- L’enquesta de la FOEG constata una gran preocupació empresarial a les comarques gironines davant la proposta de reducció de jornada, en sintonia amb les alertes expressades per Foment del Treball
Les petites i mitjanes empreses de les comarques gironines afronten un moment d’alta preocupació davant l’actual context econòmic, normatiu i institucional. Així ho revela una enquesta realitzada per la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), durant els mesos de juny i juliol de 2025, i que recull l’opinió d’una mostra d’empreses de cadascun dels sectors de les comarques gironines. El resultat és clar: la proposta de reducció de jornada laboral, la manca de reconeixement institucional i la burocràcia excessiva estan afectant seriosament la confiança i les perspectives del teixit productiu.
.
Aquest diagnòstic coincideix plenament amb les conclusions expressades per Foment del Treball, en un acte institucional a Barcelona on la FOEG va participar com a patronal territorial gironina. Des de Foment s’hi va alertar que la reducció de la jornada laboral per llei seria “un dels errors econòmics més greus en democràcia”.
.
Rebuig frontal a la reducció de jornada
.
Un dels punts que ha generat més consens entre els enquestats és la valoració negativa de la proposta del Govern espanyol de reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals sense reducció salarial.
.
El 62% de les empreses creu que tindrà un impacte molt negatiu sobre la seva activitat, al que s’afegeix un 21,8% considera que serà simplement negatiu. Només una minoria hi veu una mesura positiva o neutra.
.
Entre els riscos detectats, les empreses apunten a un increment directe dels costos laborals, la possible necessitat de reduir plantilla o activitat, i l’augment dels preus per mantenir la viabilitat econòmica.
.
“Aquestes mesures poden semblar socialment atractives, però no tenen en compte la realitat del dia a dia de les pimes, que operen amb marges molt ajustats i poca capacitat d’absorbir nous costos laborals”, denuncia la FOEG.
.
Un altre factor preocupant per al teixit productiu gironí és l’absentisme laboral i les baixes mèdiques, que condicionen seriosament la planificació i el ritme de treball. Més del 60% de les empreses enquestades puntuen aquest impacte amb un 4 o un 5 sobre 5, evidenciant que es tracta d’un fenomen generalitzat i difícil de gestionar, especialment per a les pimes.
.
Desconnexió entre administració i empresa
.
L’enquesta també posa de manifest una clara desafecció entre el món empresarial i les institucions públiques. Només un 15% de les empreses considera que rep el reconeixement adequat per part de les administracions, mentre que un 85% es queixa d’un excés de burocràcia que frena l’agilitat i la capacitat de créixer.
.
A més, el 80% suspèn el marc normatiu i fiscal actual, valorant-lo amb només 1 o 2 punts sobre 5. Aquesta percepció s’agreuja entre les pimes més petites, que sovint no disposen d’equips tècnics o recursos per fer front a canvis constants en la normativa.
.
“Ens sentim sols. Les normatives canvien constantment i és impossible seguir-les sense un equip legal darrere”, lamenta una empresa industrial de mida mitjana.
.
Reptes estructurals i incertesa de futur
.
La diagnosi també revela reptes interns de gran envergadura. Un dels principals és la dificultat per captar talent jove compromès, una realitat que afecta el 70% de les empreses, segons l’enquesta.
.
També preocupa el relleu generacional, tot i que en aquest àmbit hi ha una lleu tendència positiva: un terç de les empreses ja ha iniciat un pla, i un altre terç s’ho està plantejant. Tot i així, encara queda un 30% sense cap estratègia.
.
Pel que fa a les perspectives de futur, només una de cada quatre empreses es declara clarament optimista de cara als pròxims anys. La majoria es manté en un estat d’alerta o prudència, optant per estratègies de contenció més que no pas d’expansió.
.
“Invertirem només per mantenir-nos. En aquest entorn, créixer és un risc”, afirma una altra empresa en resposta oberta.
.
També hi ha fortaleses: qualitat, servei i capital humà
.
Malgrat aquest escenari complex, l’estudi també identifica actius molt ben valorats dins de les empreses gironines. Entre ells, destaca la qualitat del producte o servei, l’atenció personalitzada al client i la implicació dels equips humans com a grans valors diferencials.
.
Moltes empreses aposten per la consolidació de la cartera de clients, la millora de l’eficiència, i l’exploració de nous models de negoci, encara que ho fan amb cautela. També es detecta un interès creixent per la digitalització, la sostenibilitat i la professionalització de la gestió.
.
La FOEG demana escolta activa i mesures realistes
.
Davant aquest panorama, la FOEG reivindica el seu paper com a veu del món empresarial gironí i reclama una política econòmica i laboral basada en el realisme i el diàleg amb el territori. “El que està en joc no és només la competitivitat de les nostres empreses, sinó el futur de l’economia gironina en el seu conjunt”.
.
L’entitat posa l’accent en la necessitat de promoure mesures de suport real, simplificació administrativa, i una estratègia conjunta per garantir la viabilitat i la competitivitat del teixit productiu. “Necessitem administracions que acompanyin, no que dificultin. El progrés i la conciliació són objectius compartits, però han d’anar acompanyats d’equilibri, realisme i col·laboració amb el teixit productiu”, conclou la FOEG.
