Aquest abril, dediquem el PEnsem a la Marta Àlvarez, treballadores en pràctiques a FASI. Des de la discapacitat visual, la Marta reivindica la seva vàlua i trenca estigmes.
Afirma que a FASI ha trobat el suport per créixer com a educadora social i persona.
UNA MIRADA INCLUSIVA: TRENCANT ESTIGMES, RECONEIXENT CAPACITATS
A mesura que creixes, t’adones de la magnitud del món i de la infinitat de realitats que existeixen. Com a persona amb discapacitat visual, al llarg de la vida m’he vist immersa en situacions on he hagut de demostrar constantment que, malgrat la problemàtica visual que pateixo, soc vàlida, capaç de fer tot allò que em proposi i mereixedora de les mateixes oportunitats que la resta, sense la necessitat de ser jutjada.
Hi ha moments en que la vida et connecta amb la persona indicada en el moment adequat. Això és el que em va passar amb el Joan del Rio quan buscava un centre per fer les pràctiques com a educadora social. Suposo que hi ha persones que degut a les seves vivències han après a mirar més enllà de les suposades limitacions i a valorar si una persona val com a professional per qui és, i no per les etiquetes que l’envolten. Malauradament, tot i estar dins de l’àmbit socioeducatiu existeixen estigmes i prejudicis, molts dels quals neixen del desconeixement sobre què implica viure amb una discapacitat visual.
Soc de les persones que considera que cada individu té un rol especial a la vida. El meu, com a futura educadora social, és acompanyar i educar a partir dels aprenentatges que m’ha proporcionat el meu camí de vida. Un dels més importants ha estat entendre que, davant de situacions irrevocables, únicament nosaltres tenim el poder de decidir com les afrontem i com ens adaptem a aquestes. Aquest és l’enfocament que vull traslladar a la meva pràctica professional, prendre consciència del context, identificar què està en les nostres mans i començar a construir a partir del que sí podem transformar.
Realitzar les meves pràctiques a FASI ha suposat un abans i un després en moltes de les creences que havia interioritzat. Durant els meus estudis d’Educació Social, i a causa dels missatges limitants que he rebut, havia arribat a pensar que seria difícil trobar el meu lloc dins l’àmbit social. Però aquesta primera experiència com a educadora ha estat tan positiva que m’ha ajudat a trencar molts d’aquests esquemes interns. Des del primer dia se’m va preguntar què necessitava per fer les meves pràctiques sense cap dificultat, fet que em va donar la seguretat per creure que, realment, ho podia fer tot, independentment de la meva discapacitat.
Ara, em trobo a la recta final d’aquest procés i després de gairebé set mesos, reconec un creixement profund, tant personal com professional. Un dels moments més significatius ha estat dur a terme un taller de sensibilització sobre la discapacitat visual per als educands de la Casa d’Infants i les seves famílies. Mai hauria imaginat que, al cap d’uns mesos d’haver començat estaria compartint la meva experiència de vida com a eina pedagògica. Aquesta oportunitat m’ha permès transformar la vivència personal en un element educatiu, tot projectant-lo en la meva tasca com a educadora.
Recordo especialment una situació viscuda durant les primeres setmanes a la CI. Una nena d’uns cinc anys volia que li llegís un conte i des de la naturalitat vaig explicar-li que per un problema visual no podia llegir lletres tan petites. A partir d’aquell dia, cada vegada que volia llegir amb mi em portava un llibre amb lletres grans i em deia “Aquest el podràs llegir? He buscat un amb lletres grans”. Així, vaig comprendre que el vincle socioeducatiu entre educador i educand és bidireccional, no només som nosaltres qui acompanyem sinó que també podem ser acompanyats. És per moments com aquest que estimo profundament la meva futura professió, i tinc clar que aquest és el camí que vull seguir.
Desitjo continuar creixent com a professional, trobant en el camí persones que confiïn en les meves capacitats i habilitats com a educadora social, i que si mai em rebutgen, no sigui per una suposada limitació visual basada en imaginaris socials.
