Allí, hi havia un grup de mares que anomenaven “el grup de les mares cegues. Totes tenien discapacitat visual i totes anaven en grup perquè recorrien el barri demanant almoina d’església en església. I totes portaven els nens a aquest Centre Juvenil Don Bosco . Sempre em va cridar l’atenció que una de les mares cegues havia anomenat al seu fill petit Ulu Mallo, que en Amaric, la llengua oficial d’Etiòpia volia dir “ho he vist tot”. Em semblava alhora un consol i una esperança. Tot ho he vist, tot ho recordo i tot ho tresoro. I aquesta és la idea del concurs “Un viaje a la esperanza”. Veure-ho tot amb els ulls de la cara i del cor. Recórrer el món d’imatge en imatge i veure la bellesa i també la injustícia. Veure la pobresa i també l’esperança. Un món contradictori, com som contradictòries les persones que som també fascinants”.
El jurat del concurs de fotografia, integrat pels fotògrafs Eduardo Marco, Jesús Bosque, José Luis Fortuño, pel tècnic de cultura Luis Lles i per Antonio Rico, en representació d’Entarachen-Bosco Global-, va destacar en la seva deliberació l’alt nivell dels treballs presentats a concurs.
Un total de 253 fotografies es van presentar a les tres categories del certamen. 85 autors, procedents de 16 països de tot el món han concorregut al concurs, el plantejament del qual conjuga la part artística i de tècnica fotogràfica, amb la reflexió i visibilització de realitats vinculades a països empobrits o relacionades amb el desenvolupament sostenible.
Des de Bangla Desh fins a Tanzània, passant per la hamada algeriana, el Perú, Haití o els carrers de Calcuta, les fotografies impacten, interroguen, interpel·len i criden a la reflexió, a l’acció, a la generositat. Parlen d’injustícia, de pobresa… però també d’esperança, d’alegria, d’oportunitats. Imatges que ens apropen a realitats i reflexions que han de formar part de la nostra consciència com a ciutadans del món, i “d’aquest viatge cap a l’esperança que, des d’Entarachen-Bosco Global, volem seguir recorrent”.
Sobre el primer premi, al·ludeix a una mare sense sostre que dorm al carrer a la ciutat de Daka, més de 260.000 persones viuen sense llar a la capital de Bangla Desh. S’hi sumen l’augment de desocupació i les catàstrofes naturals com les inundacions monsòniques que desborden rius ja erosionats per deixar-los sense llar, sense aliments ni educació.
José Luis Fortuño ha exposat la paradoxa entre la mare i amb el fill al carrer i l’opulència per sobre de les empreses i dels poderosos.”Hem de ser conscients que a Espanya vivim de manera desfogada i hem de mirar enrere per veure que hi ha altres mirades”.
El guanyador a la Millor Fotografia de Projecte, Pere Casacuberta, afirma que la seva imatge presa a Isín “respon a un dels projectes d’Alouda-Alt Aragó i recullo el premi en nom seu”. “Cada any, 45 nens i nenes del Sàhara poden passar les vacances a l’Alt Aragó juntament amb Cadis a diferents llocs, en aquest cas a la casa d’Isín. Veiem aquest nen, Salama, fent una cosa senzilla: jugant amb sabó, aigua i fent una pompa quan, si no hagués vingut, estaria a la seva terra, en un camp de refugiats on hi ha 150.000 persones, és a dir, gairebé tres vegades Huesca, vivint en condicions terribles sense aigua a campaments, a cases sense aigua, vivint gràcies a l’ajuda internacional”.
