Davant la notícia sobre l’enderrocament de l’edifici centenari de l’antiga estació de la Sagrera, des de la PTP i Terminus, Centre d’Estudis del Transport, expressem el nostre desacord amb l’enderroc de l’edifici centenari de l’antiga estació de la Sagrera i instem Adif, Renfe, BSAV i l’Ajuntament de Barcelona a aturar immediatament les actuacions per obrir una avaluació tècnica independent que consideri alternatives de preservació i reutilització compatibles amb la nova estació intermodal i el parc lineal.
L’estació de la Sagrera es va construir entre 1918 i 1922 per centralitzar totes les mercaderies que, fins aleshores, es trobaven disperses per diferents estacions urbanes de Barcelona. L’augment del transport de mercaderies, provocat per l’efecte de la xarxa ferroviària, va fer que MZA tingués la necessitat de construir una primera estació dedicada exclusivament a mercaderies.
El patrimoni ferroviari de Catalunya es troba en regressió. En els darrers quinze anys s’han perdut una quinzena d’edificis d’estació centenaris. L’estació de la Sagrera, que fins fa pocs dies portava com a nom complementari “Mercancías a pequeña velocidad”, és una de les poques oportunitats que queden per explicar el paper del ferrocarril en la modernització social i econòmica del país. Des de 1922, va esdevenir una de les principals estacions de Barcelona a causa de la logística que hi tenia lloc, especialment en paqueteria.
L’estació ferroviària era el canal de comunicació més important del moment, per on arribaven les notícies, la família, les innovacions d’arreu… En definitiva, fa 100 anys el ferrocarril era l’únic mitjà de comunicació i l’estació era el lloc on es rebien totes aquestes novetats.
A la resta de l’Estat espanyol les estacions amb valor històric com aquesta s’han preservat. És el cas de l’antiga estació de Delicias, a Saragossa, avui dia dedicada a centre de control de la línia Madrid – Barcelona, o la de l’antic edifici d’Atocha, que avui dia allotja oficines centrals de l’ADIF.
En el cas de Barcelona i la seva metròpoli, gairebé no tenim edificis centenaris ferroviaris preservats. En el cas de la Sagrera, no hem trobat cap condicionant tècnic, legal, administratiu, econòmic o social que justifiqui la pèrdua de l’edifici, més enllà que el planejament l’ha ignorat absolutament. L’urbanisme ha de tenir en compte el patrimoni preexistent de la ciutat, no pot fer tabula rasa i projectar com si els nostres barris fossin un full en blanc.
L’accés directe des del nou vial de la Sagrera afegeix oportunitats per a aprofitar aquest espai amb un ús productiu. La seva ubicació, estratègica i privilegiada, podria destinar-se a diferents usos:
- “Hub” de ciclologística i última milla aprofitant l’accés directe al nou vial i el simbolisme de “Mercancías a pequeña velocidad”.
- Espai d’interpretació del ferrocarril i de La Sagrera vinculat a educació en mobilitat sostenible i memòria del treball logístic.
- Equipament veïnal o de serveis integrat al node intermodal (informació, tallers, divulgació).
Preservar i donar ús a l’antic edifici de mercaderies de la Sagrera no és un fre al projecte ferroviari: és una inversió en identitat urbana, cultura del transport públic i qualitat urbana. Demanem als responsables polítics i tècnics d’ADIF, la RENFE, BSAV i l’Ajuntament de Barcelona que replantegin la decisió i treballin amb la ciutat per trobar una solució de compatibilitat a l’alçada del valor històric i social d’aquest edifici. Preservar la memòria històrica i el passat ferroviari del nostre entorn hauria de ser una prioritat.
