Des del 29 d’abril fins al 27 de setembre de 2026, el Museu Nacional d’Arts Decoratives i la Col·lecció Alfaro Hofmann presenten a Madrid l’exposició «Las ingenieras domésticas y la revolución de la cocina».
L’espai de la planta baixa i de la primera planta del museu acull la mostra, estructurada en onze apartats ordenats cronològicament i, també es podria dir, geogràficament, ja que s’inicia amb les propostes de les teòriques nord-americanes Catharine Beecher (1800-1878), Christine Frederick (1883-1970) i Lillian Gilbreth (1878-1972) entorn del treball domèstic des del punt de vista de l’optimització dels recursos i l’ergonomia. Les seves aportacions es basaven en les noves formes d’organització del treball industrialitzat, com el taylorisme, que predominava a les fàbriques nord-americanes. Frederick i Gilbreth, totes dues enginyeres, van aportar, a més, solucions innovadores en aparells destinats a optimitzar el treball domèstic, de les quals l’exposició ofereix una bona mostra a través d’objectes avançats de cuina que han perdurat fins als nostres dies, com l’olla de pressió, el portarotlles de paper o la batedora.
Aquestes autores constitueixen la base de les propostes de la segona onada d’arquitectes i dissenyadores alemanyes i neerlandeses que intervenen en l’espai domèstic mitjançant l’arquitectura i el disseny. Es tracta de l’austríaca Margarete Schütte-Lihotzky (1897-2000), les alemanyes Erna Meyer (1890-1975), Benita Koch-Otte (1892-1973) i Lilly Reich (1885-1947), i la neerlandesa Truus Schröder (1889-1985). Tant l’austríaca com les alemanyes desenvolupen la seva activitat sota uns paraigües conceptuals que esdevindran fonamentals per a l’arquitectura i el disseny de la primera meitat del segle XX, i totes elles tindran una influència determinant: la Viena Roja, la Deutsche Werkbund i la Bauhaus.
Com a mostra de la influència del primer d’aquests moviments, podem veure al mateix Madrid el primer exemple de colònia obrera, «Salud y Ahorro», rebatejada després de la Guerra Civil com a colònia Moscardó, una miniatura de la monumentalitat obrera i de la cura dels espais comuns característiques de la Viena Roja, així com la Casa de las Flores, dissenyada per Secundino Zuazo, totes dues de 1931. D’aquest moment històric austríac, sota la direcció arquitectònica d’Adolf Loos, sorgeix Margarete Lihotzky —després del seu matrimoni, Schütte-Lihotzky—, inventora de la cuina de Frankfurt per al moviment modern, que ja havia estat assajada a Viena en habitatges de protecció oficial i en estudis sobre la cuina. Per aquest motiu, Ernst May la va cridar perquè dissenyés la cuina de Frankfurt. Però encara hi ha més: l’armari-cuina de Lilly Reich, concebut el 1931 per a espais reduïts dins el programa de l’habitatge mínim, és una autèntica meravella, igual que els objectes domèstics aportats per la col·lecció del Museu, que en els darrers anys ha treballat per ampliar una col·lecció europea de disseny i arts decoratives de la Deutsche Werkbund i de la Bauhaus, així com del moviment neerlandès De Stijl, amb figures com Gerrit Rietveld, que sens dubte van influir en els primers moviments del disseny espanyol.
La Col·lecció Alfaro Hofmann, que ha treballat incansablement en l’àmbit de la recerca en disseny industrial, és l’autora de les magnífiques reconstruccions de la cuina de Frankfurt, la cuina de la Deutsche Werkbund a Stuttgart, la de Truus Schröder, col·laboradora de Gerrit Rietveld (1888-1964) en el disseny del seu propi habitatge a Utrecht; la cuina d’Oud a la Weissenhof de Stuttgart, assessorada per la teòrica de l’economia domèstica Erna Meyer, i la cuina experimental de la Haus am Horn, de Benita Koch-Otte.
Però allò que aquí interessa és fer una reflexió sobre el paper de les dones en el món del disseny, ja que, com he constatat en alguna ocasió, es tracta d’ampliar el camp de visió, d’observar aquells àmbits d’influència —com ara l’economia domèstica i l’experimentació teòrica— que, sens dubte, són al darrere o al costat de descobriments de primer ordre en el món del disseny i de l’arquitectura contemporanis. Val la pena visitar aquesta exposició per adonar-se’n.
Es preveu la publicació d’un catàleg que apareixerà pròximament i que contribuirà a consolidar aquest avenç teòric que proposa l’exposició.
FITXA TÈCNICA
Títol de l’exposició: Les enginyeres domèstiques i la revolució de la cuina
Lloc: Museu Nacional d’Arts Decoratives
Adreça: carrer Montalbán, 12. Madrid
Dates:del 29 d’abril al 27 de setembre
Comissariat: Andrés Alfaro Hofmann; Remedios Samper Villalba
Organitza: Ministeri de Cultura; Museu Nacional d’Arts Decoratives
Col·labora: Col·lecció Alfaro Hofmann
Contingut: electrodomèstics, utensilis, mobiliari i material gràfic sobre l’evolució de l’espai domèstic entre els segles XIX i XX
Procedència de les peces: Col·lecció Alfaro Hofmann i fons del Museu Nacional d’Arts Decoratives
Entrada: gratuïta (exposicions temporals)
Horari: de dimarts a dissabte, de 9.30 a 15.00 h; dijous, de 17.00 a 20.00 h; diumenges i festius, de 10.00 a 15.00 h
