El que va començar com una investigació per augmentar les opcions terapèutiques escasses per a la cistinúria, una malaltia genètica minoritària que afecta 1 persona de cada 7.000, es podria convertir en una solució potencial per a milions de persones de tot el món que pateixen de pedres al ronyó (5-10% de la població mundial).
Un equip de l’IDIBELL i la UB fa anys que estudia l’L-Ergotioneïna, un antioxidant natural capaç de reduir la formació de pedres de cistina als ronyons en models de ratolí de forma segura i eficaç, a més d’endarrerir-ne l’aparició. Ara, gràcies a l’última investigació feta, han constatat que els beneficis d’aquest antioxidant són extensibles a altres tipus de càlculs renals, sobretot el tipus més comú: les pedres d’oxalat de calci, que representen el 70-80% dels casos de litiasis renals mundials. L’estudi, publicat a Antioxidants & Redox Signaling, revela que l’antioxidant no només frena el creixement de les pedres del ronyó, sinó que protegeix l’òrgan de la inflamació i el dany cel·lular, atacant l’arrel del problema i oferint una alternativa terapèutica, més segura i amb menys efectes secundaris, per a les nefrolitiasis.
La investigació ha estat encapçalada per la Dra. Clara Mayayo, investigadora de l’IDIBELL i la UB, i liderada pel Dr. Raúl Estévez, també de l’IDIBELL, la UB i el CIBERER, i la Dra. Virginia Nunes. Es tracta de l’estudi pòstum de la Dra. Nunes, que va ser membre fundadora, coordinadora de programa i cap de grup a l’IDIBELL, així com catedràtica del Departament de Ciències Fisiològiques de la Facultat de Medicina i Ciències de Salut de la UB, dedicant tota la seva vida investigadora a l’estudi de les malalties minoritàries. Hi han col·laborat també investigadors de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, el CIBERER i el CIBEROBN, l’IRB Barcelona i la Universitat de València. A més, l’estudi ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III i La Marató de TV3, rebent també el suport institucional del programa CERCA de la Generalitat de Catalunya.
Un compost natural que ataca l’arrel del problema a les litiasis renals
L’L-Ergotioneïna, identificada fa quasi 100 anys, és un antioxidant natural que obtenim diàriament de la dieta. L’equip de Virginia Nunes i Raúl Estévez va començar estudiant les seves propietats antioxidants i el seu impacte en la cistinúria, comprovant finalment el 2021 que era una opció terapèutica realista i segura, de molt baixa toxicitat, que podria permetre el tractament crònic de pacients amb cistinúria i aconseguir retardar o prevenir l’aparició de pedres de cistina (notícia). Al mateix any, l’L-Ergotioneïna va ser designada com a medicament orfe per al tractament d’aquesta malaltia minoritària, i més tard es va poder iniciar un assaig clínic per validar aquest nou tractament preventiu per a la cistinúria (notícia).
La clau de l’èxit de l’L-Ergotioneïna és la manera com ataca l’arrel del problema. Independentment del tipus de pedra que es formi al ronyó, sigui per agregació d’aminoàcids de cistina (en el cas de la cistinúria) o per la cristal·lització de calci i oxalat a l’orina (en el cas de les pedres més comunes), el procés danya els mitocondris i genera un estrès oxidatiu a la cèl·lula que inflama el teixit renal i facilita que apareguin cristalls. “La disfunció mitocondrial i l’estrès oxidatiu són uns dels principals impulsors dels diferents tipus de litiasis renal”, explica la Dra. Clara Mayayo, investigadora de l’IDIBELL i la UB. “I l’L-Ergotioneïna ho soluciona de ple: la molècula es transporta directament al ronyó i reverteix l’estrès oxidatiu que hi pugui haver, restaurant el funcionament dels mitocondris”, detalla Mayayo.
“Corregir dos dels defectes principals de les litiasis renals, la disfunció mitocondrial i l’estrès oxidatiu, és la millor estratègia terapèutica que es podria desenvolupar, i hem pogut comprovar que funciona”, afegeix el Dr. Raúl Estévez, investigador principal del grup de Fisiologia i patologia de la relació funcional glia-neurona de l’IDIBELL-UB. Segons els resultats obtinguts en models de ratolí, en la cistinúria l’L-Ergotioneïna redueix la precipitació de cistina en més d’un 60%. A més, quan es combina amb un derivat de la penicil·lina (D-penicil·lamina), l’efecte és additiu i se supera el 80% de reducció en el precipitat de cistina. “I no només es tracta de l’èxit en dissoldre les pedres, és que aquest antioxidant preserva el ronyó i el protegeix del dany”, puntualitza el Dr. Estévez. “En restablir l’equilibri renal, ajuda el ronyó a reparar-se i reduir la inflamació que havia patit”, conclou. L’equip ha pogut confirmar que tots aquests efectes són igualment eficaços en models experimentals amb pedres d’oxalat de calci.
La cistinúria, una malaltia minoritària
La cistinúria és una malaltia minoritària i hereditària que es caracteritza per l’aparició recurrent de pedres de cistina al ronyó i les vies urinàries durant tota la vida del pacient, afectant greument la qualitat de vida. Fins ara, el tractament preventiu era poc efectiu i amb força efectes adversos, cosa que feia que molts pacients l’abandonessin i acabessin passant per diversos processos quirúrgics d’extracció de les pedres des de la infància.
Per aquests pacients, l’eficàcia i baixíssima toxicitat de l’L-Ergotioneïna fan que es postuli com una opció molt prometedora. Tot i que l’expansió del tractament a pedres renals comunes obre un ventall enorme de possibilitats, l’objectiu inicial no es perd de vista: oferir una solució digna als pacients de cistinúria. Això reforça el compromís de REMMA Bellvitge amb la recerca en malalties minoritàries de l’adult, com la cistinúria, garantint solucions innovadores per a pacients que sovint tenen poques alternatives terapèutiques. “L’L-Ergotioneïna és especialment esperançadora per a aquests pacients perquè, en ser un compost natural present a la dieta, presenta una toxicitat quasi nul·la”, explica la Dra. Mayayo. Això permetria que les persones amb cistinúria el prenguessin de forma crònica per evitar la formació de pedres i protegir el ronyó abans que aparegui el dany, amb garanties i seguretat. Ara cal validar-ho en assaigs clínics.
Sobre l’IDIBELL
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).
