“Per algú que s’iniciï a l’esport, el més important és buscar una cosa que sigui sostenible en el temps”
El doctor Franco Tormo Collado compta amb una àmplia formació en Medicina i diverses disciplines relacionades: tractament del dolor, lesions, rehabilitació, medicina esportiva, nutrició… Es va formar a València i va continuar la seva especialització a Barcelona, especialment en medicina física, rehabilitació i tractament del dolor osteomuscular. Ha treballat a hospitals i centres mèdics de referència com l’Hospital de Bellvitge, Sabadell i Barcelona. Actualment desenvolupa la seva activitat al Centre Mèdic Atlàntida, on s’ha incorporat recentment i on centra la seva tasca en el tractament del dolor crònic, sense deixar de banda la seva experiència en lesions esportives i assessorament nutricional.
El dolor crònic sol ser molt incapacitant?
Sens dubte. És un fenomen complex que involucra no sols aspectes físics, sinó també psicològics. Sovint no podem aconseguir una recuperació completa, per tant busquem un estat estable de tolerància al dolor, que permeti portar una vida el més funcional possible.
El tractament abasta tant allò farmacològic com l’intervencionisme (infiltracions o altres tècniques). També és clau l’educació sociosanitària i, encara que no som psicòlegs, part de la nostra feina consisteix a escoltar, ja que el dolor crònic genera molta limitació en el dia a dia.
Es pot prevenir el dolor crònic o depèn més de mantenir bons hàbits?
Els bons hàbits sempre són fonamentals per establir un llindar de dolor tolerable. El repte és adaptar-los al ritme de vida de cada persona, cosa que no sempre és fàcil.
També és especialista en esport. Quin consell donaria als que volen iniciar-se en l’activitat física?
El més important és trobar una activitat que sigui sostenible en el temps, cosa que se sol aconseguir quan es gaudeix o es troba una motivació personal. Cal començar amb un procés d’exploració per descobrir quin tipus d’activitat s’adapta millor a un mateix i que permeti mantenir-ne una constància. A partir d’aquí és més fàcil ampliar el temps de pràctica o diversificar les disciplines, fins i tot compartir-les amb altres persones.
Molts intenten canviar-ho tot de cop —posar-se en forma, millorar la salut—, però obliden que la clau és la constància més que no pas la intensitat.
És freqüent que els que comencen es lesionin?
Sí, és molt comú. I això no només genera dolor, sinó també frustració en veure’s obligats a parar. Moltes vegades es comença sense una preparació adequada. L’esport, com qualsevol activitat, requereix una base física. Veiem molts casos de persones que s’inicien en disciplines com el pàdel o el running, molt populars avui dia, i acaben amb lesions greus o fins i tot amb trastorns com la síndrome de sobreentrenament, que comporta una gran fatiga acumulada i afecta negativament la salut.
Quines són les lesions més habituals, tant en principiants com en esportistes avançats?
L’espatlla sol ser la zona més afectada, sobretot en esports molt practicats avui com el crossfit o el pàdel. Després vindrien els mals d’esquena i les lesions de genoll. Aquestes són molt freqüents en esports de raqueta, futbol, halterofília, gimnàs i altres disciplines populars.
Com s’aborden aquestes lesions?
Depèn de la lesió. Des de la nostra especialitat, intentem ser tan poc restrictius com sigui possible. Cerquem equilibrar el repòs amb una activitat controlada, ja que està demostrat que això afavoreix una recuperació més ràpida i eficaç. El tractament pot incloure des d’embenats, escaioles o ortesis fins a simplement repòs relatiu seguit d’una reincorporació progressiva a l’activitat.
També s’ha format en nutrició?
Sí, vaig fer un màster en nutrició clínica i endocrinologia, a més de formar-me com a expert universitari en nutrició esportiva i salut hormonal femenina. Les dones, especialment durant processos hormonals o la menopausa, requereixen enfocaments nutricionals diferents, tant en contextos esportius com a clínics.
Quins consells donaria, en aquest sentit, als qui s’inicien a l’esport?
L’essencial és establir horaris regulars de menjar i prioritzar una alimentació tan natural com sigui possible. A partir d´aquí, és recomanable resoldre els dubtes amb un professional. La sobreinformació actual pot generar confusió i portar-nos a adoptar estratègies inadequades.
Aquest consell és vàlid tant per a esportistes com per a persones amb un estil de vida més amateur. Les bases són les mateixes: sense una alimentació mínimament saludable, els suplements o les dietes específiques no donaran resultat, i només generaran frustració.
Quines expectatives té de la feina a Atlàntida?
Porto poc temps, però l’ambient de treball és molt favorable i el perfil de pacient que atenem és molt agraït. La idea és establir un bon ritme de treball i, a partir d’aquí, ampliar altres àrees, com la del rendiment esportiu. És un àmbit que està creixent, especialment amb l’impuls de l’esport popular, i ja comptem amb especialistes en cardiologia que fan proves d’esforç.
Qui és el doctor Tormo fora de la consulta?
És difícil definir-se, però diria que sóc algú amb poc temps lliure, moltes inquietuds i interessos diversos, molts interconnectats. Em moc en diferents àmbits: l’esport, la lectura, el lleure convencional… i també valoro molt els moments de vida contemplativa, que considero molt importants.
Dr. Franco Tormo
Centre Mèdic Atlàntida
