Dediquem el PEnsem d’aquest mes de juny als drets, de memòria històrica i de noves maneres d’entendre la governança i l’educació des d’una mirada queer (és a dir, LGTBIQA+). Ho fem a través d’aquest text redactat a quatre mans per Alzira Cortacans i Cel Ortega.
28J: DIVERSES, VISIBLES I AMB DRETS
Aquest 28J parlem de drets, de memòria històrica i de noves maneres d’entendre la governança i l’educació des d’una mirada queer (és a dir, LGTBIQA+). Reivindiquem l’orgull com una força col·lectiva per trencar barreres, qüestionar els models que exclouen la diversitat i defensar totes les identitats davant qualsevol forma de discriminació.
Abans d’entendre en quin punt estem avui, hem de recordar què va succeir el 28 de juny de 1969. A partir d’una batuda policial a Stonewall Inn, un bar queer de Nova York, les persones que estaven allà es van revoltar contra la policia, oposant-se a ser arrestades. Els aldarulls responien a la repressió constant per la seva expressió de gènere o orientació sexual, i van representar un punt d’inflexió al moviment.
A partir d’aquí es van celebrar les primeres manifestacions pels drets LGTBIQA+, augmentant considerablement la mobilització del col·lectiu. A Catalunya, la primera manifestació va ser el 26 de juny de 1977 per les Rambles de Barcelona, que va agrupar a més de cinc mil persones.
Fins al dia d’avui, es recorda aquesta data i se celebra amb festes i manifestacions plenes de colors per reivindicar l’orgull de ser diverses. Perquè el col·lectiu queer també és divers en si mateix: també hi ha persones que han migrat, racialitzades, amb discapacitat o neurodivergència, de diferents nivells socioeconòmics, edats, cossos, models relacionals i familiars, etc.
Per expressar avui les nostres identitats amb orgull s’ha hagut de lluitar. Malgrat que sembli contradictori, així és com es conquereixen tots els drets, fent front a polítiques socials i laborals discriminatòries, a l’exclusió social i erosió dels drets LGTBIQA+. Així doncs, ens enorgullim de la pressió que s’ha fet des del col·lectiu per reconèixer els drets LGTBIQA+.
Els sociòlegs Berger i Luckmann reflexionen sobre la construcció social de la realitat i fan entendre com la identitat, l’expressió de gènere o l’orientació sexual també està condicionada pels marcs socials, culturals i històrics en què vivim: «Allò que és “real” per a un monjo del Tibet pot no ser “real” per a un home de negocis nord-americà.» (1966, p. 15). Aquesta aproximació s’ha utilitzat per analitzar molts contextos socials, entre ells, les formes com històricament s’ha entès, classificat o jutjat la diversitat sexual, afectiva i de gènere.
És a dir, molts governs al llarg de la història han imposat ideologies conservadores i excloents per tal de controlar el funcionament de la societat i assegurar l’ordre social. A l’Estat espanyol, durant el franquisme i la transició, les narratives sobre les persones dissidents de la norma sexual i de gènere estaven estigmatitzades i perseguides per la “Ley de vagos y maleantes” i, posteriorment, la “Ley de peligrosidad y rehabilitación social”. No només perseguien conductes, sinó que contribuïen a construir aquestes identitats com a perilloses, desviades o patològiques.
En aquest sentit, les categories han anat evolucionant, ja que no són neutres: de termes molt connotats com “sodomita”, es va passar a etiquetes aparentment més “científiques” com “homosexual” o “transsexual”, i avui, en canvi, parlem de gais, lesbianes, bisexuals, persones trans o queer, en un intent de ressignificar aquestes experiències. Això mostra com el llenguatge no només descriu la realitat, sinó que també la produeix i transforma. En l’àmbit de l’acompanyament a la infància i adolescència o persones amb discapacitat es va adaptant el llenguatge i les noves pedagogies cap a la inclusivitat. També cal destacar les pedagogies queer i els models educatius que trenquen amb les barreres del coneixement i amb les construccions idealitzades d’un model antiquat. Deborah Britzman ens ajuda a entendre que la pedagogia queer no només busca incloure la diversitat, sinó també qüestionar els límits del que s’ha considerat normal. Cal destacar la tasca de SIDA STUDI, que fan molta pedagogia pels drets sexuals i reproductius des d’una perspectiva queer, feminista i interseccional.
Hem de recordar-nos avui el poder de la mobilització i activisme social, des de Stonewall i les Rambles fins a, per exemple, la pressió social per modificar l’article 44 del Codi Civil el 2005 i reconèixer el matrimoni i l’adopció de parelles homosexuals. Destaquem, també, la nova llei catalana de 13/2025 dels drets de les persones LGBTI i l’erradicació de l’LGTBI-fòbia, que representa avenços significatius en drets del col·lectiu.
Aquest any, recordem la història d’on venim, de què estem orgulloses, i per què continuem lluitant. Us animem a totes les entitats del Grup de Plataforma Educativa a celebrar i reivindicar col·lectivament l’orgull i a repensar les narratives a partir de les quals llegim el món per tal d’incloure a totes les persones. Des d’OrgullosaMents continuem caminant plegades per ser diverses, visibles i amb drets.
Cel Ortega Aler i Alzira Cortacans Rotger, juny 2026
