Venint de dirigir la mobilitat a Terrassa, què canvia amb la Direcció General de Transports i Mobilitat (DGTM)?
Des d’un municipi, treballes pel canvi modal en la mobilitat interna —que generen les persones residents i representa una gran part de la mobilitat total. Alhora, identifiques accions a impulsar perquè la mobilitat entre municipis augmenti la quota modal del transport públic, però en ser una competència que recau sobretot en la Generalitat, sovint s’ha de derivar.
Amb el nou rol em pertoca abordar com millorar l’oferta de transport públic interurbà, estructurant la xarxa amb oferta adaptada a les necessitats de la població i planificant inversions de futur per afrontar l’emergència climàtica amb serveis suficients i de qualitat.
Quines voldries que fossin les tres prioritats estratègiques de la DGTM per al període 25–27?
- Integrar tarifàriament tot Catalunya
- Optimitzar l’oferta de serveis per carretera, amb alternativa suficient al vehicle privat.
- Millorar la fiabilitat i la qualitat del servei de Rodalies
El 2028 s’acaben les concessions d’autobús. Quines haurien de ser les accions clau per garantir un bon sistema?
- Dissenyar una xarxa de futur amb el ferrocarril com a eix vertebrador del territori i serveis per carretera complementaris que assegurin la capil·laritat al, arribant a les zones rurals amb transport a la demanda.
- Disposar d’un sistema de seguiment i control de les concessions que garanteixi el compliment de les obligacions contractuals i la qualitat del servei.
- Implantar un sistema digital de planificació i informació a l’usuari en temps real, que millori l’experiència de viatge i evolucioni cap a una plataforma MaaS (Mobility as a Service), integrant diferents serveis de mobilitat en un únic trajecte i preu.
- Descarbonitzar progressivament la flota, impulsant la transició cap a vehicles nets i sostenibles.
La T-mobilitat i la integració del sistema tarifari són cada cop més a prop, però queden deures pendents. Podem tenir alguna primícia?
El 2025 estem integrant tarifàriament tot Catalunya. Encara teníem pendents les Terres de l’Ebre i algunes comarques gironines. El 2026 iniciarem la integració tecnològica que implica adaptar la T-mobilitat a tot Catalunya, amb les mateixes funcionalitats i tarifació que tenim al sistema integrat de Barcelona.
Al segon semestre de 2026 està previst pagar amb targeta bancària el bitllet senzill a tots els operadors integrats dins del projecte. Això és un pas endavant important: en aquells mitjans de transport on fins ara no es podia, s’hi introduirà aquesta opció, i en els que ja ho permetien, es millorarà notablement l’experiència. L’objectiu és simplificar el procés de pagament i fer-lo més accessible per tothom.
Acaba la frase: Al transport públic de les àrees rurals li falta…
Cobertura horària i freqüència de servei.
Veurem a parades i estacions panells amb temps d’arribada, incidències i ocupació en temps real, via web/app i API pública abans d’acabar 2026 a Catalunya?
El 2026 disposarem d’un sistema d’informació en temps real de Rodalies més precís i fiable que l’actual, amb millors dispositius de posicionament.
Estem desenvolupant, en el marc del projecte de la Plataforma Integrada de Mobilitat (PIM), la renovació del nou planificador de rutes de la Generalitat que es posarà en servei el 2026. Comptarà amb totes les fonts de dades d’informació planificada i d’informació de temps de pas real disponibles en l’actualitat, incloent-hi alteracions del servei. Tota aquesta informació estarà disponible també via dades obertes, potenciant-ne la difusió i consulta.
Tens una vareta màgica: quina mesura implantaries per millorar el servei?
Posaria en marxa una plataforma MaaS que integri tots els serveis de transport i permeti comercialitzar la mobilitat com un paquet —mensual, setmanal o diari— adaptat a les necessitats de cada persona.
Una quota única: l’usuari podria utilitzar tren, autobús, bicicleta pública, patinet compartit i altres modes, tot en un mateix sistema, i amb un planificador intel·ligent de trajectes, que mostri de manera senzilla les diferents combinacions disponibles per desplaçar-se.
Per acabar, la pregunta amb què tanquem l’entrevista: quina és la línia de transport públic de la teva vida, i per què?
FGC S1. Vivia a Sant Quirze del Vallès, la feia servir cada dia per anar a l’escola i a l’institut, a Sabadell. Des dels 10 anys hi anava sense els pares, amb amics o la meva germana. Sempre vaig sentir el tren com un espai de confiança, on vaig viure molts moments bonics.
Recordo amb afecte el revisor i el cap d’estació, que s’esperaven a xiular la sortida del tren o tancar portes quan em veien baixar corrents per les escales, perquè no se m’escapés.
