Des de Nexes compartim algunes reflexions de la Sourour, voluntària del Cos Europeu de Solidaritat (CES) a Cultura de Pau, i d’en Matteo, voluntari del CES a la Fundació Reintegra, que van participar en el cicle de seminaris web del projecte GENEQ.
La Sourour ens va explicar que va participar en tres seminaris web transformadors organitzats pels socis europeus del projecte GENEQ durant els mesos de maig i juny de 2026. “En aquestes sessions vam abordar la mobilització, la resistència i el llenguatge. El projecte dona suport a les persones joves en el seu camí cap a la justícia de gènere”, va assenyalar.
El primer seminari web va ser organitzat per la Cooperativa Social Dedalus de Nàpols i es va centrar en la mobilització juvenil. Durant la sessió es va analitzar i debatre el projecte Girls’ Tea («El te de les noies»), reflexionant sobre les seves metodologies, els seus aprenentatges i les propostes que planteja per crear espais segurs per a les dones joves. Aquesta iniciativa acompanya dones joves d’entorns migrants mitjançant metodologies d’educació artística concebudes com a eines de participació i ciutadania. A més, es va destacar que la participació juvenil pot ser fluida i fragmentada, per la qual cosa el paper dels educadors i dels treballadors juvenils és oferir espais segurs i estables als quals les persones joves puguin tornar quan necessitin suport.
El segon seminari web va ser liderat pel soci francès BATIK International i va abordar les resistències que sorgeixen en el treball per la igualtat de gènere. L’objectiu era comprendre per què alguns joves i les seves famílies mostren rebuig a aquests processos. Per fer-ho, es va treballar el concepte d’habitus, desenvolupat per Pierre Bourdieu, que explica com les persones tendeixen a defensar allò que perceben com a natural. També es va aprofundir en la Pedagogia de l’oprimit, de Paulo Freire, des de la qual s’entén l’educació com una eina per generar les condicions que permetin qüestionar la realitat, sense imposar una visió determinada. En aquest context, es va destacar que la resistència forma part del procés d’aprenentatge i que és imprescindible comprendre el context social i econòmic de la joventut.
El tercer seminari web, organitzat per Nexes Interculturals des de Barcelona, va estar dedicat a la comunicació inclusiva. S’hi va presentar com el llenguatge és el sistema operatiu de la societat: un codi esbiaixat crea un sistema defectuós. Durant la sessió es va debatre sobre la “Fórmula de la Persona” i sobre l’ús del símbol de la schwa (ə) i dels asteriscos com a eines per evitar els substantius amb gènere. També es va abordar el concepte de la “Incomoditat Positiva”, entès com el malestar temporal que pot generar l’aprenentatge de noves formes de comunicació inclusiva. L’objectiu de la sessió ha estat entendre com desmantellar la invisibilitat sistèmica a través d’una comunicació inclusiva, comprenent que, en el moment en què ens trobem davant d’altres pràctiques d’inclusió, la curiositat és més eficaç que la correcció. Reconeixem també que la comunicació no ho és tot i no és l’única manera d’incloure.
Per la seva banda, en Matteo, voluntari del CES a la Fundació Reintegra de Lleida, va afirmar que va acabar “amb més idees i dubtes sobre com puc apropar-me a la gent en la meva feina… El seminari web va ser molt interessant i el repetiria una vegada i una altra”.
GENEQ, una iniciativa del programa Erasmus+, reuneix entitats d’Espanya, Itàlia i França amb l’objectiu de construir un full de ruta cap a l’equitat de gènere. El projecte situa les persones que treballen amb la joventut com a agents facilitadors del canvi i aposta per avançar cap a una societat més justa, en què totes les persones joves se sentin vistes, escoltades i representades. Per conèixer més sobre el projecte, es pot consultar el seu lloc web oficial.
