La jornada ‘Embarriados’ analitza com impulsar polítiques de mobilitat per reduir la vulnerabilitat urbana i social
- La jornada, organitzada pel PEMB, l’AMTU i 300.000 Km/s, ha reunit diferents agents del territori per analitzar els reptes i les oportunitats en la transició cap a un model de mobilitat més sostenible i accessible.
- el 37% de la població viu en zones vulnerables davant un escenari de reducció de mobilitat i que hi ha una relació estreta entre renda i valors desfavorables en l’índex global de vulnerabilitat.
- La sessió, dividida en dues parts, ha combinat la presentació de l’estudi Embarriados – Atles de la nova vulnerabilitat urbana i social a Espanya i un taller participatiu amb representants de diverses zones de Catalunya.
Dimarts, 18 de febrer de 2025
La jornada “Embarriados: mobilitat i vulnerabilitat urbana i social a Catalunya”, organitzada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) i 300.000 Km/s, ha reunit diferents agents del territori per analitzar els reptes i les oportunitats en la transició cap a un model de mobilitat més sostenible i accessible. La sessió, dividida en dues parts, ha combinat la presentació de l’estudi Embarriados – Atles de la nova vulnerabilitat urbana i social a Espanya i un taller participatiu amb representants de diverses zones de Catalunya.
La trobada ha posat de manifest la necessitat d’un canvi de paradigma en la mobilitat a Catalunya, amb una planificació més estratègica i inclusiva. La transició cap a una mobilitat més equitativa no només ha de garantir un accés just als serveis bàsics, sinó que també ha d’abordar la relació entre habitatge, treball i transport per evitar la segregació social i assegurar un territori més resilient i sostenible.
37% de la població en risc de vulnerabilitat
L’arquitecta i fundadora de l’agència de planificació urbana 300.000 Km/s, Mar Santamaria, ha presentat els resultats de l’estudi ‘Embarriados’, realitzat amb la col·laboració de la Fundación COTEC. Aquest estudi analitza com han canviat els patrons de mobilitat abans i després de la pandèmia i quines estratègies poden ajudar a reduir els desplaçaments en el context actual de múltiples canvis, com la descarbonització i l’arribada del teletreball. “Necessitem dades per poder acompanyar aquesta transició cap a la contenció de la mobilitat”, ha destacat Santamaria, subratllant com aquesta reducció pot afectar la mixtura social en certes zones.
En un context d’emergència climàtica i canvis tecnològics, els desplaçaments quotidians es reduiran dràsticament. Això, per una banda, comportarà beneficis com menys emissions i millor benestar, però també podria augmentar la segregació social. “No tothom té capacitat d’adaptar-se a la contenció de mobilitat de la mateixa manera, ni tots els barris faciliten aquest canvi d’hàbit, ni totes les activitats poden realitzar-se a distància”, ha explicat Santamaria en la jornada realitzada al Canòdrom. Segons l’arquitecta, la COVID-19 va actuar com un punt d’inflexió, ja que va mostrar fins a quin punt es podia contenir la mobilitat en una situació extrema.
L’estudi demostra que la capacitat de contenció de la mobilitat en aquest període va ser desigual, amb una reducció més gran de la mobilitat al nord d’Espanya i en grans centres urbans. Entre les principals conclusions, destaca que el 37% de la població viu en zones vulnerables davant un escenari de reducció de mobilitat i que hi ha una relació estreta entre renda i valors desfavorables en l’índex global de vulnerabilitat.
Un taller participatiu per identificar barreres i propostes de millora
A la segona part de la jornada, s’ha dut a terme un taller amb la participació d’experts i representants del territori per debatre els principals reptes en mobilitat de les seves zones i proposar solucions. Hi han participat actors molt diversos, com organitzacions, representants públics, tècnics/ques municipals, institucions de transport i l’acadèmia. Aquests s’han organitzat segons la tipologia dels seus municipis per detectar barreres i oportunitats en matèria de mobilitat.
Entre els principals obstacles esmentats pels participants destaquen:
- Manca de coordinació entre administracions (competències, dispersió territorial, planificació a diferents escales).
- Dependència del vehicle privat (cultura del cotxe, planificació viària enfocada al cotxe, falta d’alternatives).
- Dificultats financeres (sostenibilitat econòmica de les solucions, manca de recursos per a municipis petits o perifèrics).
- Resistència al canvi (electoralisme, voluntat política, envelliment de la població).
- Horaris i accessibilitat del transport públic (falta de freqüències adequades, manca de cobertura en zones disperses).
- Desigualtats en l’accés als serveis (transport públic insuficient per garantir necessitats bàsiques, digitalització com a barrera per alguns col·lectius).
Davant d’aquests reptes, s’han proposat diverses solucions:
- Millora del transport públic (més freqüències, transport a demanda, millor integració tarifària).
- Impuls de la mobilitat compartida (cotxes i bicicletes elèctriques compartides, foment del canvi cultural cap a alternatives més sostenibles).
- Planificació integrada urbanisme-mobilitat (models de territori més compactes, plans de desplaçament en empreses, foment de l’economia local).
- Foment del teletreball i flexibilitat horària (reducció de desplaçaments innecessaris).
- Governança i mancomunació de serveis (més suport a ajuntaments, unitats especialitzades en mobilitat).
En aquest sentit, el Compromís Metropolità 2030 estableix un marc d’acció per fer front de forma transversal i coordinada a aquests reptes mitjançant les missions de ‘Mobilitat sostenible i segura’, ‘Habitatge adequat’, ‘Cohesió territorial’ i ‘Emergència climàtica i ambiental’.
Però per abordar aquests reptes també és molt important la coordinació amb altres actors, i d’aquí sorgeix la col·laboració entre el PEMB i l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà. D’aquesta manera volem superar la visió fragmentada actual, on la mobilitat metropolitana es planifica al marge de la resta del país, i avançar cap a un model integrat que respongui a les necessitats de tots els territoris de Catalunya.
