Aquest mes d’octubre, dediquem el PEnsem a parlar de l’Economia Social i Solidària. El director d’Idària, Karim Sabini, ens argumenta que el treball digne i inclusiu té un efecte directe en el benestar emocional, especialment per a persones en situació de vulnerabilitat.
L’economia social: una eina de salut mental col·lectiva
En temps de crisi emocional i desigualtat estructural, parlar d’economia pot semblar fred o aliè al benestar de les persones. Però si entenem l’economia com la manera com ens organitzem per viure, cuidar-nos i garantir drets, aleshores és impossible desvincular-la de la salut mental. En aquest sentit, l’Economia Social i Solidària (ESS) s’ha convertit en un dels espais més potents per prevenir el malestar emocional i reconstruir comunitat, especialment entre aquells col·lectius que més han patit l’exclusió.
L’ESS: treballar com a forma de cuidar-se
A Catalunya, l’ESS representa prop del 8% del PIB, agrupa més de 7.500 entitats i genera 140.000 llocs de treball, segons dades del Departament d’Empresa i Treball. Però més enllà de la magnitud econòmica, el seu valor és qualitatiu: les cooperatives, empreses d’inserció i iniciatives comunitàries situen les persones al centre de l’activitat econòmica.
Aquests projectes no només creen ocupació, sinó que generen espais productius sensibles, on la feina es combina amb l’acompanyament, la formació i la confiança. Espais on treballar no és competir, sinó reconèixer-se i vincular-se.
Diversos estudis de la FEICAT (Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya) mostren que el 78% de les persones que participen en itineraris d’inserció milloren la seva autoestima i estabilitat emocional, i que més del 80% aconsegueixen feina o continuen formant-se després del procés. El treball digne, quan es construeix des d’aquesta mirada, no només integra —cuida i prevé.
Treball digne, dret emocional
El Pla Estratègic de Salut Mental 2022–2026 del Ministeri de Sanitat ho deixa clar: l’accés al treball digne i inclusiu és una de les principals mesures de prevenció primària en salut mental.
I és que no treballar, o fer-ho en condicions precàries, té efectes directes sobre l’equilibri emocional: la pèrdua d’autonomia, la frustració, la manca de projecte vital i la sensació d’inutilitat acaben convertint-se en malestar psicològic crònic.
Segons l’Enquesta Nacional de Salut (2022), el 26% de les persones desocupades mostren símptomes de depressió o ansietat, enfront del 12,5% de les persones ocupades. Això demostra que el treball digne és, també, una eina de salut pública.
Quan la inserció és reparadora
A Idària, cooperativa d’inserció sense ànim de lucre de terres Gironines, treballem des de fa anys amb persones en situació de vulnerabilitat social: joves que migren sols, persones migrades, dones vulnerabilitzades o treballadores de llarga durada sense oportunitats. En tots els casos, el treball actua com un espai de reparació.
Cada contracte d’inserció inclou formació, seguiment emocional i acompanyament personalitzat, en àmbits com l’energia solar, la costura o el manteniment fotovoltaic. L’objectiu no és només inserir, sinó dignificar i reconstruir confiança.
Una economia que cura
El que proposem a través de l’ESS és un canvi de paradigma: l’economia pot ser també terapèutica. Pot reparar, restituir drets i reduir desigualtats. Pot crear espais on l’autoestima i la pertinença siguin tan importants com la productivitat.
I això no és només una qüestió moral; és també una estratègia d’eficiència col·lectiva. Una societat que cuida és més resilient, més estable i més capaç d’afrontar els reptes socials i ecològics del present.
Reptes pendents
Tanmateix, encara hi ha obstacles estructurals: la fragmentació entre salut mental, serveis socials i ocupació, la lentitud administrativa en processos de regularització o inserció, i un mercat laboral ordinari que sovint continua sent excloent.
Cal un reconeixement polític i institucional del valor preventiu de l’ESS, incorporant la seva aportació a les estratègies de salut mental i cohesió social.
Parlar d’Economia Social i Solidària és parlar de salut col·lectiva.
Quan una persona té un lloc des d’on sentir-se útil, reconeguda i part d’un projecte, la seva salut mental floreix.
La inserció laboral no és una política d’ocupació més: és una política de cura.
