Publiquem el testimoniatge de Roxana Caiza Tipan, participant de Nexes en la formació internacional “Integrating Peace Education in Youth Work – Training for Trainers [2025-26]”.
Ommen, aquest petit poble allunyat de la capital, els seus carrers plens d’arbres gegants, va ser el context ideal per (re)pensar en cultura de pau, comunicació no violenta, bones pràctiques o relacions de poder.
Tot i haver estat una setmana, he de confessar que els moments en què més vaig aprendre van ser els informals: espais fora de la programació oficial, de reflexió individual i col·lectius de tots els tallers i formacions. D’aquests tallers el que sens cap dubte més ha impactat en les meves pràctiques quotidianes avui dia ha estat el taller de comunicació no violenta. La formadora ens va guiar per entendre i actuar dins del marc d’aquest tipus de comunicació: (1) Pensar, reflexió del que crec sentir i observar en mi mateixa. (2) Preguntar-me com em sento, posar nom a què estic observant. (3) Atendre a com em sento, identificar les meves necessitats. Procés estratègic de cerca de solucions a aquestes necessitats identificades. La lògica de la tècnica presentada recau en la contínua relació entre les emocions i les necessitats que identifiques en tu mateixa. És una reflexió que, després de mesos, continuo treballant en adaptar-les a la meva quotidianitat.
No podria pensar en aquesta experiència sense mencionar Azat Malickov, artista resident a Ommen. Passejant amb unes companyes, vam descobrir el seu estudi d’art, es va convertir en un dels espais de reflexió col·lectiva més significatius. Entre pintures, quadres i llibres vam passar els moments lliures compartint històries i reflexionant sobre el que apreníem. Aquests moments van ser, sens dubte, els més memorables dels meus dies als Països Baixos.
