L’intestí té una extraordinària capacitat de regeneració. Cada dia, milions de cèl·lules de la seva superfície es renoven per mantenir una barrera essencial per a la salut. Aquest procés de renovació constant és especialment important perquè l’intestí està exposat de manera continuada a l’estrès mecànic, els aliments, la microbiota i, de vegades, processos inflamatoris que poden danyar-ne el teixit.
En malaltes inflamatòries intestinals, com la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa, aquestes lesions poden produir-se de manera repetida al llarg del temps, obligant a l’intestí a activar una vegada i una altra mecanismes de reparació i regeneració. Un equip del Programa de Medicina Regenerativa de l’IDIBELL (RegenBell), liderat pel Dr. Jordi Guiu, en col·laboració amb el CIBER-BBN, ha parat especial atenció a aquest procés de regeneració posterior al dany inflamatori, i han descobert un fet sorprenent: les cèl·lules epitelials de l’intestí tenen un mecanisme de “memòria” que els permet conservar un record molecular de lesions passades.
Com expliquen a l’estudi publicat recentment a Nature Communications, l’equip ha pogut comprovar que els episodis inflamatoris deixen una empremta duradora en les cèl·lules intestinals que els facilita una resposta molt més ràpida i eficient davant de futures lesions. Essencialment, es podria dir que retenen informació d’experiències anteriors, n’aprenen, i adapten la seva resposta regenerativa per optimitzar-la al màxim. “Això vol dir que l’intestí no torna exactament a ser el mateix després d’una lesió”, explica Jordi Guiu. “Les cèl·lules conserven una empremta molecular de la inflamació que modifica el seu comportament i les prepara per afrontar millor futures lesions”.
Un teixit preparat per a la pròxima lesió
Per estudiar aquest fenomen, l’equip va utilitzar models experimentals de lesió intestinal i va analitzar, cèl·lula a cèl·lula, què passava durant la recuperació del teixit. Els resultats mostren que, fins i tot quan la inflamació ja havia desaparegut i l’intestí semblava completament regenerat, les cèl·lules conservaven canvis en l’activitat dels seus gens i en l’organització de l’ADN.
Aquesta empremta molecular actua com un record de la lesió anterior, i té conseqüències funcionals. En els models animals estudiats, aquells que havien patit una primera lesió es recuperaven més ràpidament quan s’enfrontaven a una segona lesió. Els animals recuperaven el pes corporal abans i, a nivell cel·lular, els mecanismes de reparació i proliferació també s’activaven abans. “No es tracta d’una memòria en el sentit habitual del terme, sinó d’una memòria biològica que queda gravada en el material genètic de les cèl·lules”, apunta el Dr. Guiu. “És com si les cèl·lules haguessin après de l’experiència anterior”.
Una inflamació que deixa empremta
L’estudi, a més, identifica una molècula en concret com una de les principals responsables de l’establiment d’aquesta memòria: l’interferó gamma (IFN-γ). Tradicionalment vinculat a les respostes inflamatòries, quan l’equip investigador va bloquejar la activitat de l’interferó, gran part dels avantatges regeneratius aconseguits després d’una primera lesió van desaparèixer.
Aquests resultats reforcen una idea cada cop més present en medicina regenerativa: la inflamació no és només una resposta transitòria al dany. Més enllà de desencadenar una resposta immediata davant les lesions, dirigida a través de cèl·lules immunitàries com els macròfags (notícia), també pot remodelar els teixits de manera duradora i influir en respostes futures. “Durant molts anys hem vist com la inflamació activa mecanismes de regeneració intestinal després d’una lesió. Ara comencem a entendre que aquests episodis no només reparen el teixit, sinó que també poden reprogramar-lo”, explica el Dr. Guiu.
Noves preguntes sobre salut intestinal
L’equip del RegenBell remarca que es tracta de recerca bàsica, però considera que els resultats obren noves vies molt interessants per entendre com l’historial d’inflamacions i lesions pot influir en la salut intestinal a llarg termini.
En el futur, aquest coneixement podria ajudar a comprendre millor per què alguns pacients es recuperen amb més eficàcia que altres després d’episodis inflamatoris repetits, com els que experimenten persones amb malalties inflamatòries intestinals. També podria contribuir a entendre com la inflamació persistent modifica el comportament de les cèl·lules i quin paper pot tenir en l’aparició d’altres patologies. “Cada vegada entenem millor que els teixits conserven el rastre d’experiències passades”, conclou el Dr. Guiu. “Entendre com es forma aquesta memòria i quines conseqüències té, ens ajudarà a entendre millor tant els processos de regeneració com l’origen d’algunes malalties”.
Sobre l’IDIBELL
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).
