un mateix gen- podrien jugar un paper en la generació de diversitat i variabilitat en les seqüències d’mRNA relacionades amb la malaltia.
Cap a una millor comprensió de la malaltia
Un cop confirmat que durant la progressió de l’aterosclerosi es produeixen canvis significatius en la longitud dels transcrits amb una expressió alterada, els investigadors han iniciat una caracterització més detallada dels mRNA afectats, així com dels mecanismes i xarxes reguladores que han contribuït a generar aquestes variants. En particular, s’han centrat en com els factors que regulen l’splicing podrien influir en aquest procés.
Tot i que el treball es basa en un model animal i té un enfocament bàsic, Navarro es mostra esperançat per les implicacions d’aquests descobriments: “Som conscients del potencial d’aquest treball per descriure nous biomarcadors de progressió de la malaltia i per identificar nous productes gènics o xarxes reguladores que puguin ser objectiu de tractaments futurs”.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).
