El passat dimarts 20 d’octubre vam tenir el plaer d’assistir a la presentació de l’estudi «La feminització de la pobresa: la monomarentalitat com a factor d’increment del risc d’exclusió residencial», elaborat per l’Observatori de l’Habitatge Digne de l’Institut d’Innovació Social d’Esade en col·laboració amb la Fundació Hàbitat 3 i la Fundació Habitatge Social.
Les autores de l’estudi van presentar els objectius de la investigació, els principals factors estructurals de l’exclusió residencial i les evidències de desigualtat que afecten les famílies monomarentals. La presentació es va abordar des d’una perspectiva interseccional, en què la monomarentalitat o la pobresa no són els únics elements d’anàlisi. També hi tenen un paper central el gènere, el tipus de família, la situació migratòria, la xarxa de suport social i la situació administrativa. Aquesta mirada permet posar en valor els diferents eixos de desigualtat que condicionen la realitat de les mares caps de família i entendre millor un problema estructural que afecta el conjunt de la societat.
L’estudi posa de manifest la situació que viu una part significativa de la població catalana. Tal com apuntava Sergi Rodríguez, de Cohabitac, un 17% de les famílies de Catalunya són monomarentals. Per això, les històries de vida de les 48 dones participants esdevenen una mostra representativa de la realitat que viuen moltes famílies.
Les seves experiències descriuen una realitat marcada per les desigualtats i per un futur incert per a moltes dones joves. Les seves trajectòries evidencien situacions de desigualtat i de violència de gènere estructural. Tot i representar històries de lluita i resistència, les participants reivindiquen, per damunt de tot, el dret a una vida digna i justa, sense haver d’assumir situacions d’hiperresponsabilitat, justificar la precarietat o haver de demanar ajuda de manera constant. En aquest sentit, l’estudi busca contribuir a una autonomia real de les dones, trencant amb les barreres de l’estigma i la precarització i promovent una inclusió efectiva.
A la taula rodona que va tancar la sessió, les ponents van compartir els diferents tipus de violències que travessen les dones caps de família. Silvia Laporta, de l’Associació Som Llar, va destacar la relació entre la violència de gènere i els processos que poden derivar en la pèrdua de l’habitatge. També es va posar l’accent en formes de violència menys visibles, com la violència institucional o l’administrativa, que sovint queden fora del debat públic, però que continuen allunyant moltes famílies monomarentals d’una vida digna i amb igualtat d’oportunitats.
Des de ResponsableMents volem destacar la importància del compromís col·lectiu davant l’exclusió residencial. També volem reconèixer la tasca d’entitats com Sallar, Resilis i FASI, que treballen en l’àmbit residencial, en l’acompanyament a les famílies i en el desenvolupament de projectes socioeducatius des de diferents àrees del Grup Plataforma Educativa.
Podeu consultar més informació sobre l’estudi en aquest enllaç: https://www.esade.edu/faculty-research/ca/institut-innovacio-social/publication/feminitzacio-pobres…
