Més de 30 entitats dels àmbits empresarial, econòmic i veïnal de Barcelona i la seva àrea metropolitana han expressat la seva satisfacció per la finalització de les obres de reurbanització de la Via Laietana. Tot i això, lamenten profundament la manca de consens en les decisions de mobilitat i alerten de les conseqüències de la pèrdua del doble sentit de circulació.
.
Les entitats integrades a la plataforma Taula Mou-te per Barcelona, així com altres col·lectius adherits, consideren positiva la transformació urbanística d’aquesta via emblemàtica, que connecta mar i muntanya i vertebra el districte de Ciutat Vella. Després de més de tres anys d’obres, celebren la millora de l’accessibilitat per a vianants i la renovació de l’espai públic.
.
No obstant això, denuncien que el projecte s’ha executat sense un veritable consens ciutadà i amb un únic objectiu: restringir dràsticament la circulació del vehicle privat entre un 20% i un 30%, segons l’Ajuntament de Barcelona.
.
Les entitats sota signants ja van adreçar una carta a l’Alcalde fent-li arribar les seves peticions de mobilitat a la Via Laietana. Amb tot, i malgrat les múltiples reunions mantingudes amb els màxims responsables de l’Ajuntament en matèria d’urbanisme i mobilitat de l’Ajuntament, les aportacions del teixit veïnal i empresarial no han estat escoltades.
.
De fet, l’actuació urbanística de Via Laietana es troba actualment sota diversos recursos contenciosos administratius. En un d’aquests procediments, ja s’ha emès una resolució desfavorable a l’Ajuntament de Barcelona. El tribunal considera que el consistori no va tramitar la corresponent modificació del Pla General Metropolità (PGM), ni tampoc va aportar els estudis necessaris sobre els impactes potencials que podria generar el projecte. Aquesta decisió posa en dubte la validesa jurídica de l’actuació i obre la porta a possibles revisions en un futur.
.
Un bulevard sense escapatòria
.
La reforma ha convertit la Via Laietana en un bulevard amb un únic carril de pujada compartit entre transport públic i vehicles privats, sense escapatòries durant 1 km. Aquesta configuració, segons les entitats, genera col·lapses circulatoris i redueix severament la funcionalitat d’una via clau per a l’accés a Ciutat Vella, especialment per a treballadors, serveis, comerç, restauració i transport de mercaderies. Segons les entitats adherides Taula Mou-te per Barcelona, Ciutat Vella s’acabarà convertint en un barri turístic, malgrat els projectes singulars i arrelats impulsats a l’epicentre de la ciutat.
.
Per la seva banda, els veïns tampoc estan contents. “El barri Gòtic se sent marginat perquè no disposarà dels mateixos drets i usos de la Via Laietana que la resta de barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i la Barceloneta”, Nuria Raja, portaveu de Barnacentre.
.
Una reforma de Via Laietana sense escoltar el territori
.
Les entitats recorden que, tot i existir un procés participatiu inicial, aquest va ser parcial i esbiaixat: sectors com el turístic –amb deu hotels al carrer– no hi van tenir representació. A més, lamenten que el projecte no s’hagi integrat dins d’una estratègia de mobilitat global per a la ciutat.
.
“Peatonalitzar, sí; tallar el trànsit, no. La mobilitat ha de ser compatible amb la sostenibilitat, però també amb la realitat de les persones que vivim i treballem aquí”, reivindiquen.
.
Reclamen una mobilitat funcional i equilibrada
.
Les entitats participants defensen la necessitat d’un model de mobilitat que no només prioritzi el vianant, sinó que també contempli el manteniment de la connectivitat amb vehicle privat, especialment en un eix tan estratègic com mar-muntanya. Alerten que la restricció total del trànsit pot provocar una gentrificació de l’espai urbà, deixant fora els residents i les activitats econòmiques quotidianes.
.
Finalment, fan una crida a les administracions perquè es pensi Barcelona de manera integral, amb una estratègia de mobilitat urbana inclusiva, que faciliti també el transport privat sostenible (com l’elèctric) i reconegui la importància metropolitana de l’eix per al manteniment del comerç i els serveis locals.
.
| ENTITAT
. |
MÉS INFORMACIÓ
. |
|
| ACAVE | Asociación Agencias de Viajes de España | |
| AEBALL | Patronal de l’Hospitalet y Baix Llobregat | |
| ABC | Agrupación de Tenderos y Comerciantes de Cataluña | |
| ANESDOR | Asociación Nacional de las empresas del sector de las 2 ruedas | |
| ANSBIO | Transporte de productos biológicos | |
| ASOCIACIÓN PROVINCIAL DE ESTACIONES DE SERVICIO DE BARCELONA | ||
| BARCELONA COMERÇ | Asociación de Ejes y Asociaciones Comerciales | |
| BARCELONA OBERTA | Unió d’eixos Comercials de Barcelona | |
| CABIFY | Empresa del sector VTC | |
| COACB | Colegio Oficial de Agentes Comerciales de Barcelona | |
| COMERTIA | Associació de l’empresa familiar del Retail | |
| CONSELL DE GREMIS , SERVEIS I TURISME | ||
| FOMENT DEL TREBALL NACIONAL | ||
| GREMI EMPRSARIAL D’ASCENSORS DE CATALUNYA | ||
| GREMI DEL MOTOR Gremi de comerciants de vehicles de motor | ||
| GREMI DE GARATGES | ||
| GREMIO PROVINCIAL DEL COMERCIO DE MUEBLES DE BARCELONA | ||
| GREMIO DE REFORMAS DE INTERIORES DE CATALUÑA | ||
| GREMIO DE CERRAJEROS | ||
| GREMIO DE TALLERES DE REPARACIÓN DE VEHÍCULOS DE BARCELONA | ||
| GREMIO DE VIDRIO PLANO Y CERRAMIENTOS DE CATALUÑA | ||
| GREMIO DE CHURROS DE CATALUÑA | ||
| MOTORISTAS POR BARCELONA | ||
| PIMEC BARCELONA | ||
| SABA – APARCAMENTS | ||
| UNIÓN PROVINCIAL DE ESTANQUEROS DE BARCELONA | ||
| TOYOTA-LEXUS BCN | Empresa del sector del comercio y reparación de vehículos de motor | |
| UBER | Empresa del sector VTC | |
CAMBRA PROPIETAT URBANA DE BARCELONA
UNIÓ PATRONAL METAL·LÚRGICA (UPM)
CASA DE LA SEDA – GREMI DE VELERS
HOTEL BARCELONA-CATEDRAL
HOTEL OHLA BARCELONA
